Canal 9: una manipulació informativa contestada

Els periodistes del canal autonòmic emeten informes valorant el grau de manipulació dels seus serveis informatius

Canal 9: una manipulació informativa contestada, article publicat a Comunicació 21 i a Nou Cicle el març de 2006

Canal 9 va ser una gran esperança per a molts. Naixia en el 9 d’octubre de 1989 (quan encara estaven els socialistes en el poder), però per a molts no ha acomplit les expectatives amb les quals va ser creada. S’esperava que fóra el mitjà que difonguera i normalitzara el valencià: que difonguera una versió estàndard de la llengua lliure de castellanismes i més acurada i perquè donaria prestigi social al valencià podent potenciar el seu ús social. Però ni una cosa ni l’altra. El valencià només s’utilitza en determinats programes (informatius, concursos, magazine i no tots) però no en pel·lícules, sèries i determinats programes coproduïts amb la Federació d’Organismes de Radiotelevisió Autonòmiques (FORTA). 

A més,  Canal 9 també hauria pogut ser un important impulsor del sector audiovisual valencià, però tampoc ha sigut així. Amb els anys Canal 9, i ja en ple govern dels populars, tot i que abans també apuntava maneres, es converteix en la primera televisió, pública, que inicia tot el bum de “telefems”, amb programes com “Tómbola”, on els crits, la informació poc contrastada, els insults i el xafardeig eren la base del programa. Este programa no va fer més que inaugurar una nova època de programes del cor i de telerrealitat que, sembla, que han començat el seu decliu per un altre tipus de programació menys “cridanera”.

Informes sobre els informatius
Són els mateixos treballadors de la televisió autonòmica els que denuncien que els serveis informatius es troben totalment controlats pel Partit Popular. “Sempre es diu que governe qui governe granarà cap a casa i no deixa de ser, en part, veritat. Tot i això, els socialistes com a mínim mantenien les formes, els informatius podien ser acusats de tendenciosos, no de propaganda com sí que ho és amb els del PP”, indica José Manuel Alcañiz, membre del comité d’empresa de Canal 9 i responsable de llibertat d’expressió de la UGT. Segons este sindicalista, els del PP utilitzen la televisió valenciana com un centre de propaganda. Esta opinió, és compartida per la majoria de la plantilla del canal:  ho recolzen els 9 delegats sindicals per CCOO, els 4 per CGT i els 3 per UGT, no així els 6 d’USO que no es manifesten clarament al respecte. L’única referència de qualitat i difusió d’ús del valencià -i en això coincidixen oposició, sindicats i PP- és Punt 2. “Però hi ha una trampa, el govern valencià impulsa estos continguts en una cadena que només té el 3% de l’audiència, i no, com hauria de ser, en Canal 9 que n’assolix un 18%”, afegix Alcañiz.

Va ser el mateix PP qui va crear en el 1997 el comité de redacció per vigilar la parcialitat o imparcialitat dels informatius de la cadena. “Però alhora que el van crear van posar les bases per carregar-se’l, perquè emetia informes contraris als seus interessos, cosa que han aconseguit fa dos anys”, indica Alcañiz. El sindicalista indica que en els últims anys la direcció de la televisió valenciana s’ha dedicat a no obrir quasi oposicions i contractar només a aquells que siguen afins al PP i en una situació laboral precària (és a dir, temporals, becaris, etc). Ser funcionari dóna més marge per resistir les pressions polítiques que si es té un contracte temporal, en què et poden fer fora en qualsevol moment. Amb els anys, sempre segons Alcañiz, l’empresa va aconseguir bloquejar l’elecció d’este comité fa dos anys. Fins esta data, i durant sis anys el comité havia emés informes sobre els informatius de la cadena pública valenciana, no especialment favorables. Però de fa dos anys UGT ha decidit continuar esta tasca i mensualment es penja un informe a la web http://www2.ugt.es/rtvv/informescomiteugt.htm“En els informes el que fem és analitzar com es mostra la informació als espectadors i si es manipula o no, o s’oferix una versió plural, contrastada i veraç. El que constaten els estudis és que cada vegada més Canal 9 s’assembla a un gabinet de premsa i propaganda del PP valencià.  De fet, entre 1998 i 2004 la que va ser directora general de la cadena valenciana havia estat durant els set anys anteriors cap de premsa i assessora d’imatge de Zaplana”, indica Alcañiz.

El sindicalista ens assenyala diferents exemples que tenen a veure en l’exclusió de presència als informatius de totes aquelles notícies que puguen perjudicar els populars: el cas Fabra, un presumpte cas de corrupció del màxim dirigent del PP de Castelló, no existix a Canal 9 quan ha tingut bastants titulars i portada a altres mitjans. “Això també ha passat amb les diferents vagues i manifestacions contra l’anterior govern popular de Madrid. La Vaga General de 2002 que va fer que es retirara el “decretazo”, segons els informatius del canal valencià, no va pràcticament existir, i les protestes contra la guerra d’Iraq que van ser les manifestacions més grans de tota la història del País Valencià no va merèixer més de 30 segons en els informatius d’esta emissora”, afegeix el membre del comité d’empresa de Canal 9. Des del programa Notícies 9, segons un dels autors dels informes al voltant de la manipulació informativa, es tendixen a magnificar tots els conflictes que es puguen relacionar amb Catalunya a partir d’elements com l’Estatut, la llengua i l’aigua. “Estos temes obrin els noticiaris quan hi ha temes més importants que afecten els valencians i que no són tractats per la cadena. La doctrina oficial a Canal 9 és que els catalans no ens donen aigua perquè no volen però que en tenen molta. Per això aprofiten qualsevol crescuda de l’Ebre per anar allà treure imatges i declaracions al voltant de com s’ha incrementat el cabal. Personalment he pogut presenciar com es tallaven unes declaracions d’un llaurador de Tortosa al qual li preguntaven si l’Ebre tenia molta aigua i deia que si, però que era una situació excepcional. Només quedava la part que reconeixia la crescuda però no la que donava a conéixer que a l’Ebre també falta aigua”, diu Alcañiz. El mateix sindicalista conclou que una de les possibles solucions a esta situació seria la de crear un Consell Valencià de l’Audiovisual que exercira un control democràtic sobre la pluralitat democràtica per garantir-la, com passa a altres països com ara França, però caldria el consens dels diferents partits polítics.

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Comunicació 21, País Valencià, Política, Reportatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s