La Ciutat de la Justícia avança amb compromisos pendents

La Ciutat de la  Justícia està a punt de finalitzar la seva construcció sense que
les administracions hagin desenvolupat els compromisos adquirits  amb els veïns

La ciutat judicial té previst finalitzar les obres a principis de l’any vinent i iniciar el seu funcionament a finals del mateix, després que es traslladin els jutjats procedents de Barcelona. De fet, ja està en funcionament la part corresponent als jutjats de l’Hospitalet. Aquest projecte, aprovat quan governava CiU, va ser modificat pel tripartit, que va reduir-ne el volum en un 24%, va rebaixar la densitat d’edificabilitat i va incorporar habitatge social a les previsions d’equipaments. La Ciutat tenia previst en un inici concentrar totes les institucions judicials més importants assentades a Barcelona, però finalment no hi seran el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Audiència de Barcelona, ni els jutjats contenciosos-administratius, ni els socials. En primer lloc, perquè la previsió d’habitatge social i equipaments, i la reducció del nivell d’edificabilitat va reduir l’espai aprofitable per a les instal·lacions judicials. 

Amb tot, les associacions de veïns, sobretot les vinculades a l’Hospitalet del Llobregat, on es troba més del 80% del part del terreny on s’ubica aquesta ciutat, estan a l’expectativa del compliment dels compromisos adquirits per les administracions, especialment la Generalitat, durant la passada legislatura. Amb tot, critiquen que des de la conselleria de Justícia s’ha mostrat desinterés per reunir-se amb els veïns. “Des que Montserrat Tura és consellera no ha mantingut cap reunió amb nosaltres”, afirma Fabriciano Alepuz, portaveu de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet (FAVH) qui indica que l’entrevista la tenen demanada des de 2006.

Millores al projecte inicial
A l’inici del projecte es va constituir la comissió de seguiment de les obres formada per les administracions -Generalitat i ajuntaments de Barcelona i L’Hospitalet- i les associacions de veïns dels dos municipis afectats. Alhora, es va crear una plataforma de veïns afectats per les obres que consta de sis associacions i que va servir per posar en comú les reivindicacions. Després d’una sèrie de negociacions es van assolir una sèrie de compromisos “que han donat lloc a un projecte millor que l’inicial”, afirma Alepuz, qui afegeix que, malgrat tot, “no és el model de ciutat que voldríem, però s’ha aconseguit una humanització del projecte”.

Entre els diferents compromisos alguns ja s’han complert, com la reducció del volum del projecte i la recuperació i manteniment de la masia de Can Colom, ubicada al costat de la plaça Ildefons Cerdà, i de la qual ja han començat les obres. En canvi, altres no s’han iniciat, com ara la pactada biblioteca per al barri o la construcció dels habitatges socials o de pàrkings destinats a veïns. Els compromisos genèrics existeixen, però no s’han concretat en negociacions entre els veïns i l’administració per al seu desenvolupament. “De fet,  encara no hi ha hagut una reunió amb els veïns, tot i que sí amb alguns tècnics per aclarir determinades qüestions prèvies a algunes obres que ja s’han iniciat”, indica Alepuz.

Tot i que la unitat ha estat el criteri fonamental de la plataforma, hi ha hagut una diferència, ja que l’agrupació de veïns de Gran Via centre ha presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional en contra del volum previst en les obres de la Ciutat Judicial. Un altre dels conflictes, ja passats, va ser el canvi de destinació d’uns terrenys previstos per a equipaments per a L’Hospitalet del Llobregat, que en el seu moment va aixecar una forta  polèmica, i que finalment formaran part de la Ciutat Judicial.

Seguretat i comunicacions 

La seguretat i les comunicacions són dos dels temes que preocupen els veïns de l’Hospitalet i de Barcelona. “Des de Barcelona pensàvem que no era el lloc adequat per ubicar un equipament com la Ciutat de la Justícia”, afirma Josep Xarles, vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), ja que, indica, “crèiem que col·lapsaria els carrers del barri (Sants-Montjuïc)”. Amb tot, des de Barcelona, la mobilitat era vista com el principal problema “perquè a nosaltres a penes si ens corresponia un 20% del terreny destinat al projecte”.

Sense metro fins al 2012
Tot i que hi ha serveis de transport públic a l’abast dels qui vagin a la Ciutat Judicial -autobusos i diferents serveis de taxi- encara no ha arribat la L-9, que era el servei que havia de garantir que no hi hagués problemes. I aquesta línia de metro no arribarà fins al 2011-2012, quan  la ciutat es posa a funcionar a ple rendiment al 2009. De fet, que la futura L-9 tingués una parada a la Ciutat Judicial era un dels pactes amb els veïns per garantir que la mobilitat prevista, de 30.000 usuaris diaris, no fos un problema, ni ocasionés un col·lapse.

Respecte a la seguretat, els veïns de l’Hospitalet demanen un escamot de Mossos d’Esquadra específic per a aquest espai, ja que una gran part de l’equipament durant la nit, caps de setmana i festius estarà desocupat. Per això, un dels punts de reivindicació veïnal va ser establir-hi pisos de protecció oficial per garantir una mínima presència habitual de residents que evités que la Ciutat Judicial es convertís en un espai desert i, per tant, amb major risc d’inseguretat. Amb tot, aquesta presència de policia catalana tampoc no està garantida.

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Català, La Veu del Carrer, Reportatge, Urbanisme-habitatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s