En la diversitat gai, lesbiana i transexual: ens fem grans

Aquest any el 28 de juny es dedica als ancians

Reportatge aparegut al Setmanari Directa el 28 de juny de 2006.

Segons dades del Fòrum Mundial d’ONGs sobre envelliment, dels 7 milions de jubilats que hi ha a l’Estat espanyol ( dels quals 700.000 són gais o lesbianes) un 25% són dependents. En el 86% dels casos és la família qui presta l’atenció enfront de només el 2% que rep assistència domiciliària per part de la Seguretat Social i un percentatge major que la rep d’ONGs. Aquesta dependència afecta les coses més quotidianes com la higiene personal, la preparació del menjar, la mobilitat per a anar a comprar o sortir a passejar.

En els països escandinaus, a Holanda, Alemanya i Dinamarca, països amb un fort Estat del Benestar, la xarxa pública fa temps que cobreix la totalitat de les necessitats d’atenció sanitària de la gent major. Així ho explica Vicenç Navarrés en el seu llibre, Benestar insuficient, democràcia incompleta: “A Suècia la meua sogra tènia dret a rebre cinc visites dels servicis domiciliaris”, per a alçar-la, fer-li el menjar i fer-li companyia, i tot finançat de manera pública amb impostos i sense cap cost afegit per al beneficiari d’un servei que és concebut com un dret.

En altres països, entre els que es compta Espanya, el model està basat en companyies privades d’atenció domiciliària o en servicis d’ONGs que caritativament atenen els que no tenen recursos per pagar-se empreses privades. Però sobretot recau en la família, i quan es diu família, normalment, es fa referència a les dones de la casa, gènere que històricament se li ha educat per encarregar-se de la cura dels altres. Aquest model d’atenció social a les persones que necessiten cura perquè és excloent entre “els col·lectius que han edificat les seues vides al voltant d’un altre tipus de relacions i famílies (…) que l’estat es neguen a reconéixer com a legítimes” de l’informe redactat per Beatriz Gimeno, secretària de la FELGT titulat “Vellesa i orientació sexual”. La majoria dels gais que ara superen els 65 anys no tenen fills que s’ocupen d’ells o han trencat llaços amb la resta de la seua família biològica o, com a mínim, els han debilitat. També és excloent en l’àmbit econòmic (els que tenen menys recursos i estan sols, no tindran opció a que algun se’n faça càrrec) i sobretot, descarrega en la dona una feina que hauria de ser assumida per professionals i per un estat que creiés en l’impuls dels drets socials i per solucionar els problemes col·lectivament i no en el concepte indivualista segons el qual cadascú s’haurà de cercar una sortida.

En els darrers mesos, s’ha aprovat la Llei de dependència que per primer cop camina en aquest sentit: reconeix el dret del ciutadà amb dependència i i problemes de mobilitat a què l’estat li garanteixi els serveis i recursos que necessita. Però, en compte d’adoptar un model socialdemòcrata com el suec -públic, professional, amb treballadors ben remunerats i formats que atenen directament a qui ho necessita-, a Espanya el PSOE ha apostat per un sistema mixt en el qual participen la iniciativa privada (i per tant amb ànim de lucre) i les ONG (basades en el voluntariat i en l’escassa professionalitat i moltes d’elles estan vinculades a l’Església) i en molta menor mesura en l’esforç directe de l’estat.

Però, ¿Quines són les especificitats dels gais ancians per a necessitar un tracte diferenciat i que fa que es plantege aquest any com la reivindicació central del 28 de juny amb el lema “En la Diversitat GLT ens fem Grans? No tenen els mateixos problemes que la resta? Comparteixen molts dels problemes amb la resta dels ancians. Des de dependències físiques o psíquiques o el fet de patir la pobresa en major grau que la resta de la societat, més de la mitat de les pensions estan per davall dels 400 euros per mes (agreujat en el cas de les lesbianes pel fet de ser dones i no haver pogut treballar en molts casos). També tenen problemes relacionats amb l’aïllament i la soledat. Són discriminats per part de la societat per la seua edat: en una societat on ser jove és un valor absolut, envellir és un factor negatiu i de menyspreu cap a ells. Molts patixen el problema de no sentir-se útils en una cultura extrema en què el treball sembla l’única manera de sentir-se’n (en altres països, la jubilació és l’edat en què molts ancians s’ofereixen com a voluntaris).

Però també tenen problemes específics. A Espanya, on l’atenció dels nostres majors recau en la família (normalment filles i nétes), els gais al no tindre estos suports es veuen desemparats. En una societat on l’homosexualitat està a mig camí de viure’s d’una manera normalitzada, l’homofòbia provoca el rebuig dels què són visiblement gais en els geriàtrics amb els seus companys o amb els treballadors socials. ¿No es podrien llavors els gais ancians utilitzar la xarxa pública, privada o de voluntariat existent a Espanya? En un context social heterosexista, poden patir el rebuig tant dels seus companys de residència com dels treballadors socials que poden no tolerar la seua homosexualitat.

En l’actualitat és bastant probable que per accedir als servicis de la xarxa pública molts vells hagen de tornar a ocultar la seua homosexualitat, amb el patiment psicològic que això implica. Ni les autoritats de servicis socials ni els treballadors socials han previst que alguns de què necessiten la seua atenció poden ser homosexuals que necessiten un tracte específic dins de la xarxa general. Hi ha gent que aposta per residències privades exclusivament gais, altres que aposten per pisos tutelats i, finalment, altres que aposten per un tractament específic però dins de la xarxa públic i general. Si es tracta de crear espais alliberats d’homofòbia o alliberar els que ja existeixen. El debat està obert però, tal vegada, la qüestió central que hauria de debatre no és tant si es creen guetos o no, que també, sinó que els gais tenen problemes en el sistema d’atenció sociosanitària i que les carències dels servicis socials deixen desemparats als que no opten pel model familiar heterocèntric.

