Santos Hernández: “Cooperativa i sindicat han estat sinònims molts anys”

ENTREVISTA

Santos Hernández, membre de la Fundació Roca i Galès, que té com a objectiu la promoció i la difusió delcooperativisme i dels seus principis, analitza en aquesta entrevista per al Catalunya la relació, estreta, entre el sindicalisme, l’anarcosindicalisme i el moviment mutualista o cooperatiu que han format i formen els pilars bàsics del moviment obrer.

Quina vinculació hi ha entre els sindicats obrers i les cooperatives??

El cooperativisme ha existit gairebé sempre, no oblidem que les unions i associacions de pagesos eren veritables cooperatives. Sempre es diu que les primeres cooperatives van ser la dels pioners de Rochdale a finals del XIX, però a Catalunya hi ha hagut sempre associacions agràries que eren veritables cooperatives. El sindicalisme i el cooperativisme estaven molt units en els inicis. En el segle XIX i principis del XX cooperativa i sindicat van ser sinònims durant molts anys. Fins i tot ara és així encara a molts pobles.

Les cooperatives organitzen un grup de persones del poble, treballadors, que es regeixen per si mateixos, que tot el que tenen és comú i que prenen decisions en comú. Durant la Guerra Civil es van dedicar a repartir els queviures com a entitats que van col·laborar amb el Govern republicà. Quan va arribar el franquisme, va ser prohibides, com els sindicats, perquè eren entitats en els quals els treballadors que actuaven amb llibertat i la llibertat si ve de treballadors emprenya molt.

Sindicats i cooperatives som els únics moviments que s’han organitzat per afavorir els treballadors. Tot i que han tingut les seues diferències: són els únics moviments econòmics que intenten ajudar els treballadors. En l’actualitat, però, el cooperativisme i el sindicalisme estan massa separats. Ja ha passat l’època en la qual estaven clarament enfrontats, però tampoc fem tot el que podem per treballar plegats.

En el moment de màxima hostilitat, els sindicalistes retreien als cooperativistes que no eren obrers, sinó que, a més, eren propietaris i que treballaven al marge del moviment obrer. Els sindicats deien que les cooperatives no lluitaven pels obrers sinó que intentaven fer-se un foradet dins del capitalisme. Els cooperativistes, per la seua banda, retreien als sindicalistes que tenien una actitud merament reivindicativa: només aspiraven aconseguir que els treballadors cobressin més però no a introduir nous valors. El retret fonamental era que el sindicalista acceptava que la propietat fos del patró del capitalista, sempre que pagués millor. En canvi, el cooperativisme vol transformar aquesta realitat, volíem que l’empresa fos nostra. Ara a Catalunya, tot i que ja han passat les èpoques de més enfrontament  tampoc no fem conjuntament tot el que podríem sindicats i cooperatives.

Els sindicats, teòricament, estan a prop del cooperativisme, però no sabem treballar junts. Trobo a faltar en els sindicats aquest intent que els treballadors siguin propietaris dels mitjans de producció. Els sindicats ni s’ho plantegen i és una pena. Hi ha hagut altres col·lectius obreristes que sí s’han apropat alcooperativisme com ara el Col·lectiu Ronda, que es van iniciar amb lluites sindicals i amb el temps han anat veient clar que perquè els obrers siguin lliures han de crear les seves pròpies empreses i ara són ells mateixos una cooperativa. També hem de treballar per promoure l’anomenada economia solidària que se situa dins dels principis del cooperativisme i que  tots plegats –amb els sindicats- ens uníssim perquè els treballadors fossin també propietaris.

És una pena que els sindicats no facin més, que siguin només reivindicatius i que no es marquen nous horitzons. Si s’apropessin més podríem assolir noves fites. Els sindicats no poden conformar-se amb que els patrons deixin sense feina a gent. No poden quedar-se contents  perquè en els Expedientes de Regulació d’Ocupació en compte de 1.500 fan fora només a 700. Em sembla molt trist. A més, l’economia cooperativa és diferent, no es deslocalitza. Un patró que ha tingut guanys tota la vida i ara en guanya menys i ven el terreny, ven  la seua fàbrica i marxa. Els obrers, en molts casos, quan intenten gestionar ells directament l’empresa que deixa el patró la fan funcionar, però aquesta opció no sol ser vista com possible i per això caldria implicar més als sindicats.

Quan una cooperativa entra en crisi o li falten recursos decideix conjuntament que fer i si cal per assemblea es rebaixen els salaris, però saben perquè ho fan. No és que el patró decideix baixar-los el salari per seguir enriquint-se ell, sinó que ho decideixen els treballadors lliurement i en igualtat de condicions amb un esforç comú i igualitari per a dur endavant l’empresa. .

