Decréixer per poder créixer

El decreixement és un moviment social que es planteja com una alternativa al capitalisme

En un context de globalització de l’economia capitalista, marcada per una contínua expansió dels mercats i pel creixement, va néixer fa cinc anys a França un moviment social que qüestiona el capitalisme des de plantejaments ecològics i socials: el decreixement. I ara arriba a Catalunya.

Més que una teoria econòmica concreta o totalment estructurada, el decreixement és un toc d’atenció, un eslògan, una manera de fer pensar i repensar l’actual sistema”, indica Eduard Folc, membre de l’Entesa pel decreixement, creada fa uns mesos a Catalunya. “Aquest moviment social s’ha extés des de França (décroissance), fins a Itàlia (decrescita) i, ara, a Catalunya”, afirma Folc. Com el seu nom indica, s’oposa a la tendència al continu creixement i expansió dels mercats i de l’activitat econòmica que impulsa el capitalisme. “Parteix de dues preocupacions bàsiques: l’ecològica i la social. D’una banda, ja fa més de trenta anys que un informe del Club de Roma anomenat Els límits del creixement advertia que el sistema capitalista no podia seguir pel camí d’una contínua expansió en un món amb recursos limitats. De l’altra, les repercussions socials i personals sobre la vida de les persones del capitalisme fa que calgui una revisió del sistema econòmic”, assenyala Folc.

Però el decreixement “no té una recepta màgica sinó que només pretén fer un toc d’atenció”, afirma Jordi Pigem, escriptor i filòsof. Aquest moviment neix a França fa cinc anys a partir de les jornades Desfer el creixement per refer el món, que van atraure més de 600 assistents. Actualment compten amb Decroissance, le journal de la joie de vivre, una publicació mensual que arriba als quioscos. També s’han publicat llibres com ara Objectiu decreixement, que ja ha estat publicat en català.

A Catalunya tot neix també a partir d’unes jornades que van tenir lloc el passat 7 de març a la Universitat de Barcelona i que van aplegar 400 persones. A més a més, actualment estan naixent grups locals a Astúries, Canàries i Navarra. Les seues propostes contrasten amb el desenvolupament sostenible que, per als partidaris del decreixement, es basa “en la fal·làcia que es pot créixer sense afectar el medi ambient”, indica Folc, qui planteja, com a element diferenciador, que el moviment del qual forma part qüestiona el sistema econòmic. “Es tracta de crear una economia ecològica que sí que tinga en compte els límits ecològics i naturals, i que no vulgui depredar el territori”, diu Folc, que afegeix que no es tracta només de no créixer sinó fins i tot de decréixer vista la quantitat de productes innecessaris que hi ha en el mercat.

“Molts cops l’actual forma d’organitzar la producció i distribució dels béns, pot ser totalment absurda. Per exemple, al nostre país produïm tomàquets i n’exportem a Holanda. Però Holanda, per la seua banda, també produeix tomàquets i els exporta aquí. Quin sentit té tot això? Es tracta d’una despesa totalment prescindible”, afirma Folc. “Quin sentit té portar coses de la Xina quan les podem produir aquí amb una millor qualitat i millors condicions laborals i socials? A qui beneficia tot aquest muntatge?”, es pregunta el membre de l’Entesa pel decreixement. “A curt termini tenim productes més barats però cal pensar d’on vénen aquests productes, quin consum dels recursos naturals han necessitat i com han estat produïts”, afirma Folc. En aquest sentit, es planteja que “cada activitat s’hauria de fer responsable dels seus costos socials i ecològics”, afegeix Pigem.

Folc denuncia que durant 200 anys la nostra civilització ha tingut una energia barata i fàcil d’extreure que ha estat el petroli i els hidrocarburs en general, fet que ha permès fer créixer l’economia i ha fet més barat, “per a alguns”, produir en un determinat país i després traslladar la mercaderia fins a un altre indret.

Però això s’acaba perquè els recursos naturals són limitats. A més, es constata que tot aquest creixement il·limitat no aporta la felicitat a l’ésser humà, sinó que genera una gran ansietat per posseir cada vegada més i més: el consumisme. “Si analitzem les estadístiques de creixement del producte interior brut d’un país i les comparem amb la gràfica de l’índex nde felicitat en aquest mateix país, veuríem que mentre que el primer creix, el segon fins i tot decreix.

