El nou govern inicia el desmantellament de la sanitat i l’ensenyament públics

Publicat a la revista La Veu del Carrer el maig de 2011.

REPORTATGE.

Els barcelonins tindran en un futur no gens llunyà unes condicions de vida més precàries en àmbits tan essencials com ara el sanitari o l’ensenyament. La Generalitat està decidida a aplicar polítiques de reducció dels drets socials dels ciutadans catalans per complir amb les demandes europees de retallar el dèficit per satisfer “els mercats”, arran de la crisi. Malgrat tot, només s’han llençat idees vagues i de vegades contradictòries d’allò que es vol retallar durant els primers mesos del nou Govern. “Aquesta falta de transparència implica una forma de governar antidemocràtica, classista i antisocial”, afirma Rosa Cañadell, portaveu de l’Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC), sindicat de treballadors de l’ensenyament majoritari al sector públic. Tant Cañadell com Josep Martí, del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitari (CAPS), o Ricard Riol, de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, pensen que hi ha alternatives a les retallades: establir prioritats diferents a les del Govern per no retallar en drets socials i incrementar els ingressos amb més impostos per a les rendes més altes.

Les protestes contra la retallada no es van fer esperar. El passat 14 de maig més de 22.000 persones (segons El País) es van concentrar a la plaça Sant Jaume en contra de la tisorada a la sanitat i l’ensenyament públic, amb el suport dels sindicats majoritaris, el moviment veïnal, associacions de consumidors i diferents moviments socials. Durant les primeres setmanes d’abril ja es van succeir concentracions, protestes, marxes diàries i tallades de carreteres amb milers de manifestants, sobretot del sector sanitari, i convocades per sindicats o usuaris. El passat 22 de febrer, i signat per més de 2.000 metges, es va presentar al Parlament el manifest “La sanitat no es rebaixa” en contra de la retallada, que reclama planificació a llarg termini, i la reducció del pes de les estructures jeràrquiques, entre altres.

 Més llistes d’espera a sanitat

En l’àmbit de la sanitat, tot i que el Govern insisteix que no es perdran prestacions, ja se sap que es privatitzarà la gestió d’hospitals, s’allargaran les llistes d’espera, es tancaran quiròfans de tarda, se suprimiran serveis, es reduiran llits -2.000 menys segons càlculs sindicals- i es dilataran els terminis per a les proves diagnòstiques. El copagament, almenys per ara, sembla descartat. També hi haurà retallades de personal, segons UGT, de 7.200 treballadors eventuals a tot el país. S’han retardat també les obres d’ampliació de l’Hospital Clínic i del Mar, mentre que Vall d’Hebron atura les obres de renovació dels quiròfans. A més, el Clínic podria retallar 24 milions d’euros del seu pressupost, acomiadar 450 treballadors i tancar 567 llits entre abril i setembre. A l’Hospital de la Vall d’Hebron es tancarien uns 300 llits durant els mesos de l’estiu i es deixarien de contractar uns 800 eventuals. L’objectiu global és reduir els 1.000 milions d’euros de despesa de la sanitat catalana, sobre el pressupost global de 9.850 milions d’euros a 2010.

Per a Martí, les retallades que s’hannproposat tenen l’objectiu de desprestigiar la sanitat pública i promoure que els ciutadans es facin socis de mútues “tal i com ha demanat el mateix conseller” cap a un model més classista. Amb tot, creu que s’ha de canviar l’actual model “molt medicalitzat i centrat en la malaltia i no en la promoció de la salut pública, ni en el reforç de l’atenció primària, ni en la prevenció”, afirma Martí. El Col·legi de Metges, el sindicat majoritari del sector Metges de Catalunya, l’Associació de Defensa de la Sanitat Pública, i el Fòrum Català de Pacients també han criticat durament les propostes fetes públiques perquè consideren que desmantella l’actual model de sanitat pública catalana. Aquestes entitats denuncien que no es retalla despesa supèrflua, sinó serveis que estaven plens de pacients, per la qual cosa molts quedaran desatesos.

Retallada a l’ensenyament públic

El passat 11 d’abril la Conselleria d’Ensenyament va presentar les línies generals de la retallada de pressupostos a l’ensenyament públic que s’està negociant amb sindicats, direcció dels centres i associacions de pares i mares. Segons les previsions del Govern, els professors de Primària i Secundària hauran d’impartir una hora lectiva més a la setmana, per la qual cosa passaran de 23 a 24 hores i de 18 a 19 hores respectivament. Des de CCOO s’assenyala que aquesta mesura suposarà que hi hagi 2.825 professors interins menys arreu del país, una dada preocupant tenint en compte que el curs vinent hi haurà 15.000 alumnes més. També s’eliminarà la sisena hora de l’escola pública, excepte a les escoles de les zones socioeconòmicament desafavorides. A més, tampoc no es cobriran les baixes de personal i s’han reduït gairebé en dos terços les oposicions compromeses. També es retallarà entre el 20-35% dels pressupostos de manteniment dels centres i es paralitzarà la incorporació de nous portàtils a les aules.

 D’altra banda, s’han paralitzat les noves construccions que no estiguessin ja iniciades, la qual cosa implica que es mantenen molts dels barracots que hi ha a Barcelona, ubicats sobretot als districtes de Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella. Tots tenen espais comuns reduïts, no disposen de biblioteca, ni de menjadors, ni d’espai per a les activitats extraescolars. Amb tot, la continuació de les obres també implica l’alentiment, com és el cas del CEIP Fluvià, a Sant Martí, que preveu finalitzar l’obra al gener de 2012. Més dramàtic és el cas del CEIP Mediterrània, que té en l’aire la seva construcció després de quatre anys d’espera. Cañadell assenyala que “ja venim d’anys de retallades” i que precaritzar la qualitat de l’ensenyament públic trenca la igualtat d’oportunitats. “Amb aquestes polítiques és impossible disminuir el fracàs escolar”, afirma Cañadell, que afegeix que la pública és la gran perjudicada de les polítiques del nou Govern, ja que la concertada manté condicions, i recorda que “si bé la sanitat concertada és d’accés universal, l’ensenyament concertat no és d’accés gratuït tot i les subvencions”.

Tisorada a dos línies de metro

L’aturada o l’alentiment de l’obra en la L9-L10 afecta els barris de muntanya i de la Zona Franca, tradicionalment amb dèficits en el transport metropolità, i perjudicarà la funció que tenia aquesta línia per descongestionar i redistribuir el transport públic a la capital catalana, a part de trencar la radialitat de l’actual disseny. Per tant, es retarden totes les obres ja iniciades en aquesta línia, però també s’aturaran les estacions de la L9-L10 com ara Motors a Zona Franca, Muntanya i Manuel Girona al districte de Sarrià Sant-Gervasi, així com les ampliacions de la L2 i L4. Ricard Riol critica, a més, l’aturada de l’obra de l’intercanviador de la parada d’Ernest Lluch que unia metro (L-5), Trambaix i autobusos quan ja estava pràcticament acabat. Les retallades en transport públic, assenyala Riol, no suposaran menys serveis “sinó menys millores”, però això pot ser un cop dur en un sistema de transport públic com el barceloní, a punt del col·lapse i que amb la crisi tindrà més usuaris.

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Economia laboral, La Veu del Carrer, Política, Reportatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s