La imatge de les dones als mitjans: el camí de la igualtat

Les associacions de dones periodistes es queixen de la invisibilització de tot allò femení a la informació periodística i els estudis sobre la matèria corroboren la infrarrepresentació d’aquest grup social

“Un clar exemple de la invisibilització en els mitjans de comunicació d’allò que li passa a la dona és la informació sobre el conflicte civil a l’Iraq. Evidentment, és terrible que diàriament morin 40 persones a l’Iraq en un atemptat, el problema és que de la situació de les dones en aquell país gairebé no se’n parla: el 20% de les dones iraquianes estan prostituint-se per mantenir a les seues famílies, però això no interessa a uns mitjans amb un biaix sexista”, diu Pilar López Díez, periodista i experta en gènere i comunicació, especialment en temes de violència de gènere.

Aquesta invisibilització o almenys infrarrepresentació de la dona en la informació mediàtica es veu corroborada per la tercera edició, realitzada en 2005, del Projecte Global de Seguiment de Mitjans (GMMP) que té com a objectiu d’analitzar els mitjans de comunicació per avançar cap a la igualtat en l’àmbit mundial. En l’apartat espanyol s’han recollit 218 notícies i s’ha analitzat la presència de 705 persones, 153 dones i 552 homes, una presència femenina relativa del 22%, front el 18% del 2000 y el 17% de 1995 (l’estudi s’ha fet cada cinc anys des del 1995). “Els resultats no donen un ascens gaire significatiu i molt per sota de la presència real de les dones a la societat. En aquests deu anys ha augmentat notablement la presència social de les dones. Ja son més del 40% de les professions, les aules, la judicatura, la ciència, etc. A tots els àmbits públics la dona té una presència molt més alta que la del 22%”, afirma Elvira Altés, coordinador de l’estudi en el seu àmbit espanyol.

La iniciativa parteix de l’Associació Mundial per a la Comunicació Cristiana (WACC en les seves sigles en anglès) i és un dels informes més rigorosos de gènere i mitjans de comunicació.

Les causes

Aquesta distorsió mediàtica de la realitat, on la dona té una presència molt major que als mitjans, té a veure amb “la mirada androcèntrica que practiquen els mitjans de comunicació ”, afirma Elvira Altés. “És un punt de partida en el que l’únic que interessa és la informació dels centres de poder (polític i econòmic) on encara no hi ha moltes dones, cosa que explica, en part, la seua escassa presència”, indica Altés, que afegeix que s’ha creat una bambolla endogàmica entre periodistes i polítics “i no sé fins a quin punt la ciutadania està tan interessada en les declaracions de tal o qual polític”. Per la seva banda, Isabel Menéndez, directora executiva de AmecoPress, una agència de notícies per la igualtat, coincideix a denunciar la “perspectiva exclusivament masculina” amb què s’elabora la informació i assenyala que “si una persona conegués el món només a través dels mitjans pensaria que la societat està composada gairebé només per homes”

Veïnes, famoses, periodistes, mestresses i víctimes

“Si veiem on apareixen les dones, segons el GMMP, un 33% de les mencions van referides a continguts d’entreteniment, famoses, moda, art i cultura. Una altre 32% apareixen amb informacions vinculades amb violència de gènere i crims o desastres”, afirma Altés. Aquesta situació redunda en l’estereotip de la dona frívola, en el primera cas, i de la dona víctima i vulnerable, en el segon. Així mentre el 28% de les notícies identifiquen les dones com a víctimes, en el cas dels homes és només un 10%, i l’aparició sense identificació és d’un 38,55% en dones i només d’un 11,59% en homes. De fet, les dones apareixen als mitjans preferentment, i en aquest ordre, com a veïnes, famoses, periodistes i mestresses. La resta de notícies es poden classificar en un 13% sobre política; un 9% sobre salut, ciència, ecologia; un 8% sobre habitatge, consum i pobresa i un 7% sobre desenvolupament, educació, relacions familiars, temes en què les dones tenen un protagonisme molt clar. “Però per als mitjans aquestes són temes “tous” i els limita a societat, una secció en el que cap tot allò que no té prestigi”, diu Altés. En esports, en canvi, es produeix una invisibilització d’aquelles competicions on participen dones que es veuen eclipsades per les que protagonitzen els home i sobretot pel futbol.

Perspectiva de gènere

“Aquesta situació és fruit de condicionants estructurals i, per tant, difícils de canviar. Cal demostrar que, amb les dades de l’informe a mà, no s’està fent una bona feina periodística i que cal canviar les rutines i cercar més expertes i actuar a partir de la consciència crítica”, afirma Elvira Altés. “Si l’observació de la premsa no permet parlar d’una representació similar a la que existeix en la societat, és que hi ha un biaix sexista que cal eliminar per raons d’objectivitat”, afirma Menéndez.

La “mirada masculina” s’aprén i la poden fer servir tant els homes com les dones. Tot i això, l’enquesta revela que les dones periodistes entrevisten a més expertes que els homes: un 30% de fonts femenines entrevistades per dones, mentre que els homes entrevisten només a un 18%. Però, de fet, de totes les persones expertes citades, només el 2% són dones, “i això no es correspon amb la realitat” diu Altés que indica que cal fer un canvi en la forma de fer periodisme. En aquest sentit, la Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha posat en marxa un cercador web d’expertes accessible a través de l’Institut Català de la Dona per augmentar la diversitat de les fonts consultades.

