La dimissió de Camps: un frau polític i electoral als valencians

Alberto Fabra, el nou president del País Valencià no està legimitat per les urnes

ARTICLE D’OPINIÓ.

Avui ha fet efectiva la seua dimissió un dels polítics més foscos i, alhora, més votats de la política valenciana, un 53,3% dels vots emesos al 2007 (i gairebé un 5% menys al 2011): Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana des de 2003. Ja era hora!! pensem molts, entre ells l’oposició d’esquerres valenciana. Ja hi ha molts grups al Facebook al respecte que en poques hores tenen milers de seguidors: “Señores que dicen que son inocentes pero van y dimiten”, “Macro-Festa celebració dimissió Francisco Camps” o “El mundo es mucho mejor desde la dimisión de Camps”.

Camps, es declara “completament innocent”, lògic i coherent amb el que ha dit fins ara. Més surrealista és que digui “que sepan que tengo menos que lo que tenía cuando llegué”-cal recordar que va declarar menys de 1.000 euros al banc- en el marc d’un discurs fora de la realitat d’un president que ja va estar absent de la campanya electoral de no fa ni dos mesos. Aquesta dimissió arriba tard, sí. No tard moralment o legalment: ha dimitit cinc dies després de ser encausat, sinó políticament. Ara serà nomenat president una nova persona que no ha estat elegida directament pel poble valencià, i que no era cap de llista: l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra. No han passat ni dos mesos de les eleccions autonòmiques i ja ha dimitit. I això és un frau, un frau polític i electoral, i els valencians ens mereixem unes noves eleccions per veure si el nou candidat del PP a president valencià convenç els ciutadans valencians. Però han preferit elegir-lo a dit. Una manera antidemocràtica d’actuar la del PP a la qual ja ens té habituats, un partit que, sinó canvien molt les coses, en poc menys d’un any tindrem al govern de l’Estat.

El victimisme i la bombolla econòmica

Francisco Camps ens ha dut a tenir un 25% d’aturats i una de les economies més febles de tot l’Estat espanyol basada en la construcció i l’especulació: una bombolla que s’ha desinflat en pocs anys. Però ha sabut crear una xarxa clientelar important arreu del País Valencià, s’ha sabut “vendre” -a ell i al PP- com a creador de riquesa, i com el partit “valencià”, a partir d’un constant victimisme cap al govern central socialista. Ha sabut generar el greuge comparatiu i la sensació que el president espanyol marginava el País Valencià. Aquesta és una percepció que és majoritària entre els valencians, segons les enquestes d’opinió, i això és obra política del dimitit Camps i explicació imprescindible, però no suficient, dels seus èxits electorals. Ha tingut la sort de tenir un govern espanyol del PSOE, en qui ha pogut descarregar les culpes de tot allò que passava als valencians: com ara l’immens deute econòmic que té la Generalitat valenciana, producte del malbaratament del govern valencià, recau, a ulls dels ciutadans en la discriminació que patía el nostre país. Fabra, amb un més que probable govern popular a Madrid té més difícil repetir aquest discurs.

En realitat, la base electoral del PP de Camps no és pot reduir a una dreta “postfranquista” sociològicament -tot i que aquest segment de la població els vota -, sinó que és una suma complexa de diferents estaments socials. Entre els votants valencians del PP es juxtaposen: un sector anticatalanista (al que ha alimentat tancant TV3, tot i que el motiu oficial, per mitigar les crítiques dels moderats, era que eren emissions ilegals), un sector ultracatòlic (al que ha honorat portant a Benet XVI), un sector liberal i un tant apolític que volia fer negoci sense més (i que s’ha beneficiat de la construcció), un sector que sense voler fer negoci veia el PP com a generador de prosperitat i ocupació (un creixement que després s’ha demostrat buit) i la suma de tots aquests que el veien com a defensor d’allò “valencià”. Aquest éxit electoral, alhora, també, és fruit d’una certa pèrdua de valors democràtics, que no pertany en exclusiva a la societat valenciana, que relativitza els comportaments corruptes sota el pensament “si jo pogués també ho faria”. Amb tot, aquest factor tampoc és determinant ja que, cal recordar, el PP valencià ha perdut un 5% en un context en el qual el PP puja com l’escuma arreu de l’Estat espanyol, inclosa Catalunya, i es distància del PSOE fins a un 16%. L’eixida de Camps com a president posa en perill aquesta suma de sectors: hi ha un important atur, hi ha crisi econòmica, i la corrupció posen en qüestió la seua fama de bons gestors i que fan crèixer l’economia. I la possible victòria del candidat popular espanyol, Mariano Rajoy, té un doble efecte: no podran fer victimisme i la crisi seguirà. La dimissió de Camps posa en qüestió, claríssimament els fonaments de l’hegemonia popular al País Valencià.

Camps, un polític controlador

Camps és un polític obsessionat en el control mediàtic i polític (ha acabat amb el zaplanisme i qualsevol oposició interna) i en l’exercici despòtic de les seues majories absolutes: ha tractat amb despreci a l’oposició fins a punts barroers i no ha dubtat en fer-se la víctima, un cop més, en el cas Gurtel. Ha volgut controlar els mitjans de comunicació i ho ha fet eficaçment. Canal 9 és conegut pels seus informatius pocs parcials arreu de l’Estat, denunciat pel Comité professional i per les organitzacions de periodistes, així com per l’oposició. Però també ha fet una concessió de llicències de TDT que tenen un aclaparador domini ultraconservador i amb un escàs contrapés progressista, i volent tancar Gandia TV, la televisió pública d’un dels darrers bastions socialistes al País Valencià, que ha caigut en mans populars en les eleccions de 2011. Aquesta censura mediàtica s’ha notat una, última, vegada més quan Camps ha evitat que cap mitjà pogués emetre en directe la intervenció on presentava la dimissió.

Fabra, president

Alberto Fabra, actual alcalde de Castelló de la Plana, és un candidat a president que té un perfil de gestor, tranquil i allunyat de polèmiques (va recolzar una moció en contra de tancar TV3 a l’Ajuntament que presideix), i de les sospites de corrupció. Està allunyat també de les excessives gesticulacions i histrionismes, o directament, declaracions surrealistes, que ha fet Camps des que es coneix el cas Gurtel. Un nou president, que no està legitimat per les urnes,  del qual Rajoy espera que permeta el PP comunicar que, en l’àmbit estatal, fan dimitir els imputats en corrupció i, en l’àmbit valencià, diferenciar-se d’un candidat cremat per la corrupció. Amb tot també pot ser el punt inicial perquè el PP valencià perda el suport social de determinats sectors que li han donat la majoria. Tot depén de l’acció de l’oposició, de com evolucione el judici a Camps, i de quin discurs articule Fabra al voltant de la seua presidència. El PP comença a decaure a terres valencianes, però encara queda un llarg procés perquè perda una eleccions. Per ara, almenys cal denunciar que Camps, encara que ho negue, reconeix culpabilitat quan dimitix, i que ell com a president valencià i el PP han fet un frau electoral i polític presentant, amb una actitud xulesca, a un candidat molt tocat que han hagut de fer dimitir, quan ni fa només dos mesos de les eleccions, i que no havia ni pres posessió. #Eleccionsja!!

Aquesta entrada ha esta publicada en Article d'opinió, Català, País Valencià. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s