Només el 32% de les empreses avaluen els riscos psicosocials als centres de treball

Article publicat al Setmanari Directa el 29 de juny de 2011.

REPORTATGE.

L’estrès, l’ansietat, l’assetjament moral, l’assetjament sexual o la síndrome d’estar cremat no són efectes inevitables de la vida moderna. Si tenen una arrel laboral, són evitables i la seva prevenció pot donar lloc a canvis en l’organització de l’empresa o en un lideratge tòxic: són els riscos psicosocials a la feina. I no són quimeres d’algun sindicalista utòpic, no. És el que estableix la llei de prevenció de riscos laborals a l’Estat espanyol aprovada el 1995 i una realitat als països de l’Europa occidental que fa anys que hi treballen. En el text legal citat, es consagra que els treballadors i les treballadores tenen dret a la salud laboral, la qual cosa inclou la seguretat i la higiene industrial, la vigilància de la salut, l’ergonomia i els riscos psicosocials. 

 El primer que cal és avaluar els riscos existents en cada empresa i, a partir d’aquí, actuar per minimitzar- los mitjançant un pla de prevenció que s’haurà de desenvolupar. L’apartat psicosocial només l’avalua un 32% de les empreses en l’àmbit estatal, quan el total que avalua altres riscos és del 76%, segons dades de l’Informe tècnic de la incidència dels riscos psicosocials de 2008, elaborat per l’Observatori Permanent dels Riscos Psicosocials, vinculat a la Unió General de Treballadors (UGT). Les dades de l’Enquesta Nacional de Condicions de Treball de 2007, del Ministeri de Treball, redueixen aquesta dada només a un 14%.

Causes de la deixadesa

L’autoritarisme, la por de perdre el control de l’empresa o la resistència als canvis per part de l’empresariat són, segons el secretari de Salut Laboral de Comissions Obreres (CCOO), José Manuel Cuenca, les principals raons del subdesenvolupament d’aquest apartat de la prevenció. A la cultura empresarial del nostre país, assenyala Cuenca, “només importa el benefici, al contrari del que passa en altres països europeus, on els treballadors poden participar de les decisions i en l’organització del treball”. A més, “alguns poden sentir que es posa en dubte la seua autoritat”, segons Cuenca, i també es poden qüestionar formes de treballar molt arrelades al nostre país com ara les jornades de treball interminables.

En la cultura empresarial catalana i espanyola, està molt arrelada la idea que l’empresari pot decidir lliurement sobre el seu tipus de lideratge i l’organització del treball perquè l’empresa és seua. Aquesta llibertat té límits amb la llei de prevenció que marca “el dret dels treballadors de protegir la salut i de ser consultats i participar en tot allò que signifiqui un risc per a la seva salut”, segons indica Paco Pozo, secretari de Salut Laboral de la Confederació General del Treball (CGT). El sindicalista assenyala la falta de cultura preventiva com una altra de les causes d’aquest subdesenvolupament i també la falta de “consciència que les relacions laborals poden ser lesives per a la salut dels treballadors des del punt de vista psicològic i social”, un diagnòstic amb el qual coincideix Dionís Onya, secretari de Salut Laboral de la UGT. Com a exemple, Cuenca explica que, en l’àmbit estatal, la patronal CEOE ha rebutjat, per “innecessària” la creació d’una comissió tripartida (administració, patronal i sindicats) per millorar la prevenció dels riscos psicosocials.

Eines per assolir l’avaluació

Tot i que la llei hi obliga, les eines per reclamar aquest dret es compliquen en funció de si hi ha representació sindical o no. Un comitè o una delegada sindical poden pressionar perquè l’empresa complisca la llei i, si no ho fa, acabar denunciant-la a la Inspecció de Treball sense por de patir represàlies, ja que disposen de protecció legal. Sense representació sindical, els passos que cal seguir són els mateixos, però es corre risc d’acomiadament. “Cal recordar que prop d’un 75-80% de les empreses, en molts casos microempreses de menys de deu treballadors, no disposen de representació sindical”, assenyala Cuenca, que afegeix que la millor via és impulsar l’elecció d’un comitè o delegada sindical. De fet, el perfil d’aquest 32% d’empreses que sí que han avaluat els riscos psicosocials és d’empreses mitjanes o grans, del sector serveis i que tenen representació sindical. D’altra banda, Cuenca critica l’administració perquè no vigila que s’acompleixi la llei en relació a la prevenció de riscos psicosocials a les empreses ni controla l’actuació de les mútues d’accidents de treball que poden ser sospitoses de parcialitat ja que són pagades per l’empresariat.

Uns riscos menys greus?

“Els riscos psicosocials són tant o més importants que qualsevol altre risc i estar-hi exposat afecta greument la salut. A curt termini, a través de l’estrès, afecta la salut física, mental i social i, a llarg termini, pot provocar alteracions cardiovasculars, respiratòries, immunitàries, gastrointestinals, dermatològiques, endocrinològiques, musculoesquelètiques i de la salut mental”, assenyala Pozo. Cuenca afegeix que l’avaluació de riscos psicosocials no ha de ser cara, ja que “es disposa de diferents metodologies científicament validades com ara Prevención 10 per a empreses de menys de deu treballadores o el mètode PSQ CAT 21, ambdós gratuïts i disponibles online”.

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Economia laboral, Reportatge, Setmanari Directa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s