A judici la impunitat de les agències de ‘rating’

Un grup d’advocats posa una querella a les agències qualificadores

Article publicat al Diagonal Periódico el 5 de maig de 2011 i el 20 de juny a Enfocant.net.

Standard & Poors, Fitch i Moody’s copen el 90% del mercat de la qualificació de deute públic i privada. Abans i després de l’esclat de la crisi en 2007, les agències de ‘rating’ han estat les encarregades de dinamitar l’Estat de benestar a través de deute privat fet públic. Per això, diferents moviments i partits s’han querellat contra elles.

Moviments socials de diferents països, entre ells Espanya, però també a EE UU, Portugal, Grècia i Alemanya, han decidit presentar querelles contra les agència de qualificació del deute en els seus respectius països. Aquestes agències són empreses privades els noms de les quals són repetits fins a la sacietat en els mitjans (Standard & Poor’s, Fitch i Moody’s), i influïxen en les polítiques econòmiques de països sencers. Els seus informes determinen, en principi tècnicament, el risc d’impagament del deute públic dels Estats i de les empreses privades, el que els atorga un gran poder, ja que poden provocar la caiguda d’una economia nacional sense assumir cap responsabilitat. “És necessari que aquells que s’emparen en el coll blanc i la corbata entenguin que les ‘lleis del mercat’ tenen uns límits. No es pot permetre que tota l’economia estigui sotmesa a constants atacs per part d’especuladors i, al final, que els responsables surtin impunes i, a més, amb les butxaques repletes”, afirma Gonzalo Boye, un dels advocats que duu el cas en l’Estat espanyol.

La base són els articles 284 i 285 del Codi Penal espanyol

La querella espanyola, que ja ha estat admesa a tràmit, va ser presentada el 25 de febrer contra els responsables en el nostre país de les citades agències pel Observatori per al Compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans en els Drets Econòmics, Socials i Culturals, i a ella s’han adherit diverses entitats socials i ciutadanes com ATTAC i partits polítics com Esquerra Unida, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. El “conflicte d’interessos” i la manipulació de la informació són les bases de la querella presentada en relació als articles 284 i 285 del Codi Penal del nostre país. Segons els demandants, els principals compradors de deute públic dels Estats són clients de les agències de qualificació i seria per això pel que aquestes agències han desvaloritzat el deute d’alguns Governs, a partir de la difusió d’informació enganyosa, amb l’objectiu que els inversors obtinguessin majors interessos amb menor risc. La seva posició oligopólica controla el 90% del mercat, facilita que “controlin” de fet amb els seus informes de qualificació els mercats financers.

“Els criteris d’elaboració dels seus dictàmens són poc clars, poc explicables i, sobretot, modulables en funció dels interessos d’aquestes empreses. No castiguen d’igual forma la penosa situació dels EUA com ho fan amb l’espanyola que, per cert, no és tan dolenta com reflecteixen”, afirma Boye. “Abans de la crisi ja actuaven així, per exemple quan en 2001 el president de Brasil, Lula, va pujar el salari mínim en el seu país aquestes agències van qualificar la solvència del país a la baixa. Les seves qualificacions estan clarament polititzades”, afirma Juan Hernández, de l’Institut d’Estudis sobre Desenvolupament i Cooperació Internacional (Hegoa) de la Universitat del País Basc, que també participa de la querella.

“S’ha donat molt poder a unes agències que van anar, en part, responsables de la crisi, ja que van avalar amb suposats criteris tècnics i valoracions positives productes tòxics (com les hipoteques subprime) per a l’economia”, afirma Hernández. Cal recordar que, en el cas de la qualificació del deute d’empreses privades, són aquestes, les qualificades, les que paguen els honoraris a les agències, amb el que reben una enorme pressió per a valorar favorablement els seus productes, com en el cas de les subprime. D’aquesta manera, aquestes agències van assessorar en la creació de productes financers que elles mateixes qualificaven posteriorment. De fet, la Comissió Estatal de Borsa i Valors del Senat nord-americà també ha investigat aquests fets i la seva principal conclusió és que “aquesta crisi no hauria succeït sense les agències de qualificació”.

Trencar amb els missatges de ressignació

El poder de les agències té molt a veure “amb la complicitat dels Governs que accepten la seva autoritat”, afirma Juan Hernández, de l’Institut d’Estudis sobre Desenvolupament i Cooperació Internacional, “i de la classe política pels deutes dels partits als bancs i també pel permanent transvasament de polítics del sector públic al privat”. En el cas de Portugal, “fins i tot destacats membres de l’oposició prestaven assessoria a algunes d’aquestes agències per a anar degradant el deute del seu país”, afegix Gonzalo Boye, un dels advocats que duu el cas a Espanya. “El que no existeix és una resposta social articulada a aquest tipus de comportaments. És increïble la passivitat social amb la qual anem acatant una reforma després d’una altra, és indignant”, afirma Boye.

“La querella vol trencar amb els continus missatges de resignació que van calant en la societat i que no tenen altre objectiu que el domini ideològic per part del capital, encara que creiem que la lluita pendent, més que judicial, és d’autoorganització ciutadana i de reivindicació”, indica Hernández. “Existeixen alternatives, com l’ocorregut a Islàndia, on han processat als responsables dels bancs que havien dirigit el procés d’especulació que ha empobrit a tot el país”, afirma Hernández, qui afegix que “per a portar a terme un canvi així cal buscar aliances i conèixer les dificultats existents i de l’oposició internacional”. En Islàndia no es va rescatar als bancs que tenien productes finencers “tòxics” i per dues vegades s’ha rebutjat en referèndum que el país assumeixi els deutes dels seus bancs. “Realitzar alguna cosa així a Espanya seria més complex, ja que està dintre de la UE, però no impossible”, afirma Hernández, “encara que per a qualsevol canvi serà necessària una mobilització social”.

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Economia laboral, Política, Reportatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s