Una tarifa social insuficient per al rebut de l’aigua

REPORTATGE

El Govern català ha decidit augmentar el rebut de l’aigua per finançar el dèficit de l’Agència Catalana de l’Aigua amb una tarifa social que afecta a pocs col·lectius i que suposa un estalvi de només 0,3 euros al mes.

La Generalitat ha decidit pujar un 8,6% el rebut de l’aigua als catalans que consumeixin per sota dels 9 metres cúbics per persona i trimestre, excepte per als que tinguen més de 60 anys i compten amb uns ingressos igual o per sota dels mínims o els que tinguen a tots els familiars en atur. Aquests grups socials podran optar per l’anomenada tarifa social i no tindran increment. Tot i que la Generalitat assenyala a 400.000 catalans com a possibles beneficiaris, en realitat aquesta tarifa només suposarà un estalvi de 30 cèntims d’euro al mes per als que demostren que es troben en aquesta situació. Els consums per sobre dels 12 metres cúbics pugen un 17% i per sobre dels 18 metres cúbics un 51%. L’increment és fa amb l’objectiu de paliar el dèficit de més de 1.300 milions d’euros que té l’Agència Catalana de l’Aigua, i ja se n’ha anunciat un altre per l’any vinent.

L’oposició i les entitats veïnals han considerat insuficient aquesta “tarifa social”. “Per a assolir un estalvi de només 0,30 euros al mes, molta gent preferirà no presentar la sol·licitud”, afirma Albert Reció, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Una tarifa social “de veritat” seria aquella que cobri a preu baix un consum mínim a tothom, en opinió de Jordi Roca Jusmet, professor d’Economia dels Recursos Naturals de la Universitat de Barcelona.

La gestió de l’aigua oscil·la, per les entitats veïnals i els experts, entre dues variables: que el preu penalitze el malbaratament, perquè l’aigua és un bé escàs; i, alhora, que hi haja un preu de l’aigua accessible a les classes populars dins d’uns mínims de consum raonable, ja que l’aigua és un bé bàsic. El professor reclama que per llei s’impedeixi “que a ningú se li pugui tallar l’aigua si demostra que té problemes econòmics per fer els pagaments” i considera positiu que el rebut de l’aigua s’estructure, com en l’actualitat, en funció de trams de consum.

Recio assenyala un altre punt a tenir en compte “quan parlem del preu de l’aigua sempre ho fem en referència a allò que es fixa des de les institucions públiques, mai de la part del preu que marca l’empresa privada que gestiona la seua distribució”, en aquest cas a Aigues de Barcelona. Recio planteja la remunicipilatizació de l’empresa que s’encarrega de la distribució de l’aigua, i cita l’exemple de París. Els veïns també plantegen una política de preus comuna per a tota Catalunya i que és persegueixi el malbaratament que es fa, “sobretot, fora de Barcelona amb les segones residències amb piscina i gespa”, diu Recio.

Des de la CONFAVC, que ha engegat aquesta campanya per rebutjar l’alça generalitzada dels preus dels serveis bàsics, el seu president, Joan Martínez reclama un impost sobre els beneficis de les electriques “per distribuir el cost de l’aigua de forma justa”. En aquest sentit, Roca considera que “els cànons sobre l’ús d’aigua de les elèctriques forma part del conjunt del debat” sobre com redistribuir els impostos sobre l’aigua entre els diversos usuaris.

Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Ecologisme i medi ambient, La Veu del Carrer, Reportatge i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s