La soledat i la discriminació per edat
La soledat és un dels problemes que es presenten associats a aquestes edats. Les associacions d’ancians de l’Estat es dediquen a crear activitats de socialització (tallers, balls, excursions, debats, sopars…) i buscar en el voluntariat la solució per als que no disposen de companyia. No existeixen, com en altres països occidentals, grups de gent major de gais i lesbianes o seccions d’homosexuales dins de les associacions generals. Només a Catalunya el Casal Lambda disposa del Grup de Tardor r), creat per davant de la falta de referents sobre el tema, com un grup de suport i de trobada, tot i que no com a plataforma de reivindicació. En el Lambda destaquen la necessitat formar xarxes d’amistat amb altres gais per a evitar la soledat i que puguin tenir contacte i suport d’iguals que els comprenguin i amb els quals puguin compartir i sentir-se identificats. En aquestes generacions l’homofòbia encara és molt present. Són una generació de gais i lesbianes amb una joventut molt dura amb detencions, xantatges, ocultament o persecució política. El grup de la Tardor no te un caire polític ni reivindicatiu, sinó que te una vessant mes social. Amb tot caldria, i per això aquest any el 28 de juny s’ha dedicat a la gent gran, donar una reposta als seues necessitats.

D’altra banda, h ha un clar rebuig social a l’envelliment i a les relacions intergeneracionals, a causa del culte al cos i a la joventut ( tot i que no és un fenomen exclusiu dels homosexuals). Josep Vila, psicòleg i vinculat al Casal Lambda, explica que “el rebuig es veu incrementat si el mecanisme de relació és el desig (com ocorre en els locals d’ambient), i disminueix si és un altre l’objectiu com ara fer una excursió o una revista”, però subratlla que hi ha ancians que poden funcionar molt ben dins de l’ambient homosexual. Vila planteja que el major problema és la negació que fa el propi col·lectiu a què en algun moment tots arribarem a certa edat i es necessitarà ajuda.

Suport Lambda
El projecte va sorgir a arrel de les peticions rebudes a nivell jurídic i psicològic de gais que arriben a una edat i volen continuar sent visibles i es troben amb problemes. El projecte Suport Lambda és un grup que pretén treballar les situacions de dependència en el segment homosexual i esdevenir un referent per la gent gran que s’ofereix cada dilluns a partir de les sis de la vesprada. Ofereixen ajuda per a buscar recursos socials: informació i orientació, contacte amb recursos assistencials, consulta personal, telèfon d’atenció, xerrades, grups d’ajuda mútua, d’amistat, assessorament psicològic i legal. A més, compten amb voluntariat d’atenció domiciliària amb l’objectiu de fer de suport i companyia. Els seus objectius són analitzar les necessitats d’aquest col·lectiu amb l’objectiu que la xarxa pública supleixi les seues carències. Es tracta d’identificar les barreres per a l’accés a les xarxes socials d’atenció a la gent major, d’elaborar formació especifica sobre homosexualitat per als professionals que treballen amb ancians, però també sensibilitzar al col·lectiu gai i lèsbic i a la societat en general del tema (tractant temes com la por a envellir), i augmentar la visibilitat social dels homosexuals vells.

Les experiència de Gran Bretanya, Estats Units i Holanda.
En altres països occidentals la preocupació per la tercera edat existeix des de prou abans que a l’Estat. En Estats Units, Gran Bretanya i Holanda hi ha potents organitzacions de gent gran que es dediquen a la defensa dels seus drets i necessitats, però també a donar servicis (com una borsa de lloguer o activitats), informació i assessorament. Lluiten per plantejar a l’opinió pública totes les necessitats del col·lectiu. Aquestes estan basades en el voluntariat.

En Gran Bretanya, Age Concern England, nascuda en els anys cinquanta, és una associació de gent major que compta amb un grup homosexual. Ha organitzat el primer Congrés Internacional sobre Gent Gran i Homosexualitat.

En Estats Units l’American Society on Aging és una ONG nascuda per a cobrir les necessitats de la gent major. Porta 50 anys treballant i la seua secció gai LGAIN, i la seua revista OutWord, destinada a professionals, tenen més de 10 anys. També als Estats Units, l’associació Senior Action in a Gai Environment està destinada a ancians homosexuals. Fundada a Nova York en 1977, ha creat una xarxa a nivell nacional a partir de les organitzacions locals per als ancians gais anomenada Sagenet.

A Holanda la Fundació Schorer, destinada a gent major gai, tracta temes com la necessitat formació dels treballadors socials. Disposen de serveis d’atenció com ara un telèfon rosa d’informació i d’un voluntariat d’atenció domiciliària i per fer companyonia, que complementa l’atenció sanitària regular que dona l’estat. D’altra banda, i finançat pels servicis socials de l’Ajuntament d’Amsterdam, la Fundació L.A. Rius De Rietvinck ha establer un bloc de pisos tutelats per a gent gran gai amb capacitat per a set persones i serveis comuns.

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, LGTB, Reportatge, Setmanari Directa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s