Uns mitjans de comunicació públics autònoms i desgovernamentalitzats

Uns mitjans de comunicació públics autònoms i desgovernamentalitzats. Article d’opinió publicat a Media.cat el 24 d’abril de 2012.

ARTICLE D’OPINIÓ

Els mitjans públics són un element d’equilibri per al nostre sistema mediàtic de caire mixt públic-privat per que elaboren una oferta audiovisual que pensa en l’interès general i compleix una funció social que va més enllà d’atendre les demandes del mercat com fan els privats. Són, o haurien de ser, autònoms del poder polític per garantir el pluralisme. En aquest sentit, les discrepàncies entre els partits polítics a l’hora de nomenar als directius de diferents ens públics que reflecteixen notícies recents (com ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals -CCMA- o Radiotelevisió Espanyola -RTVE-) generen desconfiança entre gran part de la ciutadania que ho percep com una lluita per quotes de poder. En ambdós casos s’havien elaborat lleis amb la voluntat de desgovernamentalitzar aquests ens públics. En les dues ocasions, però, els intents de dotar d’autonomia a aquests mitjans no se n’ha sortit i s’ha generat la sensació de què irremeiablement tots els partits miraran de fer-los servir com a eina de propaganda. S’ha generat un derrotisme entre una part important de la ciutadania que no veu alternativa a això.

Exemples
Canal 9 és un exemple, en l’àmbit dels serveis informatius, de televisió pública poc independent i governamentalitzada. L’oposició moltes vegades l’ha criticat pel silenciament de les veus discrepants amb el govern valencià. De res ha servit la necessitat de pactar els càrrecs del consell d’administració o que els periodistes tinguen un estatut i un consell professional (consultius i no vinculants això si). Durant anys s’han elaborat informes sobre la manipulació de Canal 9 però que no han aconseguit aturar-la. Només quan els seus informatius van ocultar els excessos policials en les protestes estudiantils del passat febrer, s’han visibilitat via youtube les protestes de la redacció contra aquest silenciament.

Gandia Televisió, premiada per la Unió de Periodistes Valencians, va patir la persecució política del govern popular de Francisco Camps. Però no va ser fins que el PP va arribar a l’alcaldia de Gandia el maig de l’any passat, de mà d’Arturo Torró, que van tancar l’emissora pública local. Torró va despatxar la plantilla de Gandia TV al complet per després donar subvencions a emissores locals privades afins per realitzar el mateix servei. Un cas paradigmàtic però no únic en un sector, el dels mitjans públics locals, massa desregulat en aquest sentit.

La CCMA també està veient qüestionada la voluntat de desgovernamentalització que va permetre aprovar la reforma de la seua llei el 2007 i que va comptar amb el vot del “tripartit” i el de CiU. El nomenament d’un nou director de l’ens i la reducció de la majoria necessària per elegir els seus òrgans de govern han estat els detonants. Els més crítics han estat els del Sindicat de Periodistes de Catalunya, tot i que també s’ha pronunciat el Col·legi de Periodistes de Catalunya. També ha causat polèmica el nomenament del nou director d’informatius de la COM Ràdio, l’emissora pública de la Diputació de Barcelona.

El Govern espanyol ha anunciat fa pocs dies que reduirà la majoria necessària per designar el nou director i el consell d’administració de RTVE (del qual fa fora els sindicats), quan fins ara havia de ser de dos terços. L’Executiu estatal podrà aprovar en solitari el nomenament dels òrgans de govern de l’ens, la qual cosa l’oposició espanyola ha criticat durament i acusa els populars de cercar una televisió i ràdio públiques al servei dels seus interessos.

Canvi de mentalitat
Les lleis sobre mitjans públics haurien de servir per desgovernamentalitzar-los i garantir el pluralisme polític. Potser calen reformes. En la meua opinió, hauríem de tendir a models com el de la BBC amb autonomia financera i que compten amb consells d’administració on estan representats no només els partits sinó la societat civil. Amb tot, pense que només amb això no hi ha prou. Cal, a més, un canvi de mentalitat: la societat ha de deixar de tenir assumit que els mitjans públics van a servir els interessos del partit governant. Som els periodistes els que hauríem d’encapçalar el canvi en la percepció derrotista que la ciutadania té sobre el tema perquè no es conforme amb una televisió o ràdio pública que informa a afavorint el govern de torn perquè “tots són iguals”. S’ha donar a conèixer que hi ha models de mitjans públics arreu d’Europa que funcionen amb independència respecte al poder polític i que, per tant, és un objectiu possible.

Quan la societat civil s’organitze per reivindicar aquest dret, quan es reclamen uns mitjans públics de qualitat i independents de la mateixa manera que es fa amb la sanitat i l’educació pública, es tindrà la batalla guanyada. Un canvi de mentalitat social com aquest possibilitarà que molts polítics deixen de veure els mitjans públics com una eina de propaganda i s’acabe la picabaralla política al respecte. Podem millorar la situació amb una nova llei per regular aquest àmbit -i, sens dubte, és necessari fer-ho-, però no servirà de res si l’autonomia d’aquests mitjans no s’esdevé una demanda social majoritària que pressione els partits polítics.

About these ads
Aquesta entrada s'ha publicat en Article d'opinió, Català, Media.cat, Periodisme i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Uns mitjans de comunicació públics autònoms i desgovernamentalitzats

  1. Retroenllaç: Mitjans de comunicació públics autònoms i desgovernamentalitzats | ASAMBLEA VINARÒS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s