“La informació es decideix en els consells de redacció on la majoria són homes i que es consideren que són els que saben el que interessa la gent. A més, la rutina periodística tampoc no afavoreix la reflexió crítica per cercar temes on les dones siguin protagonistes o fonts d’informació femenines, se’ns visibilitza com a excepció”, afirma la delegada d’AmecoPress a Catalunya, Julia López.

Paritat a les redaccions i visibilitat informativa de la dona

Els càrrecs directius més alts i els intermitjos estan copats pels homes que en molts casos s’autolegitimen “considerant que ells si que són capaços de donar-ho tot per l’empresa i no posar excuses familiars”, diu Julia López. Un estudi que va fer la membre de l’ADPC, Joana Gallego, va fer un retracte robot dels que accedeixen a ser caps “una persona de 30 a 40 anys, ambiciós, que sap vendre’s, prioritzar els interessos de l’empresa i que sempre està disponible”, afirma López. Aquest perfil, és majoritàriament masculí, “tot i que també pot servir per a algunes dones” i limita en excés la vida personal, “per la qual cosa moltes dones acaben abandonant els seus càrrecs”, diu la delegada catalana d’AmecoPress. En l’àmbit de la redacció, s’està molt proper a la paritat, tot i que són elles les que segueixen tenint les pitjors condicions laborals.

Amb tot, tot i que “és positiu que hi haja dones a les redaccions”, això no garanteix que la perspectiva de gènere hi és present” assenyala López. És més, de vegades, “tenen por de ser titllades de feministes” i no aborden el tema per por a “ser estigmatitzades de “feministes” i, per tant, poc objectives, com si els companys masculins o no partissin d’una perspectiva de gènere”, afirma Altés. La professora de la UAB indica que s’hauria d’entendre que el bon periodisme és aquell que “visibilitza les diferents vivències d’homes i dones, i que això no és fer feminisme, sinó bon periodisme”.

En opinió de López la perspectiva de gènere “hauria de formar part del llibre d’estil dels i les periodistes”. Per a ella, un o una periodista haurien d’analitzar com afecta de manera diferent a homes i dones les diferents informacions vinculades a lleis, plans de salut, conflictes socials, guerres, etc com a forma de recollir la diversitat i la pluralitat. Amb tot, Pilar López Díez indica que per incrementar la presència femenina i adaptar-la la que existeix a la realitat, “cal apropar la informació als ciutadans i deixar de centrar les notícies en el que diuen els polítics o en temes econòmics i fomentar els que ara considerats tous com salut, medi ambient, cultura, etc”. Això suposa un “canvi de paradigma periodístic i una modificació del valor de noticiabilitat per un altre més proper als problemes quotidians i que permetrà visibilitzar la gran quantitat d’expertes i de fonts femenines que existeixen i que no estan presents als mitjans”, conclou López.

DESGLOSSAMENTS 

AmecoPress, la informació per la igualtat

“L’agència de notícies AmecoPress (www.amecopress.net) és un projecte de l’Associació Espanyola de Dones Professionals dels Mitjans de Comunicació (Ameco) creat per situar en els mitjans protagonistes, espais i temàtiques vinculades a les dones i al feminisme i actualment invisibles. A més ofereix un tractament equilibrat i no sexista del que coneixem com a informació general”, afirma Isabel Menéndez, directora executiva de l’empresa. Agències com aquesta n’hi ha a altres països com ara Mèxic i França, però a l’Estat espanyol n’és la primera. Institucions com ara la Unió Europea i Nacions Unides i expertes en igualtat creuen positiva aquesta iniciativa per donar als mitjans un enfocament de gènere més equilibrat. En aquest sentit, Menéndez assenyala que la informació elaborada amb criteri d’igualtat, té una major qualitat periodística i major pluralitat. La iniciativa fa tres mesos que s’ha posat en marxa, després de sis mesos de preparació i dos anys de projecte, i compta amb sis treballadores a Madrid i tres corresponsals arreu d’Espanya.

Tractament mediàtic de la violència de gènere

Molt s’ha parlat sobre els efectes de les informacions sobre els maltractadors i darrerament el Govern espanyol ha mantingut converses amb els mitjans per consensuar quin tractament se’n fa. Pilar López Díez, periodista i experta en temes de gènere i comunicació, considera que s’ha d’agrair els mitjans la visibilització de la violència de gènere. Tot i la bona feina en aquest sentit, “els mitjans no s’han aconseguit bandejar els estereotips sexistes i les simplificacions a partir de la dicotomia víctima-botxí”, afirma Altés qui afegeix que a les noticies s’haurien de reflectir “les situacions familiars i socials complexes amb múltiples vessants del perquè dels fets que es pot explicar només amb el blanc i el negre sinó a partir de diferents punts de vista: sentimentals, econòmics, polítics, d’educació, etc”.

López Díez critica que el tractament d’aquestes informacions es faça sota un patró de successos i no com un problema social. “No s’expliquen les causes, ni es contextualitza, i tampoc no s’aborda la vessant positiva: pocs cops es parla de les maltractades que refan la seua vida, ni s’informa de les eines que tenen per poder sortir-se’n, ni es mostra totes les conseqüències que sobre els maltractadors té la llei”, afirma López Díez. Per a l’experta, els maltractadors desprecien tot allò femení, i, per tant, mantenir la desigualtat o els estereotips als mitjans els estimula i aquí rau la clau del que s’ha de fer als mitjans per prevenir aquests comportaments: fomentar la igualtat.

Aquesta entrada ha esta publicada en Canvi 16/Cambio 16/Cuadernos, Català, Igualtat home-dona, Periodisme, Reportatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s