#Noelsimportem

ARTICLE D’OPINIÓ, publicat Enfocant el 14 de setembre de 2011.

Amb la reforma de la Constitució i una reforma laboral express -fetes a traïció a l’estiu-, i sense pujada dels impostos als més rics, acaba Zapatero el seu mandat. No els importem: ni a polítics, ni a banquers, ni a grans fortunes. No cal donar-li més voltes, és així.

Als polítics de PP, CIU i PSOE: No els importem. “Prefereixo un treballador temporal a un desocupat”, diu Valeriano González, ministre de Treball del govern espanyol (i socialista). Una frase que aparentment transmet preocupació pels treballadors: davant el drama de l’atur, millor un contracte temporal, que un desocupat. I aquesta afirmació es realitza després de signar una nova reforma laboral express, que en aquest cas que precaritza encara més als treballadors, però amb la promesa que crearà més ocupació.

Encara que aquesta reforma laboral, i l’anterior, no crearan més llocs de treballs, només aconseguiran que els que ja existeixen siguin més precaris. No ens demanen flexibilitat, ens demanen contorsionisme. L’avarícia de la gran patronal, en el nostre país, no té límit i aprofiten qualsevol excusa, en aquest cas la crisi, per a imposar un programa econòmic que fa anys que anhelen. Tampoc és bo per al benestar social promoure una cultura empresarial basada a depauperar les condicions laborals dels seus treballadors amb la justificació que, almenys, els donen treball. On és el límit? Quin serà el pròxim pas? Que un ministre digui: “Prefereixo un esclau que un indigent”? L’empresariat hauria de ser socialment responsable i generar ocupació de qualitat i no basar la seva rendibilitat en la precarietat laboral.

Crear ocupació

Per a crear ocupació cal generar més activitat econòmica que o bé creï més empreses o permeti ampliar el personal a les actuals. Reduint la indemnització o finalitzant amb l’obligació de contractar de forma indefinida a un trebalaldor després de dos anys de contractes temporals, dubto que s’acabi amb l’atur. Només repartim la misèria i no redistribuïm la riquesa, que no tenen precisament els treballadors. El pes de la massa salarial en relació amb el PIB, no ha fet més que baixar en els últims anys, és un fet. Per a generar ocupació (estable i de qualitat) es podria haver desenvolupat lleis com la de la dependència o reforçant les escoles bressol (i fent-les assequibles a centenars de milers de famílies treballadores). Però no, en comptes d’això el govern socialista va crear el Pla E en el qual va bolcar en dos anys 10.000 milions d’euros i que a penes va generar treball per a desenes de milers de persones de caràcter temporal. Tal vegada, amb aquests diners es podria haver desenvolupat la llei de la dependència.

A més, després de pressions dels mercats es va a realitzar una reforma constitucional per a prohibir el dèficit, i van i la fan possible en menys de tres setmanes. “Tota la vida” pensant que això de reformar la Constitució era “supercomplicat” i vénen aquests i te la fan en “un plis”, i sense referèndum ni res. Una reforma feta, com les quals afecten temes laborals: a traïció i a l’estiu. I “mira tu” que això del marc constitucional intocable havia estat excusa durant dècades per a paralitzar tantes i tantes coses: l’Estatut de Catalunya, la llei d’Igualtat, el matrimoni entre gais, la reforma del Senat o convertir Espanya en un estat federal. Però aquesta és una d’aquestes reformes impopulars, però necessàries, que tant abunden últimament i que, es veu, no es pot sotmetre a referèndum (no sigui que surti que “no”). Encara que, si tot són reformes doloroses que s’han d’aplicar encara que siguin impopulars (és a dir, “per collons”): Per què seguim tenint una democràcia si el poble mai sap el que és “necessari”? Per què segueixen anomenant a això democràcia si tot just es pot triar poc més que entre PP o PSOE cada quatre anys? Definitivament, #Noelsimportem perquè #Noenstenenencompte.

