Trenta anys de la legalització de la primera associació LGTB

Article publicat al nº 141 del Diagonal Periódico aquest passat 13 de gener de 2011 i a Enfocant el 7 d’abril de 2011
El 16 de juliol de 1980 va ser legalitzat el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, el primer grup de lesbianes, gais, transexuals i bisexuales (LGTB) de l’Estat espanyol. Memòria històrica: un any abans es va derolgar la llei de perillositat social.

Amb l’arribada dels anys ‘80, les organitzacions de lesbianes, gais, transexuals i bisexuals (LGTB) deixaven d’actuar en la clandestinitat. La primera a obtenir reconeixement oficial va ser el Front d’Alliberament Gai de Catalunya que veia reconeguda oficialment la seva tasca antirrepresiva i pels drets de gais i lesbianes que realitzava des de l’any 1975. La resolució va arribar després del recurs administratiu interposat pel FAGC davant la negativa de legalitzar l’entitat per la via política del ministre de Governació d’Adolfo Suárez (UCD), Juan José Rosón. “La legalització del FAGC era un dels nostres dos principals objectius com a organització, al costat de la derogació de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que permetia perseguir legalment a homosexuals sota la dictadura feixista encapçalada per Francisco Franco, fet que es va aconseguir l’any 1979. Ambdós van ser motiu de sengles campanyes de sensibilització”, afirma Armand de Fluvià, històric del moviment LGTB català i fundador del FAGC.

“Ser legals ens va permetre deixar de ser clandestins i d’usar els ‘noms de guerra’ per passar a fer servir els reals, tenir empara jurídica, convocar actes públics i manifestacions sense problemes i poder acabar de normalitzar la situació dels gais en la societat catalana”, afirma De Fluvià, que creu que la importància de la legalització va més enllà del mateix FAGC i afecta tot el moviment LGTB. A més, les campanyes per a aconseguir-ho van permetre integrar als homosexuals, lesbianes i transexuals en el teixit social, ja que van obtenir el suport dels partits d’esquerres i moviments amb els quals col·laborava (obrer,veïnal o feminista), que van pressionar al seu favor. També es va implicar el món de la cultura, com el director de cinema Ventura Pons, que va realitzar el documental Informe del FAGC en suport a la seva legalització. Per a Eugeni Rodríguez, actual portaveu del FAGC, la legalització d’aquesta entitat “va marcar un abans i un després i ara és un fet irreversible que ningú qüestionaria”.

Malgrat poder considerar-se en realitat un “aniversari” per a tot el moviment gai, no ha comptat amb actes unitaris de commemoració o d’homenatge als seus fundadors i activistes. Tampoc va passar amb l’aniversari de la derogació de la Llei de Perillositat Social que va dur a centenars d’homosexuals, pel simple fet de ser-ho, a la presó o als anomenats Centres d’Educació d’Homosexuals Masculins (a Huelva i Extremadura) on van sofrir pallisses, violacions i teràpies aversives amb l’objecte de ‘convertir-los’ en heterosexuals. De Fluvià critica l’oblit de les associacions LGTB de la memòria històrica del col·lectiu, “ni la FELGTB ni d’altres entitats han fet gaire cosa per a recuperar-la”, afirma. L’efemèride tan sols va ser commemorada pel propi FAGC amb una taula rodona el passat 16 de juliol, “sense massa pretensions i que només volia fer un repàs històric del que va significar”, afirma Rodríguez, que ho defineix com “un acte emotiu i en família”.

Más de 30 anys d’història

L’entitat degana del moviment LGTB a l’Estat té les seves arrels en el Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual (MELH) que també va sorgir a Barcelona l’any 1970, de tendència moderada, com les associacions LGTB de la seva època, i que es va radicalitzar al transformar-se en FAGC. Aquesta entitat, connectada amb els moviments de la nova esquerra i l’alliberament sexual dels ‘70, va elaborar l’any 1975 el Manifest del FAGC, que contenia els seus principals objectius. Dos anys després, se celebrava per primera vegada el 28 de juny a l’Estat espanyol com a dia de l’alliberament LGTB. Durant ‘els 70, el FAGC va dissenyar una estratègia, en la qual el Front era el braç polític i reivindicatiu, i l’Institut Lambda, el braç social i cultural. A més, va afavorir la creació del Grup de Lluita per l’Alliberament de les Lesbianes perquè aquestes tinguessin també el seu espai diferenciat, que les aproximés a les feministes per la seva doble discriminació: per lesbianes i per dones.

Avui el FAGC segueix vinculat als sectors més alternatius del moviment gai i als moviments socials, i té com principi la visibilització del desig homosexual i la denúncia de l’homofòbia a través de l’Observatori contra l’Homofòbia.

A favor i en contra de la legalització

El FAGC, durant els 70, era un moviment unitari que recollia a representants de tot l’espectre ideològic vinculats a l’alliberament homosexual, encara que centrat en l’esquerra. Entre els seus components hi havien socialistes, comunistes, nacionalistes d’esquerres i anarquistes i antisistema. Eren aquests últims els quals posaven en qüestió la necessitat de legalitzar-se, fet que entenien com una assimilació que canviava l’objectiu de subvertir el sistema (referit en aquest cas especialment a l’ordre sexual establert, encara que també a l’econòmic i el social). “El sector més àcrata del FAGC veia la legalització com integració en el sistema i per això la rebutjava. Amb tot, el resultat és positiu, ser legal significa no estar al marge de la societat i tenir una organització que els dóna suport, una situació en la qual difícilment es tornarà enrere”, afirma Eugeni Rodríguez, portaveu del FAGC. Aquestes i altres diferències van donar lloc a la creació de la Coordinadora de Col·lectius d’Alliberament Gai, de caràcter més radical tant pel que fa a l’àmbit polític, com en el de la teoria sobre l’homosexualitat –feien bandera de la provocació, la ploma i el trasvestisme– i que va estar actiu entre els anys 1978 i 1980.

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, LGTB, Reportatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s