La difícil baixa del catolicisme

Ser apóstata a Espanya no és un dret reconegut.

L’apostasia és l’única manera contemplada dins del dret eclesiàstic de “donar-se de baixa” del catolicisme després d’haver-se batejat. Amb tot, és un camí difícil que no es troba regulat legalment i que, en funció de l’arquebisbat, pot tenir respostes diferents. En aquest sentit, el passat 18 d’octubre de 2007, per primer cop, es va establir precedent en la matèria quan l’Audiència Nacional va reconèixer el dret d’un batejat a modificar les seues dades presents en els llibres en què es registra aquest acte d’introducció al catolicisme.

La de l’Església és una situació anòmala en comparació a altres tipus d’associacionismes en els quals donar-se de baixa i anul·lar les pròpies dades és un procediment reglat. Per garantir aquests drets existeix l’agència de protecció de dades personals. “Quan el Govern diu que això és un assumpte intern de l’Església està incumplint les seues obligacions de garantir un dret fonamental, com el de llibertat religiosa i de consciència”, afirma Juan Francisco González Barón, el president d’Europa Laica.

L’apostasia, definida pel canon 751 del dret canònic com al rebuig total a la fe cristiana, ha estat fins ara l’única manera d’iniciar processos de “baixa” però sense garanties suficients. L’apostasia, a més, ha estat bandera de molts grups d’esquerres, feministes, laics, ateus i de gais i lesbianes per defensar la llibertat de consciència i com a reacció en contra del que valoren com a creixent integrisme de la jerarquia eclesiàstica.

Manel Blat, dissenyador gràfic i veí de València, és el protagonista de la primera sentència, dictada per l’Audiència Nacional i que obliga a l’Església a rectificar els llibres de registre baptismal, va iniciar tot el procés a finals del 2005 quan va veure les manifestacions promogudes per la jerarquia eclesiàstica en contra de l’extensió del dret al matrimoni per als homosexuals. “Em vaig sentir insultat per la postura de l’Església cap a la meua manera d’estimar i vaig enviar la sol·licitud d’apostasia”, afirma Blat i afegeix que no vol estar “en un lloc en què no em respecten, li recomane a la gent que ho faça per rebutjar aquesta actitud hostil de l’Església”.

Sense vies legals

No hi ha cap sol·licitud oficial per donar-se de baixa del catolicisme, tot i que se’n poden trobar desenes de formularis a internet. La sol·licitud es pot personalitzar tant com es vulga i cadascú hi pot afegir els seus motius i consideracions. La web www.apostasia.es,  creada per gent que s’havia agrupat a la plataforma Jo no t’espere creada per protestar davant de la visita de Benet XVI a València durant l’estiu de 2006, està especialitzada en la matèria i explica exhaustivament totes les passes per a apostatar.

Blat va enviar un formulari per fer-se apòstata per carta certificada a l’arquebisbat de València en desembre de 2005. La seva va ser una iniciativa individual, “la resposta que vaig rebre va ser que fer-me apòstata era una cosa meua i que ells no n’havien de fer res perquè el llibre baptismal no era més que un registre de fets històrics i no un fitxer de dades personals que es pogués cancel·lar o un fet que impliqués la pertinença a l’Església”. Després d’això el valencià va acudir a l’Agència de Protecció de Dades (APD) i en maig de 2006 va obtenir una resolució al seu favor que obligava al bisbat de València a fer una anotació al marge de la inscripció baptismal en la qual s’explicara que ell havia renunciat a la fe catòlica. En juliol d’aquell mateix any va demanar la tutela dels drets a l’APD perque el bisbat no aplicava la sentència. Posteriorment la jerarquia eclesiàstica valenciana va impugnar la resolució davant dels tribunals i la sentència del passat 18 d’octubre de l’Audiència Nacional va ratificar la decisió de l’agència.

Però depén de l’arquebisbat al qual s’adrece un el realitzar aquesta nota marginal, no necessita judici. González Barón ens explica que a Madrid demanen una entrevista amb l’apòstata per assegurar-se que és una decisió madura i lliure, “curiosamebt no és preocupen tant que això siga així amb el bateig”, denuncia el president d’Europa Laica. Altres arquebisbats fan l’anotació marginal sense necessitat d’arribar als tribunals com ara a el de Barcelona o els d’Extremadura i Andalusia “cada arquebisbat s’inventa un procediment, el silenci, per exemple, és un obstacle més per exercir un dret”, afegeix Isaura Navarro. L’hostilitat dels arquebisbats de València i Madrid té a veure el seu aliniament amb els sectors més conservadors de l’Església.

La sentència de l’Audiència Nacional i les resolucions de l’APD si bé reconeix una part de l’argumentació de l’Església, que els acords entre el Vaticà i Espanya de 1979 estableixen la inviolabilitat dels llibres baptismals, és a dir que no es poden esborrar les dades, això no es contradiu amb el legítim dret del ciutadà a controlar les seues dades de caire personals en aquests fitxers. L’Agència de Protecció de Dades sí que considera els llibres baptismals com una base de dades a la qual poder aplicar la llei de protecció de dades i que aquests s’han d’adaptar a la realitat i si la persona vol ser considerada com a apóstata, s’ha de consignar al llibre.

Esborrar les dades, objectiu final

Però l’objectiu final dels apóstates es poder esborrar les dades. Per això, també han recorregut els dictàmens de l’APD, que segons els responsables de http://www.apostasia.es, assenyalen que la privacitat de les dades personals és un dret fonamental que només pot ser limitat per un altre equivalent i no per un Tractat internacional com el Concordat Vaticà-Espanya, com addueix l’Església, i que, per tant, s’han de poder esborrar les dades del llibre de baptismes. El mateix Blat reconeix que el que ell desitjaria seria que s’eliminaren les seues dades però que no pot anar més enllà per la despesa que suposaria el litigi, quan l’agència actua d’ofici. L’Audiència encara no s’ha pronunciat sobre el recurs dels responsables de la web.

Amb tot, des de http://www.apostasia.es consideren la sentència de l’Audiència Nacional com una primera victòria judicial i crea un precedent per als propers 300 casos. La sentència reconeix que els llibres de registres baptismals és una base de dades personals que poden ser modificables i que són “almenys una aparença” de pertinença a l’Església catòlica.

Francisco Miñarro, president de la Federació Internacional d’Ateus (FIDA), s’afegeix a les opinions de Blat i González Barón: “No es tracta d’assolir un llistat d’apòstates sinó què no puguin disposar de les dades personals lliurement”. González Barón critica la resolució de l’Audiència Nacional i creu que “hem de tenir dret a què l’Església no tinga cap dada nostra tal i com passa amb qualsevol altra religió o associació”. Des de FIDA han col·laborat amb les campanyes d’apostasia i les mirem amb simpatia “serveixen per a quèla gent se n’adone de les mentides de l’Església, però el que s’ha de modificar són  els privilegis que té aquesta institució”. Tot quedà pendent de la resposta que als recursos presentats dictamine el Tribunal Superior de Justícia.

Aquesta entrada s'ha publicat en Canvi 16/Cambio 16/Cuadernos, Català, Església i laicisme, Reportatge i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La difícil baixa del catolicisme

  1. Retroenllaç: La difícil baixa del catolicisme de Periodisme Social. Jo m'esborro, i tu?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s