S’atrevirà la societat catalana a no pagar l’euro per recepta?

En altres moments històrics la desobediència de lleis injustes ha permès que aquestes siguen derogades

ARTICLE D’OPINIÓ

Els ciutadans, el 99% que reclama el 15-M, només fan sentir la seua veu quan s’uneixen en grans masses. Les manifestacions o les vagues laborals són formes de pressió, però ni les úniques, ni, necessàriament, les més efectives. El 15 de setembre els sindicats majoritaris demanaran al Govern espanyol que convoqui un referèndum sobre les retallades i pot ser una oportunitat perquè la ciutadania mostre el seu malestar. Si l’Exectiu espanyol no convoca la consulta popular, amenaçen en convocar-la igualment des dels moviments socials. Existeixen, però més vies de fer pressió al poder per aconseguir una societat més justa i igualitària Algunes estan al debat públic en l’actualitat. Es tracta de no complir les lleis que es consideren injustes amb una finalitat política de denúncia de la seua injustícia i fins que siguen derogades: és la desobediència civil.

Hi ha exemples molt recents com ara les darreres accions a supermercats per donar accés a aliments a persones sense recursos econòmics o la resistència passiva als desnonaments organitzats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. ¿Arribaran els moviments socials a dur aquesta filosofia a altres àmbits? ¿Es factible usar la desobediència civil  i, per exemple, no pagar l’euro per recepta o altres copagaments sanitaris per aconseguir que es deroguen? Hi ha precedents que poden servir d’exemple, tot i que una condició necessària per al seu èxit seria obtenir un ampli seguiment social.

La desobediència civil s’usa en societats que poden ser règims democràtics però amb importants dèficits, també a règims dictatorials. A Barcelona tenim l’exemple de la vaga del tranvia del 1951 quan, a part d’una vaga obrera, hi va haver en una societat que vivia en la misèria i es va negar a pagar de forma massiva el transport públic per l’augment del seu cost. És una estratègia que desobeeix de forma col·lectiva i conscient una llei injusta sabent que s’arrisca a una pena de presó, una multa o una amonestació, per posar de relleu la seua injustícia i que si aconsegueix un seguiment massiu pot assolir importants canvis polítics i socials. L’exemple més conegut és el de Gandhi.  També n’és un exemple Rosa Parks, dona negra que va desafiar la segregació racial als Estats Units dels anys 50 del segle passat. Amb tot, també tenim exemples casolans menys coneguts, però no per això menys efectius.

El que pot semblar una estratègia antisistema i desestabilitzadora, sobre tot des del punt de vista del poder, no ho és gens si observem els exemples ja donats o repassem alguns casos ocorreguts a casa nostra.  En realitat, la desobediència civil no és més que una forma d’aconseguir avanços socials. Tot i que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca és un moviment social combatiu que usa la acció directa i la desobediència com a estratègia, en realitat només aspiren a una llei que regule en favor del ciutadà aquest àmbit. De fet, la seua proposta, que per alguns conservadors recalcitrants pot semblar radical, la dació en pagament, és una fórmula aplicada a moltes democràcies occidentals. Res que vaja a fer caure el sistema econòmic o polític. Que quedi clar, qui es pense que la desobediència civil és cosas d’okupes i antisistema n’està ben equivocat, l’han usada moviments reformistes com els sindicats, les feministes, ecologistes, pacifistes o els de drets civils al llarg de la història.

De la “Guerra de l’aigua” a l’euro per recepta

La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) va protagontitzar durant els anys 90 un episodi de desobediència civil al nostre país. Va promoure una campanya d’insubmissió fiscal que va assolir els seus objectius en l’anomenada  “Guerra de l’aigua”. Els veïns catalans no estaven d’acord amb què al rebut de l’aigua s’incloguessi altres conceptes com ara taxes de gestió de residus urbans i de clavegueram. Tampoc amb que és fes pagar a tots els malbaratament d’uns pocs. Durant la dècada dels noranta del segle passat els veïns es van negar a pagar aquestes taxes com a forma de protestar davant el que consideraven que era injust. Per prevenir la possibilitat que els reclamessin aquests diners els veïns insubmissos anaven dipositant els diners corresponents als impostos que no pagaven en un compte corrent gestionat per la entitat. La CONFAVC té un caire progressista, però, per a qui la conega, res més lluny de ser antisistema. La seua protesta, que es va allargar durant anys, i va aconseguir per primera vegada l’establiment de tarifes per a l’aigua en funció d’uns trams de consum. 

¿Seria possible una estratègia similar en el cas dels copagaments sanitaris? 

Una estratègia similar l’han utilitzada ja moviments sobiranistes i independentistes que volen denunciar el que anomenen com a dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya i que consideren injust. Amb un èxit desigual, també es ben cert. Un altre cas de desobediència civil per impagament ha estat la campanya #novullpagar que denuncia el greuge comparatiu de peatges per ús d’autovies que viuen els catalans. Tot i que la campanya encara dura, ha servit per posar de manifest que aquest greuge es realitzat amb el suport i, fins i tot, benefici econòmic de la pròpia dreta econòmica i política catalana i catalanista.

En una situació de dèficit democràtic on els governants no fan cas del malestar popular que reflecteixen manifestacions cada cop més multitudinàries, i reconeixen estar incomplint el programa electoral en el qual van guanyar unes eleccions: ¿La societat catalana s’atreviria a usar la desobediència civil de forma massiva, com s’ha fet en tants altres moments històrics, per acabar amb les injustícies i les mentides dels polítics? ¿S’atreviria a no pagar l’euro per recepta i altres copagaments com a forma de protesta per aconseguir que la crisi la paguen els que la van generar i no l’Estat del Benestar?

La plataforma Dempeus per la Salut Pública convoca a no pagar l’euro per recepta, tot i que a mi em queda el dubte si la societat catalana li donarà un seguiment massiu.

Guies fàcils per insubmissos per no pagar l’euro per recepta, (en català i en castellà)

Materials per seguir l’insubmissió a l’euro per recepta. Diguem NO! #novullrepagar

Llistat de medicaments exempts de pagar la taxa d’1 €

Médicos catalanes trampean el euro por receta a pacientes con problemas económicos

¿Quién y cómo privatiza nuestra sanidad? Por un modelo sanitario (catalán) sin corrupción

El copago reduce las recetas un 7% y el gasto en medicamentos un 6%

About these ads
Aquesta entrada s'ha publicat en Article d'opinió, Català, Moviment d'indignats 15-M, Serveis socials i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s