És fals que el creixement econòmic aporte felicitat i si mirem al nostre voltant ens en podem adonar, ja que cada cop hi ha més precarietat laboral, més malalties mentals, més suicidis i més estrès. A més a més, en l’aspecte social, comporta més individualisme, menys conexió amb els altres, menys consciència de comunitat i més solitud”, afirma Folc, i afegeix: “la posada en qüesti. dels valors de l’actual societat la farien més sana i crearia menys tensió per acumular coses materials”.

“El Happy Planet Index, que medeix el grau de felicitat, indicava que era a Banuato, un arxipèlag de Polinèsia, on la gent era més feliç. L’Estat espanyol estava en el número 87 i els EUA en el 150, molt a prop de països amb greus problemes socials i polítics”, afirma Pigem. “No es tracta només que a nivell ecològic i social no tingui sentit l’actual sistema econòmic sinó que, a més a més, està demostrat que provoca més infelicitat. Si no tens les sabates que estan de moda, o no llueixes un tipus de cos determinat, et sents malament. Això ha fet que les depressions s’estiguen convertint en una malaltia de dimensions epidèmiques. I tot per aquesta constant aspiració a posseir més i més coses”, explica el filòsof.

El consumisme

El decreixement considera que un dels primers canvis que s’ha d’operar amb l’estructura econòmica és de mentalitat ciutadana. Per això el moviment ha creat decàlegs de comportament individuals basats en l’austeritat per aproximar- nos a la felicitat. “Nosaltres pensem que cal consumir menys i millor, i produir menys i millor”, afirma Folc. Per això es qüestiona la pulsió per consumir cada cop més i posseir cada cop més béns materials fonamentat en diversos pilars: la publicitat, que impulsa un consum que es produeix només a causa de la seua existència; l’obsolescència programada, per la qual es fabriquen productes que tenen una data de caducitat amb l’objectiu de fomentar el consum, de manera que surt més econòmic comprar de nou que reparar-lo; en el crèdit, que ens fa gastar per sobre de les nostres possibilitats, i tot plegat que ens fa pensar que consumir més ens donarà la felicitat.

El professor d’Economia dels Recursos Naturals del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, Jordi Roca Jusmet, assenyala que “una part important del canvi té a veure amb un canvi cultural, un canvi de prioritats en el consum de les persones”. I en aquest àmbit creu que ha d’actuar la intervenció pública i estatal per incentivar uns comportaments i desincentivar- ne uns altres, “aplicant el principi de qui contamina paga” i de reducció del consum de recursos naturals.

Per a molts, totes aquestes idees poden semblar massa utòpiques i poc practicables. En canvi, per a Eduard Folc “el que és una utopia és voler seguir mantenint l’actual ritme de creixement il·limitat”. Això no vol dir que el decreixement plantege un “retorn a les coves o a temps passats: no es tracta de tornar enrere, sinó de replantejar-nos el sistema. No pretenem decréixer en serveis bàsics com ara la sanitat, ni fer foc amb pedres, sinó tenir una actuació responsable”.

En aquest sentit, Roca Jusmet, assenyala que no es tracta de decréixer en si mateix, sino de qüestionar-se l’actual sistema i repensarlo per veure en què s’ha d’incrementar l’activitat econòmica i en què no ho ha de fer. De fet, ja hi ha moviments socials sectorials que treballen amb aquests principis, com ara l’Slowfood nascut a Itàlia “que revaloritza els conreus i menjars tradicionals, i l’alimentació com a fet convivencial”,  diu Jordi Pigem. També es qüestionen opcions d’oci com ara el turisme, sempre que es basi en la necessitat d’haver de viatjar molt lluny perque “sembli que són vacances de veritat”. “Es pot recuperar també el valor d’allò local. En el nostre cas, Catalunya té molts indrets interessants i que no són prou valorats”, afirma Folc.

D’altra banda, a Catalunya existeix la Xarxa de Consum Solidari que treballa d’una manera molt propera als plantejaments que té el decreixement. Parteix de criteris socials i ambientals i s’organitza a partir de cooperatives de consumidors que adquireixen productes ecològics i de comerç just. Aposten sobretot per mecanismes de distribució local i d’un consum crític. Les cooperatives de consumidors són una alternativa a l’actual consumisme ja que la publicitat no hi és i tenen un tracte molt més personal i directe.

