Els silencis mediàtics de 2011

Un moment de la presentació de l'Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics de 2011.

Un moment de la presentació de l’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics de 2011.

CRÒNICA

La presentació de l’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics de 2011 va aconseguir reunir el passat 3 de maig a desenes de periodistes a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El llibre recull un total de 15 reportatges sobre temes silenciats pels mitjans de comunicació catalans durant l’any passat. Entre els objectius del projecte destaca el de dotar de nous enfocaments a notícies que ja han pogut aparèixer als mitjans i també fer visibles d’altres que no han tingut repercussió malgrat la seua trascendència política, social o econòmica. Aquesta va ser la tesi de Xavier Giró, director, del màster en La Comunicació dels Conflictes Internacionals Armats i dels Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels ponents de la taula de presentació, que afirmava que el periodisme actual no té, en molts casos, problemes per obtenir la informació o accedir a determinades interpretacions sinó sobretot els té per a publicar-les i que tinguen ressò. Un dels reportatges de l’anuari que exemplifica això és el de Les guerres dels bancs catalans que es basa en un informe elaborat per Setem que va passar desapercebut en el seu moment i que l’anuari ha rescatat per a visibilitzar-lo “i alhora també incorpora l’opinió del Banc de Sabadell” com a contrapart, va assenyalar Roger Palà, un dels coordinadors del projecte. 

La iniciativa de l’anuari ha estat impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) que també promou el portal Media.cat un portal professional que suposa un exercici de “metaperiodisme”: informació sobre periodisme, fet per una associació de periodistes -més enllà d’interessos partidistes i empresarials- i per a periodistes. També hi han participat en l’elaboració de l’anuari amb recursos humans i econòmics entitats com ara el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació ESCACC i el màster en La Comunicació dels Conflictes Internacionals Armats i dels Socials de la UAB.

Una proposta la de l’anuari que va ser un èxit en quant a públic assistent a la presentació, la sala del Col·legi estava plena de gom a gom,  cosa que visibilitza que, almenys, una part de la professió hi veu la necessitat de donar eixida a informacions o enfocaments ara mateix silenciats, minoritzats o invisibilitzats. També hi ha un altre “termòmetre” que permet afirmar que l’Anuari de Media.cat ha detectat una demanda social: l’èxit que ha tingut la recaptació de fons a partir del micromecentatge a partir de la plataforma verkami amb 262 participants. “En 12 hores teníem coberts els 3.200 euros que ens havíem proposat, i finalment vam aconseguir el doble”, afirma orgullós Palà. Aquest resultat ha permès afegir tres nous reportatges (al principi es plantejaven 12 front als 15 que s’han elaborat finalment) i realitzar presentacions arreu de Catalunya i també al País Valencià i les Illes Balears. “Hi ha espais per a nous models de negoci en el periodisme”, va afirmar Àlex Gutiérrez, president de la Fundació ESCACC arran del finançament assolit per l’anuari a partir de microdonacions.

El dret a la informació i la llibertat d’expressió

Amb l’anuari el GPRB reivindica el dret a la informació i la llibertat d’expressió en el dia internacional que se li dedica, el 3 de maig, i en el qual centenars d’associacions de periodistes arreu del món convoquen concentracions, actes diversos i elaboren manifestos per defendre una professió en amenaça constant: la censura, l’autocensura o les pressions per interessos polítics o econòmics. Però també permet reflexionar sobre les pròpies rutines periodístisques, segons va indicar Gutiérrez, que veu en l’anuari una eina de reflexió per als professionals dels mitjans ja que els ofereix nous enfocaments d’informacions ja abordades i els recorda d’altres que podrien haver estat notícia.

“Als Països Catalans no existeix la censura. Però això no vol dir que la llibertat d’informació estigui garantida. Ni que la pluralitat ideològica, el rigor i la proporcionalitat en la representativitat de les fonts siguin la tònica habitual. La censura, més enllà de la que apliquen els règims totalitaris, pren moltes i variades formes, i gairebé mai són òbvies. La forma més efectiva de censurar avui dia un tema incòmode és, senzillament, el silenci: no publicar-lo mai”, afirmen Sergi Picazo i Roger Palà, coordinadors de l’anuari, al pròleg de la publicació, i al qual es pot accedir des del blog de Sergi Picazo amb el títol El retorn del periodisme.

