La fi d’una alternativa?

Una normativa europea permet que els aliments ecològics siguin, alhora, transgènics

Una proposta de la Comissió Europea permetria la presència de transgènics a la producció alimentària ecològica, l’única que actualment pot garantir al ciutadà que no conté cap element modifificat genèticament. Tot el sector productor, comercialitzador i elaborador s’oposa amb fermesa a aquesta mesura. 

El gener passat la Comissió Europea va proposar que l’agricultura ecològica pogués tenir fins un 0,9per cent de contingut transgènic. Sembla un contrasentit, i com a mínim per al sector productor ho és, però en un futur ens podríem trobar amb aquesta realitat al mercat si res no ho impedeix. Aquest plantejament de l’executiu comunitari és contrari als trets que havien definit fins ara aquest tipus de producció agrària ja que un dels elements que exhibeix l’alimentació biològica per atraure el consumidor és que està lliure de transgènics.

De fet, ara mateix la producció ecològica és l’única que garanteix al ciutadà que no hi ha cap contingut modificat genèticament. Més encara, es presenta com una alternativa respecte a la producció convencional industrialitzada, farcida de productes químics, i a la transgènica, a la qual veu en mans de les multinacionals. Diferents associacions internacionals com ara Via Camperola, de pagesos altermundistes, o Slowfood, de gastronomia i que vol recuperar l’alimentació tradicional i les varietats i espècies autòctones, basen part del seu ideari en aquest sistema de producció: de qualitat, que utilitza mètodes naturals i que minimitza l’impacte ambiental.

Amb tot, sembla que l’aprovació d’una iniciativa tan controvertida, per ara, s’ha paralitzat perque el Parlament Europeu ha retornat al Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea la proposta i ha assenyalat que l’agricultura ecològica no admet, segons la normativa comunitària, cap percentatge que no sigui el 0per cent de transgènic. Ara ha de moure fitxa la Comissió.

El president del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, veu com una bona notícia que el Parlament Europeu hagi rebutjat aquesta idea perquè tot el sector ecològic hi estava en contra. “Ningú no havia demanat aquests canvis i estem a l’expectativa que es tanqui definitivament el tema”, diu Valls. “El consumidor de producció ecològica ens compra, entre altres coses, perquè els garantim que no hi ha la més mínima presència d’organismes modificats genèticament. Si ara diem que els ecològics poden tenir accidentalment residus de transgènics i es poden seguir comercialitzant com a biològics, molts deixaran de comprar-ne”, indica Valls.

Cal recordar que des de l’abril de 2004 el límit de continguts modificats genèticament que té la producció convencional és del 0,9 per cent: és a dir, un aliment convencional pot tenir fins un 0,9per cent de transgènics sense necessitat que s’etiqueti. En l’actualitat, a la Unió Europea estan autoritzades varietats modificades genèticament al blat de moro, la soja, la colza i el cotó. Aquesta va ser una normativa força discutida fa uns anys per les organitzacions ecologistes tot i que finalment va ser aprovada. Es permet aquest percentatge perque es considera que un nivell inferior al 0,9per cent és accidental i producte de la contaminació genètica pròpia d’alliberar els organismes modificats genèticament (OMG) al medi, però els productes ecològics havien quedat exclosos, per definició, d’aquesta permissivitat.

La contaminació genètica

La contaminació genètica es produeix en l’època de pol·linització, quan els transgènics es poden barrejar amb altres tipus de producció agrària i “contaminar-la”, la qual cosa pot modificar genèticament plantes salvatges o explotacions agràries en les quals el pagès no tenia la intenció de conrear transgènics i obligar-lo a comercialitzar-los com a tals. En el cas de la producció ecològica, aquesta “contaminació” té un perjudici major ja que en no poder vendre-la com a alimentació biològica l’agricultor perdrà gran part de la inversió, a causa del cost més gran de producció d’aquest sistema de conreu.

La coexistència entre els diferents tipus de producció (convencional, ecològica i modificada genèticament) pretén minimitzar i evitar el risc que es produeixi la “contaminació genètica”. Per això es prenen una sèrie de mesures per evitar-la. Distàncies entre els conreus d’OMG i els que no ho són i diferents èpoques de floració són algunes de les mesures de prevenció per evitar una contaminació que no només es pot produir en l’època de pol·linització sinó també, per exemple, en fer servir el mateix tractor o magatzem.

“La coexistència és un invent de les multinacionals perquè així en lloc d’evitar la contaminació, redueixen al mínim la responsabilitat empresarial del productor de transgènics”, diu Juan Felipe Carrasco, responsable de la campanya en contra dels OMG de Greenpeace. Per a l’activista, el reglament d’agricultura ecològica deixa clar que no poden haver-hi transgènics en cap part del procés de producció o elaboració i afegeix que la proposta d’admetre fins un 0,9per cent de contingut modificat genèticament que ha fet la Comissió es producte de les pressions de les multinacionals de la biotecnologia.

“Saben que l’alimentació ecològica està sent visualitzada pel consumidor com l’alternativa al transgènic. Per a ells és l’enemic a batre i amb aquesta normativa desacreditarien el prestigi d’aquest sector que produeix alimentació de qualitat, sense impacte ambiental i que protegeix la salut”, diu el membre de Greenpeace, per a qui els OMG no són més que “una eina pel control corporatiu de l’alimentació” i un perill per al medi ambient, la salut i la sobirania alimentaria de cada nació. “Si es diu al comprador de productes ecològics que té transgènics en deixarà de consumir i el dany econòmic al sector serà important. Aquesta proposta és una estratègia política calculada per dinamitar l’única alternativa ecològica a un sistema de producció agrari insostenible com l’actual”,conclou Carrasco.

