La visibilitat de la realitat valenciana als mitjans catalans

La visibilitat de la realitat valenciana als mitjans catalans. Article d’opinió publicat a Media.cat el 26 de gener de 2012.

ARTICLE D’OPINIÓ

La informació sobre el País Valencià als mitjans catalans és escassa per al que correspondria a un país veí amb interessos i trets identitaris comuns. De fet, més enllà de les elits culturals i polítiques, allò que passa al sud de l’Ebre és desconegut per la majoria de catalans, cosa que dificulta una relació més fluida entre ambdós territoris. Una major visibilitat de la realitat valenciana reforçaria l’espai informatiu comú existent entre els països de llengua catalana, sense que això siga incompatible amb el propi de cada territori.

El multipartidisme torna al País Valencià

Les forces polítiques representades al Congrés espanyol pel País Valencià passen de dues a cinc.

ARTICLE D’OPINIÓ.

Toni Cantó va donar la sopresa el passat 20-N convertint-se en diputat

El resultats de les generals de 2011 confirmen, com ja van fer les autonòmiques i locals del passat maig, que al País Valencià torna multipartidisme (ja present als vuitanta i noranta amb EU, CDS i Unio Valenciana). A l’anterior cicle electoral (municipals i autonòmiques (2007), generals (2008) i europees (2009), el bipartidisme semblava inevitable a terres valencianes, ja que, tret del PSOE i el PP, cap altra força política obtenia més del 4%, ni, per tant opcions de representació política. De fet, a les autonòmiques de 2007 el pacte entre Esquerra Unida i Bloc Nacionalista Valencià (que donaria lloc a Compromís pel País Valencià) volia evitar que el bipartidisme poguera consolidar-se a terres valencianes. Però el trencament de la coalició tot  just un any després de constituir-se i els pèssims resultats que obtenien per separat a  les generals   (2,7% EU i 1,1% Bloc) i europees (2,8% EU i 1,0% Bloc) feien augurar que al panorama polític valencià no hi hauria lloc per a res més que PSOE i PP. 

Jo vote per Diego Gómez com a cap de llista de Compromís

OPINIÓ.

Diego Gómez ex dirigent de l'Escola Valenciana

El nacionalisme valencià d’esquerres està vivint ara mateix un magnífic moment des d’un punt de vista electoral. Eren impensables els resultats del 22-M no fa ni tan sols fa deu anys. De fet, ni tan sols fa cinc anys. Tot i que ja tocava un èxit com aquest després d’anys de picar pedra en la política municipal. Percentatges de vot de l 9% a València ciutat o propers al cinc per cent en Alacant i Elx, i del 10% a Castelló, i sobretot, presència a les Corts valencianes amb un 7% són resultats esplèndids que consoliden aquest projecte polític. Fins ara no s’havia pogut assolir representació parlamentària en solitari, a causa d’una barrera electoral injusta que marca el 5% com a percentatge en l’àmbit de País Valencià per accedir a les Corts, i només s’havia pogut superar amb coalicions amb EUPV.

El nacionalisme valencià es presenta com a alternativa

La Coalició Compromís lidera l’oposició al PP, davant la renúncia implicita del PSOE valencià

Mònica Oltra i Enric Morera, candidats de Coalició Compromís per València

ARTICLE D’OPINIÓ

El cap de llista per Coalició Compromís, Enric Morera, es presenta hui com a candidat a la presidència del País Valencià en la sessió d’investidura que durà a Alberto Fabra a ser el cinqué president valencià de la democràcia. Amb els seus 6 diputats, d’un total de 99 i amb un PP amb 55, és obvi que no serà el candidat guanyador, però esta voluntat del nacionalisme valencià de ser alternativa és més que un símptoma dels moviments polítics i electorals que s’estan produint al País Valencià.