Tendències electorals per al 20-N, llei electoral i 15-M

Sembla clar que les eleccions del 20-N suposaran una rotunda victòria del PP i una debacle del PSOE

El previsible ascens dels minoritaris només serà un miratge, no suposarà un canvi real en el sistema bipartidista

El sistema electoral dificulta l'accés al Congrés dels diputats als minoritaris

El sistema electoral dificulta l'accés al Congrés dels diputats als minoritaris

ARTICLE D’OPINIÓ.

Zapatero va convocar eleccions per al 20-N, no se sap si per evitar que la crisi afectés més les expectatives electorals dels socialistes i que es mantingueren amb dignitat com a primer partit de l’oposició, o perquè pensava que, només així, podien tenir alguna oportunitat de guanyar.

Una altra opció seria pensar que es volia que el PP, probable guanyador de les properes eleccions, també hagués de gestionar una part de la crisi quan abans millor. L’objectiu seria evitar haver d’assumir més retallades, pressionats pels mercats, i poder fer una oposició més d'”esquerres” del que ho han estat els seus governs, per aspirar a recuperar el govern d’aquí quatre anys. És una tendència que ja s’està produïnt per la resta d’Europa, l’esquerra recupera el poder: els socialistes francesos han guanyat les darreres eleccions locals i regionals, l’esquerra alemanya ha aconseguit el mateix a les eleccions de diferents länder del seu país i l’italiana a les locals i regionals, l’esquerra danesa ha arribat al poder després de 10 anys d’estar-hi la dreta amb el suport de l’extrema dreta, i el mateix, almenys a les enquestes, passa a Gran Bretanya. Als països on ha guanyat l’esquerra a les locals i regionals, les enquestes vaticinen una victòria progressista també a les d’àmbit nacional.  Espanya, Grècia i, fins fa no res, Portugal, eren dels pocs països on els partits socialistes governaven i gestionaven la crisi.

La por a la dreta

El PSOE, en dos mesos, està recuperant els trets identitaris de l’esquerra que ha havia oblidat i promet fer el contrari del que ha fet en els darrers anys, que és obeir als mercats. Amb tot, la gran estratègia socialista des dels anys noranta per guanyar, ha estat la por a la dreta. La por al PP: un recurs que els ha servit per guanyar en 2004 i 2008, i també en 1993. El vídeo del “doberman“, en les eleccions del 1996, estava emmarcat totalment en aquesta estratègia, tot i que en aquelles eleccions no els va servir. Un altre exemple, és el lema electoral de les darreres eleccions generals del PSC: “Si tu no vas, ells tornen”,  que pretenia combatre, amb èxit aquest cop, l’abstencionisme d’esquerres. Tot i que en aquestes és poc probable que els serveixi, ja que totes les promeses que facen seran poc creïbles en no haver-les dut endavant mentre governaven. El problema del PSOE és que té un màxim i un mínim electoral massa distanciants: un gran nombre de votants dels socialistes els voten com a mal menor, perquè no guanye el PP, però també són fàcilment decepcionables i poden optar per l’abstenció.

En les eleccions que s’han convocat des del 1996 els resultats han estat molt similars en l’àmbit espanyol pel que es refereix als blocs electorals d’esquerra (PSOE+IU) i de dreta (PP). S’ha repetit el mateix patró, almenys fins el 2008.Una victòria del PSOE, un cop el PP ha aconseguit agrupar el vot de centre dreta en un sol partit, ha estat vinculada a dues variables: l’abstenció d’esquerres i la quantitat de votants que IU aconsegueix atraure. La llei electoral castiga els partits minoritaris i a IU li costa el doble de votants que als socialistes o populars obtindre un diputat. Llavors quants més vots obté IU, més opcions hi ha perquè guanye el PP. Al 1996 el cas va ser aquest: el bloc d’esquerres superava en dos milions de vots al de dretes, però va obtenir gairebé els mateixos diputats que el PP.

El PP per a guanyar ho té fàcil: ha de concentrar tot el vot de centre dreta, cosa que ja fa, i no espantar a l’esquerra, perquè s’abstinga, o desgastar al PSOE perquè el vot d’esquerra es disperse. Això ho va aconseguir en 1996 i 2000. Aquesta situació és fruit d’un sistema electoral injust que castiga els minoritaris. La maledicció del minoritari s’acabaria si algun dels petits (IU, UPD o Equo) superaren el 20%, amb la qual cosa passarien a ser un tercer majoritari. Però és molt difícil que això succeesca. Només hi ha un antecedent: quan la UCD d’Adolfo Suárez es va enfonsar el 1982 i va passar de més del 30% al 7%, i Alianza Popular (l’antecedent del PP) va pujar del 7% al 25%.

Patrons de comportaments electorals

Al 1996, 2004 i 2008 hi ha més de 25 milions de votants a les eleccions generals: i en els tres casos, l’esquerra (PSOE+ IU) supera els 12 milions de votants i supera àmpliament un PP que està en entre els 9,7 i els 10,3 milions. És un fet no massa conegut: la primera victòria electoral del PP, el 1996, es va produir per una llei electoral injusta que penalitza els minoritaris d’àmbit estatal (en aquella convocatòria IU), perquè el PP sumava 9,7 milions de votants mentre que l’esquerra en sumava 12 milions. La llei electoral va impedir que guanyara l’esquerra que comptava amb 2 milions més de vots que el PP a causa d’un sistema electoral que no és proporcional. El PSOE comptava amb 9,4 milions de votants i IU, 2,6 milions.

