‘Masala’: 10 anys de pensament crític al districte de Ciutat Vella a Barcelona

La revista Masala compleix el seu desé aniversari

REPORTATGE

Masala va sortir per primer cop al carrer en gener de 2001 en un context d’efervescència social dins del districte de Ciutat Vella de Barcelona. “Era el moment en el qual s’estava produint els primers tancaments d’immigrants reivindicant la regulació de la seua situació, i hi havia molta gent treballant als comitès de suport”, afirma Miguel Martín, membre de la redacció de la revista. Alhora, es produïa una primera onada d’okupacions, s’organitzava l’activisme en contra de l’especulació urbanística a diferents parts de Ciutat Vella i s’obrien espais culturals de caire independent. “Es va produir una confluència de gent que considerava que s’havia de treure un mitjà que reflectís aquestes realitats socials i d’activisme: la situació de la immigració, de pobresa estructural, els abusos institucionals, el problema de l’habitatge o la especulació immobiliària”, explica Martín.  

Masala sorgeix en un moment en que no hi havia, gairebé, premsa de barri i en el qual la publicació va omplir aquest buit. “Fa 10 anys vam fer premsa de barri. Tot i això, el  Masala, a més, i més ara que hi ha altres mitjans de barri, aporta una lectura crítica de tot allò que passa a Ciutat Vella”, afirma Martín. Tot i això, la revista Masala es defineix com un publicació que vol arribar a un espectre ampli de lectors al barri. “Com a balanç podem dir que és un mitjà “militant” i que és una referència per a molta gent que no està dins de l’activisme al barri. D’altra banda, ens llegeix molta gent migrant, la qual cosa sempre ha estat molt complicada per a un mitjà sde contrainformació clàssic. També ens llegeix gent de moviments socials i veïnal, i a les institucions”, ressalta Martín.

A la fundació de la revista van participa gent procedent de moviments socials, de ràdios lliures com ara Ràdio Contrabanda, o activistes en temes de immigració. “És significatiu que de les primeres prioritats que ens plantegen és la de publicar regularment en àrab o en urdu”, indica Martín “Era evident que la realitat sociològica del barri exigia que un mitjà de comunicació local fes un esforç per incorporar aquests col·lectius” per a fer un diair multilingue més enllà del català i l’espanyol. Un dels objectius de la publicació ha estat assolir la presència de col·laboradors habituals que puguin escriure en altres llengües que no siguin les dues llengues oficials de Catalunya. “Hem tingut col·laboradors immigrants, però de caire irregular”, assenyala Martín que afegeix que “els que escriuen en àrab i urdú viuen el procés de l’immigrant que els obliga a tenir molta mobilitat”. El membre de la redacció del Masala considera que a Ciutat Vella els moviments socials no han sabut generar espais on els immigrants puguin treballar políticament, tot i l’important pes demogràfic d’aquest col·lectiu. “Com a mitjà hem aconseguit que algú s’impliqui, però també ens podem aplicar la mateixa crítica en gran part”, indica. Amb tot, és dels pocs espais socials de participació on s’ha visibilitzat la presència d’immigrants.

L’estructura i temes

El mitjà ha anat estructurant els seus continguts de forma diferent en funció de l’època. Durant anys, no hi havia una organització prefixada, a l’actualitat els temes locals i de barris apareixen a les primeres planes per deixar per més endavant els més generalistes o de caire internacional. A més, en molts casos també es tracten temes vinculats a l’orient mitjà i america i llatina i àfrica, però també s’escriu sobre gènere, condicions laborals, prostitució, urbanisme, etc. La immigració com a tema va estar present a Masala en forma de suplement especial que es deia Papeleon. El format més habitual és “el reportatge analític, no de caire més descriptiu” i que afegeix elements de crítica, anàlisi i interpretació.

“Ser un mitjà crític també permet donar informacions que pocs donen, i que “serien mereixedors d’apareixer als grans mitjans”, indica Martín. explica que quan van detenir a l’empresari estibador, José Mestre, van ser de les poques publicacions juntament amb el setmanari Directa que va explicar que Mestre ja havia estat inhabilitat en 1981 pel Port de Barcelona, sense que s’apliqués. “Vam enviar la informació a tots els mitjans però no va ser publicada enlloc, quan tenim una informació que considerem interessant no busquem l’exclusiva sinó la màxima repercussió possible”, indica Martín.

“La publicació intenta reflectir el que passa al barri i en això hi ha una certes qüestions que són una constant en els darrers deu anys: pobresa estructural, pressió urbanística i l’especulació amb l’habitatge, que només tenen en compte treure-li profit econòmic al territori, les treballadores sexuals, la immigració, el sobre-ús turístic, etc.”, indica Martín que afegeix que els problemes segueixen sent els mateixos, “el que ha canviat és la seua composició”. Alguns com ara la pobresa estructural han anat a pitjor amb la crisi. El turisme ha desplaçat de l’espai públic els veïns i l’activitat principal en les principals arteries del barri. Una dada dóna la idea de com ha canviat el barri en els 10 anys: en 2001 hi havia 28 hotels, pensions o apartaments turístics a Ciutat Vella i ara hi ha més de 200 establiments hotelers sense comptar amb els apartaments turístics.

Darrer número del Masala.

Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Català, La Veu del Carrer, Notícia, Periodisme, Reportatge i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a ‘Masala’: 10 anys de pensament crític al districte de Ciutat Vella a Barcelona

  1. Retroenllaç: Retrospectiva laxa de la Contrainformació i Activisme d’incidència als Mass Media a BCN 1996–2011 « Contrainformació a BCN

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s