Los antitaurinos toman la alternativa

Estàndard

“Fiesta nacional”: El Parlament de Catalunya decidió prohibir la tauromaquia

Tras años de decadencia de la “fiesta nacional”, Catalunya encabeza el primer debate parlamentario para su abolición, seguida de Madrid, Andalucía y Francia.

Articulo publicado en Diagonal Periodico 27 de juliol de 2010. Enlace directo reportaje: Los antitaurinos toman la alternativa

La “fiesta nacional” ha perdido desde hace años seguidores y despierta, ante todo, indiferencia entre los ciudadanos del Estado español. Esta conclusión se desprende de la encuesta de IG-Investiga de 2008. Sus datos desvelan que el interés por las corridas de toros ha pasado del 45% de la población en 1977 al 31% en 2008. El desinterés, en cambio, se ha incrementado en las mismas fechas subiendo del 55% al 68%. Valencia y Murcia mantienen el mayor interés con un 39%, y entre los varones de más de 55 años, por grupos sociales, son los que más siguen las corridas con más del 40%. En cambio, los menores de 24 años muestran un interés muy bajo, de apenas un 12%. Continua llegint

Veïnat i món educatiu salven tres línies de batxillerat

Estàndard

El Govern ha eliminat el Batxillerat de cinc centres, tres menys dels previstos inicialment, per reduir despeses i optimitzar recursos.

Els barris afectats consideren, però, que hi ha una voluntat de desatendre zones amb risc d’exclusió social

El Departament d’Educació ha cedit parcialment en la intenció inicial de tancar les línies de Batxillerat de vuit centres de Barcelona i finalment només ho fa amb cinc.
Els Instituts d’Ensenyament Secundari (IES) Miquel Tarradell (Ciutat Vella), Montjuïc, (Sants-Montjuïc), i Flos i Calcat (Nou Barris) tindran primer i segon de Batxillerat el curs vinent. El suport dels veïns al Miquel Tarradell es va plasmar en un manifest en favor del manteniment del centre que van recolzar 64 entitats del Raval, les quals també han participat en les accions de protesta. “Es va entendre que (la supressió del Batxillerat) no és un problema laboral de professorat, sinó un greuge per al barri que no té les mateixes condicions i oportunitats que hi ha a d’altres de més benestants, com ara l’Eixample o Sarrià”, afirma Lluís de Gibert, professor al Tarradell.

“A aquests tres centres ningú no els ha regalat res. Les mobilitzacions per la seva continuïtat van arrelar molt als seus barris i la pressió cap a les administracions es va fer sentir”, afirma Maria Esther del Alcázar, professora de l’IES Sant Martí de Provençals, un dels centres que sí que suprimeixen la línia de Batxillerat, i afegeix que “la resta hem tingut més dificultats per connectar amb els veïns”. A més, també s’han vist afectats per al curs vinent els IES, Gal·la Placídia (Sarrià-Sant Gervasi), Collserola (Horta-Guinardó), Roger de Flor (Nou Barris), i Rambla Prim (Sant Martí de Provençals).

Barris amb risc d’exclusió

El febrer d’aquest any el Consorci d’Educació de Barcelona, format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, va acordar tancar diferents IES que tinguessin una o dues línies de Batxillerat, una quantitat de matrícula baixa o uns resultats acadèmics negatius. L’argumentació oficial feia referència al fet que no hi ha recursos suficients per mantenir aquests centres i que cal optimitzar les inversions a partir d’instituts més grans i “reforçats”.

Per a Gibert aquests macrocentres estalvien diners però és un model que “perjudica l’atenció a l’alumne, als seus resultats i a la qualitat de l’ educació”. El professor del Tarradell afirma que la suposada baixa qualitat o resultats negatius no eren el motiu real de la mesura, “el curs passat un pla d’avaluació diagnòstica va concloure que el Tarradell és un dels centres de Barcelona amb més aprovats en secundària” i recorda que va obtenir el Premi Catalunya Educació 2005.

Del Alcázar assenyala que els resultats acadèmics dels instituts que es volien tancar inicialment eren positius, tant pel que fa a les proves d’accés a la universitat com al número d’aprovats. La professora ressalta que, per exemple, “l’IES Rambla Prim no és un centre petit (té Batxillerat i Cicles Formatius), i que molts dels altres centres tampoc no tenien una matrícula baixa”. La motivació real per als entrevistats, el nexe comú de tots els centres que es volia deixar sense Batxillerat, era que estaven situats en barris obrers o d’immigrants, amb risc d’exclusió social, i que no es creu que necessitin una atenció especialitzada per garantir la igualtat d’oportunitats.

Mariona González, psicopedagoga del Tarradell considera clau l’existència de centres petits: “la millora en el rendiment acadèmic, les competències socials i l’autonomia personal, reconegudes dins del currículum i les lleis educatives, es realitza a partir de centres petits amb atenció individualitzada”. En opinió de Gonzàlez, en un sistema educatiu massificat només progressen “els que ja ho tenen més fàcil a la societat”, i s’eludeix el paper de l’educació en la reducció de les desigualtats socials.

Abandonament dels estudis
Els cinc centres afectats per la supressió ja comencen a percebre els efectes d’aquestes polítiques. L’administració havia planificat que els alumnes es dirigissin a altres centres propers i més grans, però això no ha estat així. És un fet que en molts casos els alumnes dels Batxillerats suprimits abandonen els estudis i no s’han matriculat enlloc per al curs vinent.

No segueixen el camí dissenyat per algun gestor o polític des dels seus despatxos. “El conseller (d’Educació, Ernest Maragall,) afirmava que els alumnes només havien de caminar uns minuts més per anar a un altre institut (…), però el problema no és de distancia sinó de model”, afirma de Gibert. “Estem parlant d’éssers humans, no de números. Necessiten una motivació per estudiar que perdran amb la retallada anunciada. Molts se senten menystinguts quan els han tancat l’opció del centre que tenien més proper”, afirma del Alcázar.

Del Alcázar acusa el Departament d’Educació d’aplicar en tot el procés de supressió de Batxillerats “una política de fets consumats, sense debat, ni transparència, ni voluntat de consens”. Indica, a més, que s’ha aplicat un tracte de favor per a la concertada perquè “es mantenen centres concertats que comptaven amb una o dues línies, un dels criteris que ha servit per tancar cinc centres públics”.

També estén la crítica a la privatització i professionalització de la gestió dels centres educatius, com si fossin empreses privades, en comptes de promoure la participació i la implicació de la comunitat educativa en aquesta gestió. Amb tot, encara hi ha un espai per a l’esperança, tot i les formes poc transparents i participatives de l’administració: quan els veïns s’impliquen en la defensa de l’educació pública s’aconsegueixen petites victòries per a la igualtat d’oportunitats que han permès salvar tres centres.