La manca de proporcionalitat no és deguda tant per la Llei d’Hont -sistema amb el qual la llei electoral espanyola estableix que es calcula la distribució d’escons-, com pel tamany de les circumscripcions. Moltres províncies rurals estan sobrerepresentades respecte a la seua població real i, a més, compten com a molt amb 5 diputats per circumscripció, el que dificulta l’entrada dels minoritaris. Només en províncies com Madrid, València, Barcelona o Sevilla -amb entre 12 i 33 diputats- els petits solen obtenir algun diputat per que són suficientment grans per permetre-ho. En la resta han d’obtenir entre un 15-20% per assolir diputat, un percentatge elevat per als partits minoritaris que oscil·len entre el 3% i el 10%. El problema se solucionaria fàcilment si les circumscripcions foren autonòmiques, per exemple, ja que hi hauria més diputats a elegir i seria més fàcil pels minoritaris assolir representació.

El 2004 i 2008 s’ha repetit l’esquema del 1996: més de 25 milions de votants i 12,3 milions de votants per a l’esquerra (PSOE i IU) i entre 9,7 i 10,3 de milions de votants per al PP. El principal partit de centre dreta espanyol, té un màxim i un mínim de votant que ha oscil·lat només en 0,6 milions de persones en els darrers 15 anys, pels 3 milions de l’esquerra. El “popular” és un electorat fidel i que creix molt poc. De fet el número de votants per al PP és molt similar el 2008 i 2000, amb 10,3 milions, i 9,7 milions de persones en 1996 i 2004. De fet, va baixar en 2004, després de l’11-M, quan es va produir un transvasament de votants del PP al PSOE per la pèsima gestió de la comunicació del tràgic atemptat terrorista a Madrid. El 2004 i 2008, el PSOE va guanyar amb una IU desinflada (entre 0,9 i 1,3 milions de votants) i més d’11 milions de votants. El vot útil per fer fora al PP va concentrar en les dues ocasions el vot al PSOE, deixant IU electoralment moribunda.

El 2000, les eleccions de la majoria absoluta del PP, els populars van obtenir 10,3 milions de vots, que és el màxim que ha obtingut el PP a la seua història, però la participació va ser de 23,2 milions és a dir 2 milions més d’abstenció que el 1996. La suma de les esquerres passava a obtenir només 9,1 milions, havia perdut 3 milions de vots dels quals 2 milions van anar directament a l’abstenció, només 0,5 al PP i la resta a altres partits. Aquests 3 milions van tornar a votar al PSOE en 2004 i 2008 i van permetre la seua victòria.

Tendències per al 20-N

Per tant, el PSOE perd o bé quan hi ha un transvasament important de votants cap  a IU com al 1996, o bé quan la gent d’esquerres perd la por al PP, com al 2000, i deixa de votar PSOE. No se sabrà fins el mateix 20-N si aquest patró que està vigent des de fa 15 anys tornarà a repetir-se o no en aquestes eleccions. El que sembla clar és que resulta bastant improbable que molts dels votants del PSOE en 2008 actuen guiats per la por al PP, perquè moltes de les polítiques antisocials -les polítiques socials i en drets civils eren la bandera del PSOE en 2004 i 2008- ja les han aplicat els socialistes. I el més segur és que molts dels seus votants s’abstinguen i molts altres voten als minoritaris. Si es repeteix el patró, passarà com al 2000 en què el PP va pujar en percentatge de vots emesos a causa de l’increment de l’abstenció de votants d’esquerra i, alhora, com en 1996 quan van crèixer els minoritaris. Tot i que tampoc es pot descartar que es produeixi un transvasament de votants del PSOE al PP, però seria un canvi en l’esquema de comportament electoral dels darrers anys.

Nova llei electoral més proporcional

El que està clar és que, tot i la bona notícia per la pujada dels minoritaris (IU, UPD i Equo en l’àmbit estatal) per la debacle del PSOE, només serà un miratge, no suposarà un canvi real en el sistema bipartidista. I aixó és així ja que a les properes eleccions, si l’electorat vol fer fora el PP, haurà de tornar a votar el PSOE, como el 2004, per un sistema electoral injust i no haurà canviat res. El 15-M, que en part és responsable de la pujada del vot als minoritaris amb iniciatives com No les votes, hauria de marcar-se l’objectiu clau de canviar la llei electoral a un sistema més proporcional. Només així es garantiria un aprofundiment en la democràcia i en la pluralitat política. Hauria de ser un objectiu fonamental per aquest moviment, sinó res no canviarà i els electors només podran seguir elegint entre dos opcions reals de govern.

Més informació

Arxiu de resultats electorals d’àmbit espanyol des de 1977.

Aquesta entrada s'ha publicat en Article d'opinió, Català, Eleccions 20-N, Política i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s