A les grans fortunes: No els importem. En França, 16 supermilionaris, preocupats pel dèficit estatal, han demanat que els facin pagar més imposats. Una proposta tan inaudita, inaudita per qui la proposa, que ha estat notícia en tots els mitjans i ha merescut tot tipus de comentaris i una crítica unànime: operació d’imatge de les grans fortunes perquè està clarament danyada. I no dic jo que no sigui així. Només afegeixo: si necessites rentar la teua imatge, és perquè t’importa el que pensin els altres. Llavors si les grans fortunes espanyoles no demanen pagar més impostos en un context de crisi és perquè els dóna igual la seua imatge, perquè els importa ben poc la democràcia i el que pense l’opinió pública. Tal vegada l’opinió pública es fa valer més en altres països on hi ha menys conformisme. Siga com siga, jo ja he perdut el compte de les vegades que el govern de Zapatero ha anunciat que pujaria els impostos als més rics, i no ho ha fet. En definitiva, perquè #Noelsimportem. L’avirícia, dels superrics, no té límit.

Als banquers: No els importem. El 15-M i els indignats protesten, i amb raó, contra uns polítics que no es preocupen dels seus conciutadans hipotecats i cedeixen davant la banca que els pressiona per a convertir l’abús en llei: entregar el pis a l’entitat financera no val per a cancel·lar una hipoteca. Encara que no devem oblidar que la llei consenteix, però no obliga: el banc que així ho desitgi pot acceptar que es cancel·li una hipoteca en canvi del bé immoble: l’anomenada dació per pagament, i no la fan perquè no volen. L’avarícia, una vegada més, que no té límit, ni entén de drames socials o personals. Als banquers #noelsimportem.

Nosaltres, que només volem tenir veu i vot en el que ens passa i arribar a final de mes: Un exemple que els salaris no són massa alts en el nostre país ho tenim en el fet que els que cobren menys de 18.000 euros a l’any són, segons l’Informe del Mercat de Treball i Pensions de 2009 de l’Agència Tributària, un 57% de la població. I a més ens volen retallar sanitat, educació i transport públic, amb el que deixarem de tenir accés a serveis i drets bàsics per no poder pagar-los.

La igualtat social és felicitat: I a Espanya anem de cap cap a la infelicitat, entre el nombre de desocupats, el desmantellament de l’estat del benestar i l’escassa redistribució de la riquesa. Sort del clima i del sol. Richard Wilkinson i kate Pickett afirmen, en la seva investigació The Spirit Level. Why Equality is better for everyone, que els països amb més igualtat social i de renda els nivells de felicitat són majors. Aquests antropòlegs incideixen en aquesta idea i sobre tot que són els països nòrdics els quals conten amb majors índexs de felicitat. És el nostre país tots els (pocs) factors que contribuïen a la igualtat: els sindicats en la defensa dels treballadors, l’estat del benestar, la redistribució de la riquesa a través dels impostos o d’uns salaris més justs, etc, estan sent desmantellats perquè #noelsimportem. Ni el nostre benestar material, ni la nostra felicitat personal.

Oblidem-nos, deixin de ser crèduls: #Noelsimportem. No treballen per al nostre bé, sinó per al seu. Els avariciosos (també coneguts com especuladors) manen i posen les regles del joc. Els mercats imposen retallades en sanitat, el copagament, el retardament de l’edat de jubilació, successives reformes laborals, la paralització del desplegament de la llei de la dependència, etc. Els mercats són xiquets capritxosos que no cessen i imposen ajustaments que els beneficien, encara que ni a Grècia, ni a Irlanda han servit per res. En Argentina només van sortir de la crisi de 2001 quan van desobeir als mercats i als organismes internacionals.

Vivim esclaus d’una societat on l’avarícia domina i imposa, i no té fi. O si. Tal vegada, només hàgem de posar-lo nosaltres. No ens indignem, cabregem-nos!!

#Nolesvotes #15M #Nolesimportamos #28A #reformazo

Aquesta entrada s'ha publicat en Article d'opinió, Català, Economia laboral, Moviment d'indignats 15-M, Política i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s