El retorn del vell marí

Publicat en la revista NAT el març de 2006

Desapareguda a mitjans del segle passat a les Illes Balears, la foca mediterrània recupera protagonisme per un projecte de reintroducció de la Conselleria de Medi Ambient illenca que ha despertat adhesions i crítiques, però amb el qual tothom vol ser mol prudent i cautelós.

La Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears ha presentat un projecte per la reintroducció de la foca mediterrània, una espècie emblemàtica de l’arxipèlag desapareguda del mateix fa unes dècades. “Retornaríem el deute que tenim amb la natura per reparar el dany ocasionat pels humans quan l’espècie es va extingir”, explica Sergi Marí membre del GOB Menorca. Marí, però, afegeix que malgrat l’entusiasme que desperta la iniciativa cal ser prudents i actuar amb cautela per assolir una reintroducció exitosa. Per a Joan Mayol, cap de Servei de Conservació d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient de Balears i autor del document “Objectius i criteris del projecte balear de recuperació de la foca Mediterrània” base inicial del projecte, la proposta és valenta perquè va més enllà d’una política de preservació i pretén recuperar l’espai perdut. 

Una espècie en perill

El nom popular de la foca mediterrània varia en funció del territori: a les Balears és vell marí; a la Costa Brava, bou marí; i a la resta de Catalunya i al País Valencià, llop marí. La presència a les illes va ser abundant fins el segle XVIII, el XIX va començar el seu declivi i va desaparéixer el 1958 per l’hostilitat declarada dels pescadors que els veien com competidors i per la destrucció del seu hàbitat per l’ocupació turística del litoral, tot i això se n’han vist exemplars solts fins a les darreries dels setanta. Un estudi elaborat per Xisco Avellà, membre del GOB i fundador del Fons per a la Foca Mediterrània, assenyala que dels exemplars que es coneixen les causes de la seua mort: 140 va ser per armes de foc, i 140 per ofegament en xarxes de pesca de manera no intencionada.

La foca mediterrània pertany al gènere de la foca monjo format per dues espècies més: la del Carib (ja extingida) i la de Hawai. El nom respon al seu aspecte físic s’assembla als hàbits els monjos i pel seu hàbitat de coves apartades que recorda els ermitans. És un animal fàcilment recognoscible pels bigotis, per les seues dimensions (tres metres de llarg i 300 kg de pes), i per la seua pell fosca i panxa blanca i unes extremitats petites. La foca adulta es nodreix de congres, meros i pops bàsicament, tot i que ingereix tot tipus de peix i no viuen més de 40 anys. És, a més, una espècie que està en perill d’extinció que compta amb més de 500 exemplars arreu del món de les quals al voltant de 300 són a aigües gregues, 200 a la península de Cap Blanc en la costa de l’antic Sàhara Espanyol, 20 a Algèria i 25 a Madeira. En aquesta situació el projecte de recuperació balear pot ser un impuls per a la seua conservació.

“A principis del 2006 se celebrarà la primera reunió formal del Comité de Fauna i Flora Balear i, en funció de la maduresa del projecte, s’iniciaran converses amb el Ministeri de Medi Ambient”, assenyala Mayol. El primer document elaborat per Mayol servirà per a crear una comissió de treball per reelaborar una proposta que incloga les esmenes dels experts. “Cal assolir consensos amb conservacionistes i científics en l’àmbit internacional i local; i, alhora, garantir la participació d’institucions i societat civil”, afirma Miquel Rayó, un històric de l’ecologisme balear i membre del GOB. Per dur endavant aquest projecte caldrà implicar als governs espanyol, maurità i marroquí i obtenir el recolzament i finançament internacional i comunitari, “no pot ser una iniciativa només local, perquè sinó estaria destinada al fracàs” indica Mayol. 

La captura d’exemplars

Tots els indicis assenyalen la colònia sahariana com a la més adequada per prendre’n exemplars salvatges per la reintroducció. “Les cries d’aquesta zona que naixen al final de la temporada (cap al novembre) solen morir pels temporals de l’Atlàntic. La proposta del Govern balear pretén rescatar-los per criar-los en captivitat”, diu Toni Font membre d’Oceana. Aquesta operació permetria salvar moltes de les cries de les coves que d’altra manera es perdrien. Una part dels exemplars extrets s’introduirien a la mateixa costa sahariana i la resta es criarien en règim de semicaptivitat a l’arxipèlag balear. De fet, existeixen experiències que permeten ser optimista alhora que prudent: se n’ha criat en captivitat en zoològics i, fins i tot, hi ha experiències de reintroducció l’espècie hawaiana i alguns rescats de joves al Sàhara i Grècia, tot i que no sempre exitoses. Avellà, en canvi, es mostra molt escèptic amb el projecte “és molt qüestionable que s’extreguin foques d’una colònia encara en perill com la de la península del Cap Blanc”. L’ecologista aposta per impulsar la cooperació amb Algèria per conservar i protegir els exemplars de la seua costa, cosa que, en una generació, podria permetre augmentar la població i que la foca mediterrània recolonitzàs les illes de manera natural.

Un indret adequat

El biòleg Manu Sànfelix va elaborar fa més d’una dècada un “Estudi de viabilitat de recuperació de la foca monjo en las Illes Balears” per determinar quins eren els espais més adequats per a realitzar aquesta operació. S’analitzava la idoneïtat de l’hàbitat: el nombre de coves, el grau de pressió humana i la presència d’aliments. El Parc Natural de Cabrera és l’espai més adient per a aquest estudi, tot i que no l’únic, i el que aplega més consensos. Xisco Avellà hi coincideix però considera que encara no s’han resolt clarament mesures que caldria dur a terme com l’eliminació de la pesca per evitar que morissin atrapats i ofegats en le xarxes. “Si la costa de Mallorca no estigués tan utilitzada es podria reintroduir fàcilment”, conclou Rayó que afegeix que les Balears d’ara no són les mateixes que quan es va extingir el vell marí

Per saber més. 

J Bartolomé Zofío, Jorge y Vega Cogollo, Isaac (2000). La foca monje, Círculo de Lectores, Barcelona.  

Webs especialitzades

 The Monachus Guardian

Associacions que s’hi dediquen:

Fons per a la Foca Mediterrània Apartat 1536 07080 Palma de Mallorca focamedit@ya.com

Fundación Hábitat: Proyecto Foca Monje

Ho sabies? 

Una espècie molt dòcil

A les Illes Esporades del Nord a Grècia un exemplar era gairebé una mascota del poble amb la qual els xiquets s’hi acostaven i podien fer-se fotos i també se sap d’exemplars amb els quals juguen els quan surten de l’escola. “N’he vist entrar a ports marroquins i algerians diàriament i, fins i tot, esperant que els pescadors els hi tirin sardines per menjar”, afirma Xisco Avellà. Però que no fugen de l’home no implica que puguen conviure amb costes ocupades urbanísticament i per les barques de recreació. 

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Medi ambient i natura, Reportatge, Revista Nat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s