“En el cas del Forat de la Vergonya vam aconseguir el 90% del que demanàvem”

Entrevista a Maria Mas, de l’Associació de Veïns del Casc Antic de Barcelona. 

CRÒNICA

En el cas del Forat de la Vergonya -on volien construir un pàrquing de diversos pisos- vam aconseguir el 90% del que demanàvem”, així de contundent es mostra Maria Mas, que porta vinculada al moviment veïnal des de finals del franquisme i des de fa set anys està implicada a l’associació de Casc Antic. “El moment més dur de la lluita per un parc al Forat de la Vergonya va ser la càrrega de la guàrdia urbana contra els líders veïnals”, assenyala. 

Alhora, també ens parla del vermut per evitar que es construeixi l’hotel “Millet”, al costat de la Palau de la Música, que ja s’ha aturat, i en contra del qual van aconseguir 3.500 signatures. Per a Mas, ara, el centre de les reivindicacions veïnals és la recuperació dels espais públics. Afegeix que Barcelona s’ha convertit “en una ciutat que ho destrossa tot en funció d’una economia turística en la qual als veïns poca cosa ens deixen dir”. Destaca que, tot i que ara tots gaudeixen del parc, molts veïns no veien clara la reivindicació, i indica que els va costar molt de temps conscienciar i moure la gent.

Les formes de lluita han canviat, “fa vint o trenta anys era molt més fàcil mobilitzar al voltant de demandes com ara una escola pública o un centre de salut o per a la gent gran o més transport públic. Ara és tot més complex”. Creu que un cop aconseguits els serveis bàsics, la participació veïnal ha patit un daltabaix. A més, indica que “molts joves estan per lluites més globals”, tot i que ressalta que sí que n’hi han en la seva associació. Ara, la participació ciutadana és l’altre gran repte del moviment veïnal, a banda de la mobilització. “Les relacions amb l’administració són complexes i molts cops t’imposen uns processos participatius dirigits per empreses, i fer-hi front és cada cop més difícil”.

Amb  tot, creu que “els barris han canviat molt” gràcies a les associacions de veïns, i afegeix: “ara em passejo per Nou Barris (on havia viscut a finals dels seixanta i on s’havia implicat en comissions de barris lligades al moviment obrer) i està desconegut”, en referència als serveis i infraestructures de què disposen. Cita, com a record, quan durant aquells anys, i per reivindicar que els autobusos arribessin a Nou Barris i a Roquetes, es va segrestar un autobús fins a Torre del Baró. Com a nou repte, Mas, finalment, planteja aconseguir un seguiment, control i manteniment adequat dels serveis públics creats.

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Català, Crònica, La Veu del Carrer, Urbanisme-habitatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s