Jo vote per Diego Gómez com a cap de llista de Compromís

OPINIÓ.

Diego Gómez ex dirigent de l'Escola Valenciana

Diego Gómez ex dirigent de l'Escola Valenciana

El nacionalisme valencià d’esquerres està vivint ara mateix un magnífic moment des d’un punt de vista electoral. Eren impensables els resultats del 22-M no fa ni tan sols fa deu anys. De fet, ni tan sols fa cinc anys. Tot i que ja tocava un èxit com aquest després d’anys de picar pedra en la política municipal. Percentatges de vot de l 9% a València ciutat o propers al cinc per cent en Alacant i Elx, i del 10% a Castelló, i sobretot, presència a les Corts valencianes amb un 7% són resultats esplèndids que consoliden aquest projecte polític. Fins ara no s’havia pogut assolir representació parlamentària en solitari, a causa d’una barrera electoral injusta que marca el 5% com a percentatge en l’àmbit de País Valencià per accedir a les Corts, i només s’havia pogut superar amb coalicions amb EUPV.

En 2011 s’ha trencat la maledicció, i no només s’ha superat el 5% amb escreix sinó que també s’ha superat a EUPV, que era amb qui havia d’anar de la mà per poder entrar al parlament valencià.  Un gran èxit produït a partir de la suma de l’ecosocialisme d’Iniciativa pel Poble Valencià i el nacionalisme progressista del Bloc. Els primers han aportat una nova forma de fer política progressista i amb projecció mediàtica i un cartell, amb Mònica Oltra i Joan Ribó, que han mobilitzat a l’electorat, cansat del PP i del PSOE també, a votar Compromís. El Bloc Nacionalista Valencià ha aportat l’organització i una àmplia base social a les comarques i la feina de 30 anys que els ha fet estar a les portes del 5% en vàries ocasions, que els donava un 6% dels vots a les locals.

Les enquestes donen ara a Compromís de dos a tres diputats a les eleccions generals del 20-N. De confirmar-se, aquest seria un gran resultat per al nacionalisme valencià que per fi assoliria la representativitat que es mereix després d’anys de treball. Per fi es plasmaria políticament un País Valencià silenciat pel vot útil.  Seria una fita històrica aconseguir representació a Madrid: confirmaria la consolidació del nacionalisme valencià i incrementaria la seua projecció i visibilitat. Deixaria de ser, com fins ara, el vot de les municipals, per a poder ser una alternativa.

Amb tot, tampoc em refie les enquestes. Abans del 22-M no li donaven cap representació a les Corts i, de sobte, li donen de dos a tres diputats a Madrid. Tot pot ser, però per assolir de 2 a 3 diputats caldria que Compromís mantingués, o incrementés, els vots de les autonòmiques, quan els partits nacionalistes solen reduir percentatge en les eleccions d’àmbit estatal. Només ERC va repetir el 2004 els resultats de les autonòmiques anteriors del 2003 amb un magnífic 16% quan es va presentar Josep Lluís Carod Rovira com a cap de llista en una context, això sí, extraordinari. Tot és possible, i ara les oportunitats hi són, per primera vegada en anys,  i el context també és molt favorable a obtenir bons resultats, però s’han de fer les coses bé.

Cartell electoral de la Coalició Compromís

El salt que ha fet el nacionalisme valencià s’ha aconseguit a partir d’obrir-se a noves aliances i a sensibilitats més enllà del nacionalisme: com l’ecosocialisme de Mònica Oltra o l’esquerranisme de Joan Ribó. Gent coneguda i de reconegut prestigi dins de l’àmbit progressista i valencianista. El camí és aquest: la incorporació de persones amb experiència als moviments socials o política i reconegudes pel votant progressista més enllà dels partits polítics: que tinga un perfil transversal i no partidista. Tres dels quatre candidats -Pepa Chesa, Josep Melero i Joan Baldoví, tenen un perfil impecable però de partit. Per això, la meua aposta és pel quart candidat, Diego Gómez, que ha encapçalat durant anys l’Escola Valenciana, un moviment social que acull els defensors -pares, alumnes i professors- de l’ensenyament en valencià i públic i que acull a les seves trobades anuals a prop de 200.000 valencians i valencianes. És, pot ser, després dels sindicats, l’organització progressista amb més força del País Valencià, i, sens dubte, l’entitat valencianista amb més capacitat de mobilització.

L’elecció de Gómez representaria l’opció d’obrir-se a la societat, que és la que ha donat l’èxit electoral al nacionalisme valencià d’esquerres. A més, en un context de caiguda del PSOE, un perfil com el de Gómez -una persona valencianista, progressista i lluitadora- pot atreure ex votants socialistes, abstencionistes i recollir, fins i tot, millors resultats que a les autonòmiques. Tot és possible, pot ser s’obtenen dos o tres diputats, pot ser un només -o pot ser es queden a les portes d’entrar- però si volen obtenir representació han de fer apostes que sumen al màxim de votants possible. A més,  un perfil de fora dels partits pot afavorir que els simpatitzants amb els “indignats” es decanten per Compromís el 20-N. La política necessita regenerar-se amb gent que crega amb el que fa més enllà de les estructures de partit, i aquesta és una carta que han de jugar els partits d’esquerres si volen regenerar la política i a ells mateixos.

Un partit similar a Compromís, Chunta Aragonesista, va aconseguir representat a Madrid només quan el cap de llista era una persona amb aquest perfil transversal, José Antonio Labordeta. També Iniciativa per Catalunya ha optat, per al 20-N, per un ex dirigent de CCOO com a cap de llista, Joan Coscubiela, amb la mateixa perspectiva de tenir un candidat transversal i de reconegut prestigi pel seu perfil lluitador. En la meua opinió és l’aposta més intel·ligent.

Compromís elegeix el seu candidat el 24 de setembre. No haguessen estat sobreres unes primàries que haguessen propiciat una major mobilització, però serà una decisió de partit. El meu vot, simbòlic, va per Diego Gómez com a candidat per Compromís.

El nacionalisme valencià es presenta com a alternativa

Les dificultats del nacionalisme valencià

About these ads
Aquesta entrada s'ha publicat en Article d'opinió, Català, País Valencià, Política i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s