‘Cairo 678’: el feminisme quotidià

La pel·lícula Cairo 678 ens mostra la situació de violència sexual encoberta que viuen les dones egípcies en la seua vida quotidiana

Cairo 678 és una pel·lícula rodona basada en fets reals. Una mostra de cinema social feminista. En aquest film es presenten tres històries de tres dones que viuen situacions d’assetjament sexual. Dues d’elles -Seba i Nelly- són de classe alta i duen una vida laica i equiparable a la de qualsevol dona occidental en el marc de famílies, aparentment, modernes. L’altra, Fayza, és de classe baixa i porta un estil de vida més religiós i conservador que li obliga a amagar el seu cos i, també, la seua cara amb un vel per evitar ser “provocativa”.

Nelly viu una situació d’assetjament sexual: un home en una camioneta li va agafar el pit i la va arrossegar durant uns minuts pel mig del carrer. I, posteriorment, és rebutjada pel país sencer en ser la primera dona que presenta una denúncia per assetjament sexual. Seba en canvi va haver de patir el rebuig del seu propi promés per haver estat agredida sexualment per un grup d’homes en un esdeveniment esportiu, sentia que ella era la culpable. Després d’aquesta experiència es dedica a organitzar cursos d’autodefensa per a dones davant d’agressions sexuals, a un dels quals acudeix Fayza. Aquesta última és assetjada sexualment cada dia a l’autobús. Alguns homes aprofiten, enmig de la confusió i la massificació del transport públic, per fregar-se, sense el seu consentiment, amb les dones que allà hi ha i que han de callar i acceptar aquest abús ja que poden ser acusades d’haver provocat a l’home.

Al llarg del film les tres es troben i desenvolupen una relació d’admiració i solidaritat, no sense dificultats.

Faiza a l'autobús, l'espai on és acossada sexualment de forma diària

Faiza a l'autobús, l'espai on és acossada sexualment de forma diària

Moments clau

El primer dels moments clau de la pel·lícula es produeix quan Fayza, farta de l’assetjament, es rebel·la i apunta a l’assetjador, però tot i ser la víctima es tractada com si fos la culpable de l’assetjament per “provocar” i és rebutjada pels que són dins de l’autobús que la fan sortir. A banda de l’abús pateix la reprobació social precisament quan s’enfronta públicament l’assetjament i reclama justícia: la culpabilització de la víctima és una eina de control social que es plasma amb perfecció a la pel·lícula. Són reaccions habituals en ambients opressius en els quals el silenci i la por duen, fins i tot, a la negació del problema com a tal.

La segona escena clau té lloc quan apareix la imatge d’un autobús amb els homes separats de les dones i que, per tant, eviten el possible contacte i cap situació d’agressió sexual. De fet, segons es veu al film, el fet que els homes es freguen amb les dones als mitjans de transport públic era una pràctica habitual. Aquesta imatge escenifica el moment en la qual els homes renuncien a l’abús, i té un clar efecte còmic. Amb tot, aquesta renúncia no és casual sinó producte de l’acció de Fayza. Aquesta, davant la seua angoixant situació d’agressions diàries, va decidir passar a l’ofensiva i dur una petita punxa per a clavar-la a l’engonal dels homes cada cop que l’agredien sexualment. Amb aquesta senzilla acció, i després de sortir als diaris, una sola dona aconsegueix doblegar l’actitud masculina d’assetjament sexual diari als autobús. Fayza, que actua anònimament, es converteix en una heroïna per a les protagonistes del film, però també per moltes dones de la capital egípcia i en tot un esdeveniment mediàtic.

La tercera escena clau té lloc quan, gairebé al final de la pel·lícula, tot i la solidaritat i la unió de les tres dones, sorgeix el resentiment classista entre Seba i Fayza. Tot i que Seba admira a Fayza per la seva valentia, alhora hi veu el seu comportament com a extrem i li aconsella a Nelly no seguir el seu exemple. Fayza, llavors, esclata contra Seba.

El darrer moment clau es produeix quan el marit de Fayza arriba a casa i també l’han punxat a l’engonal per haver intentat abusar d’una dona a un autobús. Ella, que se sent només un objecte sexual per ell,  li retreu el perquè assetja sexualment a altres dones a l’autobús, “si pots tenir les esposes que vulguis”, crida rabiosament al seu marit.

Seba, Nelly i Faiza, protagonistes de Cairo 678

Seba, Nelly i Faiza, protagonistes de Cairo 678

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un film emocionant

Una pel·lícula com aquesta podria caure en el simplisme i no ho fa, sinó que presenta personatges plens de matisos i que viuen i consegueixen transmetre el seu drama. Un drama que per a Fayza es produïa diàriament. Cairo 678 parla de feminisme, no de grans teories sinó de fets quotidians. Parla d’abús i sotmetiment. De situacions angoixants, claustrofóbiques i de por. Però també de rebel·lia, de l’heroisme, de solidaritat entre les oprimides i de que el canvi social és possible. Un film emocionant per a tots aquells que creguen la justícia.

Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Crítica, Església i laicisme, Igualtat home-dona i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s