Recuperant la Barcelona de Cerdà

El procés de recuperació d’interiors d’illa de l’Eixample és valorat positivament tot i que també ha aixecat crítiques quant a la planificació o la participació veïnal

REPORTATGE

El diumenge 4 de novembre es va inaugurar l’ampliació de l’espai recuperat a l’interior d’illa del carrer Comte Borrell, en la intersecció entre Manso i Parlament. Aquest és un dels darrers exemples de recuperació d’espais públics en un procés que l’Ajuntament de Barcelona va engegar en els anys vuitanta del segle passat en un intent de retornar, dins del que  fos possible, a la planificació del l’Eixample que va fer l’arquitecte Ildefons Cerdà.

L’evolució ha estat considerable; si al 1995 hi havia 8.440 m2 recuperats per a l’ús dels ciutadans, al 2007 n’hi ha 85.000 i s’espera superar els 100.000 en 2011. Entre els més grans hi ha els Jardins de Montserrat Roig i els d’Indústria, de 7.000 m2 cadascun a l’Esquerra de l’Eixample i els Jardins de Safo, de 5.000 m2, a la Dreta de l’Eixample. S’ha passat dels 6 interiors d’illa recuperats de mitjan anys noranta, als 40 actuals, tenint en compte que n’hi ha 11 de nous en recuperació i 6 en ampliació. Les associacions de veïns
creuen positives les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona ja que una de les limitacions de l’Eixample és l’escassesa d’espais públics per compartir comunitàriament com parcs o places.

“Al barri només tenim l’Avinguda Mistral que s’ha convertit des de fa anys en l’únic espai comunitari que tenim. Com que és un barri molt dens i edificat al 100%, l’única manera de guanyar espai públic és recuperant interiors d’illa”, afirma Pep Sala, president de l’Associació de veïns de Sant Antoni. El mateix indica Víctor Apolhinarios, president de l’Associació de veïns de la Dreta de l’Eixample, “al barri menys la Plaça Tetuan no tenim altres places o parcs. Per això, tot el que sigui crear-ne de nous ens sembla una acció positiva i la recolzem decididament”.

Espais massa tancats 

“Tot i la vessant positiva d’aquesta actuació, la recuperació d’interiors d’illa dista molt del que en el seu moment va pensar Ildefons Cerdà. L’urbanista català del XIX volia una ciutat espaiada amb illes de pisos obertes en forma d’L o d’U i no com ara que estan tancades”,diu l’arquitecte Ferran Navarro. La situació actual de l’urbanisme  a l’Eixample és de molta densitat d’edificacions i el pla de recuperació d’interiors d’illa no deixa de ser, per a Navarro, “un apaño” ja que no es podrà recuperar mai la idea inicial de Cerdà. Per a l’arquitecte aquests interiors si bé són espais per a l’ús públic, són parcs en molts casos massa tancats, la qual cosa dificulta que puguin arribar a complir la seva funció comunitària.

Amb tot, Navarro també analitza positivament actuacions com ara la de la Torre de les Aigües a l’Esquerra de l’Eixample. “Aquest espai no està tancat com passa amb altres interiors d’illa recuperats i, a més, compta amb diferents equipaments que li garanteixen la presència continuada de persones”, afirma. En la seva opinió, el fet que moltes d’aquestes places, parcs o jardins estiguin tancats desincentiva que siguin coneguts i visitats pels veïns i molts cops no tenen vida. “ Si no hi ha un bar, o un equipament o alguna cosa a fer, la gent tampoc no hi anem” i més “quan s’apropa l’hivern o es fa de nit” la gent tendeix a estarmenys a l’espai públic.

Navarro aposta més per crear nous espais públics oberts a imitació del que es va fer amb el Parc de l’Escorxador Joan Miró a l’Esquerra de l’Eixample, “això evidentment tindria afectacions per als qui patirien expropiacions de la seva finca per poder realitzar aquesta actuació i se’ls hauria decompensar i reubicar, però potser sortiria, fins i tot, més econòmic,  iel resultat final seria millor i majors les possibilitats de gaudi per part dels veïns”.

Participació i privatització

Des dels veïns també es posen matisos a aquesta actuació municipal. Sala assenyala que “els interior d’illa són útils sempre que tinguin vida, però no si són places captives o sense sortida”. Per exemple, a l’interior dels Tres Tombs, a Sant Antoni, on hi ha el centre social del barri i una escola bressol, “funciona – diu Sala- perquè hi ha un equipament”. En canvi d’altres “són molt pobres icompten amb un disseny molt poc acurat o adequat, tot i que malgrat això preferim un jardí a una fàbrica”, afirma. D’altra banda, Apolhinarios, ens posa com  a exemple a seguir, com també ha fet Navarro, el primer interior d’illa recuperat del barri, el de la Torre de les Aigües al 1985, que té una piscina i un bosc de magnòlies i “és la platja del barri”.

També critiquen els veïns que no hi hagi un pla definit més enllà de la voluntat de comprar terreny i anar temptejant possibilitats: el que sí que hi ha és una preferència en la recerca de nous interiors en zones on actualment no n’hi hagi. “La proposta sempre ens la presenten quan ja està feta i la participació ciutadana es produeix només sobre els detalls del disseny, mai sobre què es compra o com s’actua. Amb tot, a les dues darreres recuperacions del barri hi ha hagut un procés d’informació i durant el temps durant el qual s’ha aprovat el projecte hi ha hagut una consulta, però no sempre és així”, afirma Sala.

Per la seva banda, Cosme Saló, el tresorer de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, indica la seva satisfacció amb aquesta política de l’Ajuntament. Saló els valora com un espai més per a la convivència dels veïns. “L’únic problema que hem tingut és que en algunes places s’han posat drogaddictes, normalment les que estan més tancades. En altres, com els jardins de Maria Mercè Marçal, hi ha un col·legi que ens crea problemes de sorolls”, diu Saló. En el cas d’aquesta illa que cita Saló, els veïns van voler salvar l’edifici Sopena, que entenien que tenia un important valor patrimonial, però, malgrat les protestes i els esforços, no van poder salvar-lo.

En darrer lloc, la valoració que en fa Joan Balañach, vicepresident i responsable d’urbanisme i mobilitat de l’Associació de Veïns de Sagrada Família és també, en general positiva. Tot i això es mostra crític amb algunsprocediments per a la recuperació, com ara en el cas de la  fàbrica de Myrurgia, encara en obres. “Abans aquest espai estava qualificat d’equipaments i, perquè els propietaris cedissin una part del terreny, l’Ajuntament va requalificar aquests terrenys passant d’equipaments a habitatges privats. En alguns casos  són mecanismes qüestionables perquè afavoreixen interessos privats en detriment de l’interès general que podria haver donat lloc a un equipament o a pisos de protecció oficial”, conclou el vicepresident dels veïns de Sagrada Família.

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Català, La Veu del Carrer, Reportatge, Urbanisme-habitatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s