Està el moviment cooperatiu vinculat a determinades ideologies o simpatitza amb alguns moviments?

Els principis de una cooperativa marquen que els seus membres són lliures de tenir la seua ideologia política i religiosa i que no ha d’afectar a la constitució de la cooperativa. A les primeres cooperatives hi havia gent de diferents tradicions polítiques i religioses que volien canviar el món de forma diversa, però que s’agrupaven en, per exemple, una cooperativa de consum per aconseguir que els queviures de cada dia més barats a nivell de cost.

A Itàlia el poder del cooperativisme és molt gran i n’hi ha, a més, agrupacions de cooperatives que estan vinculats a partits. Les cooperatives agràries són més bé d’orientació dretana i les cooperatives de treball associat més bé esquerranes. Tot i això, quan es tracta de fer consorcis -plataformes que compren massivament productes- no hi ha diferències, s’ha de ser eficaç sinó no dures ni tres dies. Aleshores, en realitat, el poder real que tenen els partits sobre les cooperatives italianes és bastant limitat perquè han de funcionar com a empreses, això si amb uns valors socials.

Com es van conviure entre l’anarcosindicalisme i el cooperativisme durant l’experiència autogestionària a Catalunya dels primers anys de la Guerra Civil?

L’anarquisme va tenir una força enorme a la Catalunya dels anys trenta del segle passat, desgraciadament no va tenir una bona funció econòmica durant aquest període, no serveix per organitzar empreses. L’anarquisme va ser l’eina per fer fora els propietaris, però va ser el Govern de la Generalitat el que va crear les disposicions perquè els obrers fessin funcionar les empreses. El decret de col·lectivització de Govern català durant la II República va donar molt bons resultats, però va ser una feina que va desaparèixer amb el franquisme que va eliminar sindicats i cooperatives. Durant la Guerra Civil van ser els treballadors, molts d’ells afiliats als sindicats, els que van organitzar l’economia directament davant la fugida dels patrons. George Orwell va preconitzar una societat anarquista en el seu llibre Homenatge a Catalunya, però no va ser possible per les baralles internes de les esquerres que, a més, tenien lligades de mans i peus la Generalitat.

Ja has citat que el franquisme es una època fosca en el cooperativisme. A la democràcia es recupera i es legalitza el moviment cooperatiu,  quines diferències hi ha amb la II República?

El cooperativisme s’ha refet molt i l’època fosca del franquisme s’ha superat d’una forma molt clara. Tot i això, en l’actualitat hi ha una diferència respecte al període de la II República, som uns demòcrates molt deficients en quant al respecte de l’opinió dels altres De vegades, et trobes  que no hi ha voluntat democràtica ni de consens, sinó la voluntat d’imposar. Aquest també és un mal que afecta els sindicats on hi ha corrents que volen imposar la seva voluntat i fer callar a qui no està d’acord amb ells. Això ens passa a tots en aquest país, i en el conjunt d’Espanya és pitjor que aquí. Tot això abans de la Guerra Civil es gestionava molt millor que ara.

Quin és el principal repte del cooperativisme? Com es garanteix el funcionament democràtic i la igualtat entre els socis?

El cooperativisme pot crear espais de col·laboració amb l’economia solidària, que no cal que estigui feta per cooperatives, però que impulsen entitats en les quals allò que importa no són els diners que aportes (el capital) sinó la persona i que prenen les decisions de forma comuna. Molts cops només es pensa en cooperatives com a grups petits, com a molt deu persones, en els quals és fàcil mantenir la igualtat dels membres. Però també hi ha cooperatives de milers de socis que són molt més difícils d’organitzar i de poder mantenir els principis de democràcia i igualtat. En molts casos la població manté el pressupòsit de què una cooperativa ha de ser petita, però n’hi exemples de grans que funcionen a la perfecció com és el cas de la Corporació Cooperativa de Mondragon, d’Eroski o Consum -dues grans cooperatives de consum- o aquí a Catalunya Abacus o l’Assistència Sanitària Col·legial- Hospital de Barcelona, que funcionen esplèndidament, tot i que poca gent pensa en aquestes empreses com a cooperatives.

En molts casos, els cooperativistes no hem sabut comunicar els nostres principis, les cooperatives encara es veuen amb molts prejudicis. En canvi, la cooperativa agrària als pobles no té problema i, possiblement, la gent no hi pensen com a cooperativa sinó que hi conviuen i hi treballem com la cosa més natural del món. Als pobles tot es fa al voltant de la cooperativa. Recordo una conferència que vaig fer a un poble petit de Catalunya en la qual, posteriorment, un partit del “Barça” era vist en pantalla gran a la pròpia cooperativa, perquè en aquests poblets tot gira al voltant d’aquesta entitat.