Tot i això, determinats sectors de la comunitat científica assenyalen que aquesta coexistència seria possible sempre que es prenguessin les mesures necessàries. “Es parla molt d’establir distàncies entre conreus, però no és l’única eina. També hi ha l’opció de separar les dates de floració dels diferents conreus entre 10 i 15 dies per evitar totalment el risc o establir barreres físiques que impedeixin el flux genètic”, diu Quima Messeguer, investigadora de l’Institut de Recerca Agroalimentària (IRTA), vinculat a la Generalitat de Catalunya.

La científica adverteix, però, que cada conreu és diferent: n’hi ha que fan pol·linització creuada, com ara el blat de moro, i altres, com la colza, que són compatibles amb diferents plantes salvatges i en els quals s’han d’aplicar mesures extremes de protecció. En canvi, conreus com ara l’arròs, que s’autopol·linitzen, gairebé no necessiten controls. Evidentment, la coexistència es complica si el llindar és del 0,1 per cent i resulta més fàcil si és del 0,9 per cent. “Una altra possibilitat és la producció d’organismes modificats genèticament estèrils i que no produeixin pol·len viable”, conclou Messeguer.

Per a Carrasco, separar els temps de floració o altres de les mesures proposades per la científica no garanteixen res ja que no només es pot produir “contaminació” genètica a través del pol·len sinó en qualsevol procés des de la recollida fins al consumidor final si comparteixen magatzem o tractors, entre altres, la producció ecològica, la convencional o la modificada genèticament. Messeguer demana mesures específiques per a aquests casos, mentre que el membre de Greenpeace considera que la complexitat de la coexistència fa impossible que sigui aplicable. A Espanya, el Govern del PP va intentar tirar endavant una llei per regular la coexistència però la va haver de retirar per l’oposició del sector, ecologistes, sindicats i moviments socials. Amb el PSOE, la situació s’ha tornat a produir cinc cops més, i fins i tot el Departament d’Agricultura i Acció Rural català també es va haver de fer enrere d’una proposta pròpia.

Els motius de l’oposició als esborranys que s’han presentat fins ara s’ha produït perque consideren que han estat “dissenyats per i per a la indústria, ja que proposaven distàncies de seguretat ridícules per evitar la pol·linització, no hi havia sancions en cas que es produís la contaminació, no es contempla la possibilitat de declararse regió lliure de transgènics com s’ha fet en altres països europeus i, en definitiva, es defensen més els drets del contaminador que del contaminat”, diu l’activista de Greenpeace. Tots els que s’oposen als OMG aspiren a aconseguir mesures molt estrictes “com les que hi ha a Alemanya o a Àustria que, per evitar que es produeixi la “contaminació”, han impossibilitat que es conreïn transgènics”, diu Valls.

Precedents a Catalunya

Durant l’estiu del 2006 a Catalunya hi va haver una operació similar a la de la Comissió Europea quan el departament d’Agricultura i Acció Rural va intentar aprovar un Quadern de Normes Tècniques per als conreus ecològics que inclogués un llindar del 0,9 per cent de contingut transgènic per als productes ecològics. La proposta va ser aturada per l’oposició radical del sector. Algun productor i elaborador va amenaçar de sortir del sistema d’etiquetatge oficial si aquesta mesura s’aprovava.

El zero per cent tècnic

El zero per cent tècnic és l’expressió utilitzada per explicar que s’aspira a poder garantir que existeixi un zero per cent de transgènics tot i que les tècniques actuals només poden detectar fins a un 0,1 per cent d’aquest contingut, però no d’inferiors. Llavors quan es parla de 0 per cent, tècnicament només es pot garantir que no tingui un 0’1 per cent però no un 0,05 per cent. En l’actualitat s’està treballant per aconseguir mesures de control i detecció més exhaustives que puguin descobrir continguts d’OMG més petits: “és només qüestió. de temps”, assenyala Quima Messeguer. Si els resultats donen un 0,1 per cent la producció ecològica “contaminada” deixa de ser qualificada i etiquetada com a tal.

Impuls al sector

El sector ecològic molts cops es queixa que no se li doni l’impuls que necessita i que el debat públic sobre la matèria es quedi en aquestes discussions sobre la coexistència. “El principal problema és que hi ha molt bones paraules però darrere no hi ha un bon finançamentni una política d’ajuts, promoció iprotecció de la producció ecològica”,diu Valls. Per això, el mateix sector impulsa diferents iniciatives per donar-se a conèixer, organitzar-se o millorar les seves possibilitats. Per exemple, el primer cap de setmana de maig es va celebrar a Barcelona una nova edició de Biocultura, promoguda pel sector, que presenta totes les alternatives i novetats en un sentit ecologista entre les quals hi havia les destinades a la promoció de l’agricultura ecològica. Fa dos anys es va crear l’Associació de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Producció Agrària Ecològica (Apecpae) que en aquesta fira ha presentat la nova web i que, amb el CCPAE, són els interlocutors del sector davant de l’administració per solucionar problemes com ara la manca de recerca en tecnologia agroalimentària, l’escassa promoció i difusió del producte actualment i les reduïdes i precàries xarxes de comercialització i distribució de què disposen.

Aquesta entrada s'ha publicat en Canvi 16/Cambio 16/Cuadernos, Català, Ecologisme i medi ambient, Reportatge i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s