Una pluralitat en la informació clau per la democràcia que busca que, en base a disposar d’una diversitat d’enfocaments i aprofundir en les causes de les notícies, el ciutadà puga configurar en llibertat la seua opinió, i l’opinió pública es puga generar sense manipulacions. Tot i que, segons va indicar el president del GPRB, David Bassa, ens trobem en un moment difícil per al dret a la informació després de “més de 6.000 periodistes acomiadats arreu dels Països Catalans”, i amb diferents processos de concentració de la propietat dels mitjans i desaparició d’altres, cosa que resta pluralitat al panorama mediàtic.

“Des del Sindicat de Periodistes celebrem conjuntament l’1 de maig -dia del treballador- i el 3 de maig -dia del dret a la informació i la llibertat d’expressió- perquè pensem que la precarietat laboral perjudica al dret a la informació”, va afirmar Quico Ràfols, secretari d’organització del Sindicat de Periodistes de Catalunya. Segons aquesta argumentació, la professió periodística, amb un índex d’atur i precarietat tan alt, té una menor capacitat de defendre una posició ètica ja que té més por a perdre la feina “i tots sabem les dificultats que això implica”. Ocupació estable i eines de regulació professional són les propostes de l’SPC per garantir el dret a la informació. Ràfols va ressaltar la situació especialment vulnerable dels col·laboradors que treballen per peça informativa (notícia, reportatge o entrevista). Per la seua banda, el degà del Col·legi de Periodistes, Josep M. Martí, va mostrar la seua preocupació la situació de greu crisi de la professió. “En comptes d’estar quiets hem parlat amb els diferents agents del sector -sindicats, empreses i associacions- per fer una taula sobre la comunicació i cercar alternatives”, va afegir Martí.

Els reportatges

Tot i que un dels més comentat en la presentació ha estat el reportatge titulat Les raons del no, on s’aprofundeix en els arguments catalans per al no a la independència, “tot un repte per a una associació de periodistes de perfil majoritàriament independentista”, segons Giró, en són destacables altres que també van ser comentats a l’acte celebrat al Col·legi. A mi m’ha sobtat, especialment, el que assenyala que El frau fiscal costa a cada català 876 l’any i que l’evasió fiscal procedeix en un 71% de les grans fortunes i corporacions empresarials (i suma 16.000 milions d’euros) segons un informe de l’associació professional d’inspectors d’hisenda. Una informació silenciada i que llegia per segona vegada, que tot i ser pública no ha estat suficientment visibilitzada. També m’ha semblat  interessant el reportatge País Valencià: un model en via d’extinció que explica a la mirada catalana el perquè el PP -un partit minoritari a Catalunya- guanya a terres valencianes. Un reportatge elaborat per donar resposta a la incomprensió que moltes vegades desperta la realitat valenciana en territori català.

Alhora es poden destacar d’altres com ara: Sis Borbons i centenars de mariachis , en el qual es denuncia que la germana del Rei, Pilar de Borbó, té 4,5 milions d’euros a una SICAV pels quals gairebé no paga impostos; Agbar, una gestió il·legítima que recorda que una sentència judicial assenyala que no hi ha contracte de concessió per a l’empresa que subministra l’aigua a Barcelona; o el ja citat de Les guerres dels bancs catalans. Tots els citats i la resta, fins als 15 que s’han elaborat, es poden consultar tots de forma online. El més curiós es trobar enfocaments que un mateix no s’havia plantejat o informacions a les quals no havia tingut accés.

La importància d’aquest recull de reportatges recau en “posar el focus mediàtic” sobre “informacions silenciades” d’importància pública, segons va indicar Giró. Tot i que com va assenyalar Martí, amb notícies silenciades se’n podrien fer molts més llibres de reportatges com el que ha impulsat el GPRB. En resum, un anuari que és bon periodisme i bo per al periodisme.

About these ads
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Crònica, Media.cat, Periodisme i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s