Alguns acusen a la Corporació Cooperativa Mondragón d’haver desvirtuat el cooperativisme, que n’opines?

Aquestes afirmacions, en la meua opinió, procedeixen del desconeixement. Mondragón té un funcionament democràtic perfectament estructurat a partir dels anomenats grups socials, que són similars a un comitè d’empresa i que fan la mateixa funció, la d’organitzar els treballadors. Aquests grups socials, als quals és obligatori pertànyer, funcionen a banda de la junta rectora i tenen molt de poder. Molts dels membres d’aquests grups socials es queixen del poc temps que tenen per analitzar les propostes de canvi que fan els directius o els enginyers i que ho han de fer fora d’hores de treball i amb coneixements molt inferiors. Però les queixes són habituals en un clima de llibertat i molts d’ells han desenvolupat gairebé tota la seua vida professional a Mondragón.

Tot i els problemes, el funcionament de Mondragón garanteix que quan s’ha de fer un canvi en un procés de producció, del que sigui, l’empresa està obligada a presentar els plans de producció nous a aquests grups socials que poden opinar, oposar-se i, si ho creuen oportú, poder fer fora el director. I ja et dic jo que si cal es fa, no es van amb “punyetes”. També, està en els seus estatuts que un dels seus objectius és afavorir la indústria i els treballadors del seu territori, la qual cosa evita deslocalitzacions. I, alhora, si Mondragon creu que en una zona hi ha possibilitat de negoci creen una cooperativa aquesta pot rebre durant anys el suport –econòmic, en formació, en recursos, en planificació, etc- del grup fins que s’estabilitza la seua situació, la qual cosa forma part de l’economia solidària que impulsa elcooperativisme.

Quines contradiccions es produeixen quan una cooperativa, que pensa en les persones per sobre del capital, s’ha de desenvolupar en un marc capitalista?

Per exemple, Abacus, que es dedica a la cultura sempre ha tingut l’oposició de les associacions de llibreters que han intentat evitar que la cooperativa pugui fer descomptes als seus socis. Tres o quatre cops ha rebut denúncies al respecte i finalment han guanyat i no Abacus no ha pogut fer el descompte en el moment de la comprar però si donant uns vals. Molts cops l’actitud gremial dels llibreters s’han centrat en atacar a la cooperativa Abacus però no amb el Corte Inglés que també ven amb descomptes. Una cosa similar va passar quan el Col·legi de Metges va fer una campanya contra el  Assistència Sanitària Col·legial-Hospital de Barcelona al qual exigia que cobressin segons les tarifes que marcava el propi Col·legi. Va haver una intensa campanya plena de mentides que va fer molt de mal al cooperativismesanitari que estava disposat a cobrar més barat als seus usuaris.

Quin és el principal problema del cooperativisme actualment?

El gran problema que tenim actualment és el finançament i els crèdits que s’han de demanar per comprar la matèria primera, fer la inversió inicial o realitzar qualsevol altre tipus d’inversions. En alguns àmbits ja han resolt parcialment aquesta qüestió, totes les cooperatives agràries tenen una secció de crèdit que era la font de finançament perquè donaven seguretat als pagesos. Aquests només cobren quan han venut tota la collita i demanaven crèdits bancaris per poder afrontar les despeses de les producció. Aquestes seccions de crèdit no existeixen en altres àmbits i donen seguretat i estabilitat.

La idea de que caldria un banc o caixa que treballés només per cooperatives en el nostre país està arrelant cada cop més, però encara no està assumida per la majoria. Hi ha exemples com ara Coop 57, Oikocredit o Triodos, una banca ètica que té a veure amb l’economia solidària i que està fent una feina extraordinària, però necessitem entitats financeres més fortes que treballen pel cooperativisme.

Quins reptes específics té el cooperativisme català?

Dins del cooperativisme català ara es nota la necessitat de tenir més força i serveis, per això s’estan multiplicant l’existència de cooperatives de segon grau, que tenen com a socis altres cooperatives, i que permet comercialitzar, exportar i oferir nous serveis a les empreses. En l’àmbit agrari moltes cooperatives ja tenen una dimensió considerable però en les cooperatives de treball encara són molt petites i necessitem que creixin. Hi ha una entitat, Clade, que està feta amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya que uneix quaranta cooperatives dels més diferents sectors per treballar en comú per créixer i fomentar l’economia socialment responsable, i que marca el camí a seguir.

About these ads
Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Economia laboral, Entrevista, Revista Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s