Assemblea Pagesa, organització agrària catalana, també assumeix alguns dels principis del moviment, ja que defensen un sistema de producció i distribució local proper al consumidor i que eviti tant com sigui possible l’exportació i l’importació. Proposen la recuperació dels mercats municipals com a lloc de trobada entre el ciutadà i aprofiten internet per penjar-hi els seus serveis i productes i posar en contacte directe el pagès amb el consumidor, més enllà de les grans superfícies.

També volen recuperar la cuina de temporada segons el que la terra dóna en cada estació. “Volem trencar la idea que els pagesos només som màquines productores perquè uns altres finalitzen el circuit comercial. Per canviar aquesta situació ens veiem obligats a decréixer, a produir menys, per recuperar el control sobre la nostra collita i així tenir temps per transformar-la i distribuir-la nosaltres”, diu Alexis Inglada membre del grup pagès.

A més, hi ha altres propostes econòmiques vinculades a aquest moviment social, com ara les dels bancs del temps pels quals qualsevol persona pot canviar una feina per una altra sense que hi hagi diners per enmig sinó un intercanvi de feines. D’altra banda, rebutgen la propietat privada i proposen un altre tipus de propietats, col·lectives, cooperatives, socials, etc. Però sobre tot, “el decreixement és un canvi cultural per passar de voler tenir més coses contínuament a voler viure més i millor sense tenir en compte la quantitat”, diu Pigem. “La proposta d’aquest moviment no passa per disminuir el nivell de vida sinó per repensar-lo. No es vol anar cap a la pobresa voluntària, sino cercar la felicitat personal no en el consum, sinó en millorar les relacions personals, en tenir més temps per a tu, etc”, afegeix el filòsof.

“Es tracta de reforçar l’economia local a partir de sistemes d’intercanvi com es reflecteix en el llibre Un altre món, d’Arcadi Oliveres”, afirma Pigem. A més, explica que “el creixement i el consum s’ha convertit en la primera religió global”. Per això, assegura que cal fer un canvi de mentalitat, perque una de les coses que permet sostenir el sistema és que molta gent hi creu. Els pensadors referents del decreixement són Nicholas Georgescu- Roegen, Ivan Illic i també Serge Latouche.

El dia sense cotxes

El 22 de setembre passat l’Entesa pel decreixement recuperava una iniciativa de la Unió Europea “que s’ha anat desinflant, i que recuperem perquè pensem que el cotxe és un símbol d’aquest creixement econòmic descontrolat, que representa l’individualisme i el consum energètic desmesurat: el dia sense cotxes pel decreixement”. Es van realitzar diferents activitats al centre de Barcelona amb xerrades i tallers sobre els biocombustibles i la mobilitat, hi va haver un mercat d’intercanvi, una manifestació i també una festa al carrer. Per això, abans s’havia engegat una campanya per internet a partir d’un personatge que es diu Pedalín (www.pedalin.-org), un ciutadà de l’extrarradi de Barcelona que abandona el cotxe per la bici.

En aquest sentit, l’Entesa pel decreixement critica durament les prioritats en infraestructures de la Generalitat: més carreteres (més vehicles privats i contaminants) i el creixement de ports i aeroports que consideren innecessari. “És una bogeria; torna a ser créixer per créixer, la qual cosa suposarà més destrucció del territori. Per què han de crèixer el port i l’aeroport? Què aconseguirem amb això? Que quatre es facen més rics?”, conclou Folc. El que ells defensen pretén dedicar més inversions al transport local, que és el que més usem, que siga públic, col·lectiu i, preferentment, ferrocarril.

Països en desenvolupament

Folc indica que en molts dels països en desenvolupament s’hauria de produir “un creixement entre cometes i en minúscules”. Un creixement en serveis socials, en educació, en sanitat i en infraestructures per arribar a un estàndard de qualitat de vida, però no a l’estil occidental, ja que no els afavoriria sinó un creixement amb límits. “Nosaltres hauríem de decréixer molt més del que ells haurien de créixer”, afirma, i afegeix que “si tots els països consumiren com un nordamericà necessitaríem els recursos de diversos planetes”.

Més informació

Documental Obsolescencia programada

Aquesta entrada s'ha publicat en Canvi 16/Cambio 16/Cuadernos, Català, Economia laboral, Política, Reportatge i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Decréixer per poder créixer

  1. mussolteatre ha dit:

    Està molt bé la pàgina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s