L’acampada de Barcelona aposta per les assemblees de barri mentre posposa al dimarts la definició de la seva continuïtat

Durant la matinada del diumenge i després de les celebracions de la victòria del Barça en la Champions, milers de persones van frenar un intent d’entrada en la Plaça per part de la policia catalana amb l’estratègia de resistència pacífica.

Article publicat a Diagonal Periodico el 30 de maig de 2011, autors: l’editor d’aquest bloc i Joana Garcia Grenzner

L’acampada de Barcelona de les i els indignats ha celebrat aquest diumenge una assemblea per a definir com es dóna continuïtat al projecte i, encara que de moment s’ha posposat la decisió fins al dimarts, sembla clar que la gran aposta és la creació d’assemblees de barri -més de quinze només en la ciutat- i mantenir l’espai de Plaça Catalunya per al moviment del 15-M pel seu gran simbolisme.

A més, l’extensió i estructuració de les assemblees dels barris necessita de més temps per a la seva gestió i organització. Per altra banda, la plaça ha estat un espai de trobada, de mobilització, de repolitització i de difusió de la protesta. Milers de persones s’han passat per la plaça per a manifestar-se i per a sumar-se a les cassolades, però també per a assistir a les assemblees i debatre amb els altres assistents, o per a sol·licitar informació; ha estat, per tant, una primera experiència política per a molts i moltes.

Una oportunitat per a recuperar els espais públics per a exercir la ciutadania i la democràcia, i un exemple d’autogestió. La gent acampada i la que assisteix a les assemblees tenen clar que l’actual situació no es pot estendre de manera indefinida en el temps pel desgast que pot provocar, però alhora temps també creuen que no es pot perdre aquest espai, ni el seu caràcter de símbol.

El que també tenen clar les i els indignats és que deixar d’acampar en la plaça no significarà la fi d’aquesta mobilització, i que la Plaça Catalunya pot ser un espai setmanal de reunió i coordinació, un punt de difusió, i un espai simbòlic de protesta. Deixar d’acampar no significa renunciar a la politització de l’espai públic.

“Tal vegada perquè sigui molt jove però és la primera vegada que veig usar una plaça per a debatre, informar, mobilitzar-se i protestar de la forma que s’ha fet ara i és una gran experiència”, va afirmar una jove que va participar de l’assemblea de la Comissió Feministes Indignades. Amb tot, aquesta mateixa va apuntar que “no podem abandonar la plaça sense algun assoliment per al poble”, encara que una altra de les participants va matisar “si decidíssim abandonar la plaça, no ho hem de viure com un fracàs sinó com una fase més en la mobilització que ara es deu basar a estendre als barris la protesta”, punts de vista diferents més complementaris que contradictoris.

Si de cas el dimarts es decideix continuar, moltes comissions ja han establert els torns per a aquesta setmana. Un altre dels punts clau que permet explicar el retard en la decisió és la necessitat de consensuar entre totes les assemblees d’uns punts comuns mínims per a reclamar que giren en molts casos al voltant de la llei electoral, de millorar la participació democràtica, sobre la necessitat d’establir un control sobre els polítics i els poders econòmics i el manteniment de l’Estat del benestar, la consecució de salaris dignes, la garantia del dret a l’habitatge i la lluita contra la corrupció. Amb tot, aquests punts encara estan pendents de consens entre totes les assemblees de l’Estat espanyol, el que necessita de temps per a la seva aprovació.

Conviure amb la victòria del Barcelona

La convivència amb la celebració de la possible, i després confirmada, victòria del Futbol Club Barcelona en la Champions Ligue, es va desenvolupar el dissabte amb gran tranquil·litat per part dels acampats. Milers d’assembleistes havien decidit conviure amb aquesta celebració: abans del partit va poder veure’s molta gent en la plaça amb samarretes del Barça o escoltant el partit i mantenint el compromís amb l’acampada.

La Rambla Canaletes, un espai contigu a la Plaça Catalunya, és el lloc tradicional de celebració de les victòries d’aquest equip, que de vegades han acabat en altercats, i es temia que poguessin ser una excusa per al desallotjament de la cèntrica plaça barcelonina. El repte ja existia abans, fins i tot hi ha hagut debats en l’assemblea de com abordar el tema i evitar que pogués ser un argument per a desallotjar, situació que es va aguditzar després de l’intent fracassat de desallotjament de la plaça del divendres passat per part de la policia catalana, i que va acabar amb els incidents que han donat la volta al món.

Els primers moments tibants es van viure davant les primeres càrregues en diferents carrers propers a la plaça encara que el més conflictiu va ser quan la policia autonòmica catalana va intentar entrar a la plaça entorn de les tres de la matinada. Després del desgast psicològic que havia produït el conat de desallotjament del divendres, la gent va reaccionar amb valentia i tranquil·litat, concentrant-se en les entrades de la Plaça i cridant amb els braços enlaire “el pueblo unido, jamás será vencido”.

“Un moment que va fer que davant la força de la unió de la gent, els Mossos d’Esquadra desistissin d’entrar en l’acampada”, va afirmar una de les feministes indignades. La por davant la capacitat repressiva de la policia va quedar superada per una actitud de col·laboració i l’establiment de cordons humans que van evitar mals majors i que van generar un debat sobre el dret a l’autodefensa, a la resistència pacífica o com gestionar la seguretat dins de la plaça.

Per exemple, la comissió Feministes Indignades el dissabte a l’assemblea general de la plaça va reflexionar sobre els tipus de violència existents i com combatre’ls, va denunciar algunes agressions masclistes i racistes esdevingudes durant aquestes dues setmanes d’acampada i va defensar el dret a l’autodefensa en aquestes situacions.

La presència feminista en la plaça ha cobrat visibilitat en aquests últims dies, ja que la Comissió Feministes Indignades ha obert la ronda de paraula de les comissions en l’assemblea. A més, durant la tarda del diumenge, les Feministes Indignades han fet un programa de ràdio en directe amb Ràdio Bronka, Radio Contrabanda i Giss TV sobre els efectes de les retallades socials i les diferents crisis sobre les dones, així com un taller en el centre de la plaça que va agrupar a 300 persones i que va permetre treballar i visibilitzar el treball de perspectiva de gènere realitzat per aquest grup, així com donar la possibilitat que la gent participant compartís els seus pensaments sobre el gènere i analitzés quin paper té el feminisme en la igualtat entre homes i dones. També el dissabte es va celebrar una assemblea de coordinació de les assemblees de barri, un dels puntals de futur d’aquest moviment.

Concentració davant el desallotjament de París

Prop de 1.000 persones es van concentrar la matinada del diumenge al dilluns davant del Consulat de França en la capital catalana per a solidaritzar-se amb les més de 5.000 persones que participaven a París del moviment d’indignats i que havien estat desallotjades de la Plaça de la Bastilla on duien des del 19 de maig. Cal recordar que les manifestacions es reproduïxen en la resta d’Europa i que han arribat a nivells importants de participació i fins i tot a l’establiment d’acampades en països com Grècia, França o Alemanya.

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Moviment d'indignats 15-M, Notícia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s