El trencalòs: els secrets de l’únic ocell que menja ossos

Estàndard

Publicat a la revista NAT el novembre de 2005.

Els vols de zel del trencalòs, encara que no molt habituals, s’han iniciat ja i són el més impressionant de cicle reproductor: en fan en cercle però també en tàndem en el qual la parella vola molt junta i, de vegades, s’agafen les potes i es tiren des de l’aire realitzant unes espectaculars espirals. És entre novembre i la primera meitat desembre que es desenvolupen les còpules d’aquesta au carronyaire que habita als Pirineus. Les parelles, que s’han format des dels set o vuit anys d’edat i que duren per tota la vida, ja han construït els nius als mesos de setembre i octubre. Nien a l’alta muntanya (entre 600 i 2200 metres) dins d’una cova o esquerda de penya-segats i cingleres perquè són espais protegits de la neu, la pluja i el fred. En aquestes alçades, les cavitats ben protegides són els únics indrets que generen l’escalfor suficient per sobreviure en un context en què es poden assolir quinze graus sota zero. Per això, durant el fatigant procés de construcció del niu s’ha pogut veure com traslladaven boles de llana procedent d’ovelles mortes per evitar que s’arribe a una temperatura mínima. A més, s’ha pogut assistir al trasllat d’enormes branques de fins a un metre, gairebé tan grans com ells, per finalitzar la construcció de l’espai on naixeran els polls. 

Continua llegint