“L’avinguda Mistral és un espai recuperat per al barri gràcies a un procés de participació veïnal”

Entrevista amb Alfons Barcelón, economista i membre de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni de Barcelona.

CRÒNICA

L’avinguda Mistral va dotar d’un gran espai d’esbarjo, passeig i activitat un barri molt dens en edificacions. Aquesta gran avinguda es va assolir fa 12 anys i va ser proposada a partir d’un projecte de participació veïnal, anomenat Sant Antoni 2000, que ha donat força i orientació a les reivindicacions del barri”, afirma Alfons Barceló, que porta des dels anys 80 a l’AVV de Sant Antoni, per una vocació cívica. Abans que es reformés l’avinguda i és recuperés per als veïns, era un espai “intransitable, que quan hi havia una fira es convertia en pàrquing i on no hi havia cap espai verd”. “Ens falta empenta per portar a terme reivindicacions, però sí que mantenim la capacitat d’aglutinar”, afirma.

L’associació vertebra el barri i coordina moltes entitats, per, entre d’altres coses, realitzar les festes del barri i activitats socioculturals. Disposen fins i tot del projecte Reis d’integració de joves de col·lectius vulnerables per facilitarne la socialització i aprenentatge. Per mantenir l’esperit reivindicatiu, Barceló va proposar dissenyar un “Sant Antoni 2020”, per tenir un horitzó de quines coses convindria que s’endeguessin. Quant a la perspectiva de futur del moviment veïnal, creu que és incert i depèn de la implicació que hi vulguin posar els joves. “Ja s’han aconseguit les reivindicacions més bàsiques i ara és més difícil mobilitzar la gent. Quan no teníem una escola pública al barri, això clamava al cel”. D’altra banda, considera que si l’Ajuntament vol promoure la participació hauria “d’escurçar” el temps entre el moment en què es planteja la reivindicació i en què s’assoleix, “ja que això desincentiva que la gent es mogui: en el cas de l’escola pública, han estat ben bé 15 anys”. Creu que les administracions haurien d’aprofundir en les formes de participació lligades a la base, però que “molts cops tendeixen al clientelisme i a posar-se medalles més que a respondre a necessitats”.

Tot i les millores, “als 90 el barri tenia molts pocs serveis i espais públics”. En molts casos creu que l’oferta d’aquests és insuficient i que calen més controls de qualitat. Centra en les escoles bressol, les residències de tercera edat i més equipaments les reivindicacions futures. Espais que siguin realment de la gent jove i la gent gran, on puguin expressar les necessitats i fer una tasca real de participació ciutadana i animació cultural.

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Català, Crònica, La Veu del Carrer, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s