El multipartidisme torna al País Valencià

Estàndard

Les forces polítiques representades al Congrés espanyol pel País Valencià passen de dues a cinc.

ARTICLE D’OPINIÓ.

Toni Cantó va donar la sopresa el passat 20-N convertint-se en diputat

El resultats de les generals de 2011 confirmen, com ja van fer les autonòmiques i locals del passat maig, que al País Valencià torna multipartidisme (ja present als vuitanta i noranta amb EU, CDS i Unio Valenciana). A l’anterior cicle electoral (municipals i autonòmiques (2007), generals (2008) i europees (2009), el bipartidisme semblava inevitable a terres valencianes, ja que, tret del PSOE i el PP, cap altra força política obtenia més del 4%, ni, per tant opcions de representació política. De fet, a les autonòmiques de 2007 el pacte entre Esquerra Unida i Bloc Nacionalista Valencià (que donaria lloc a Compromís pel País Valencià) volia evitar que el bipartidisme poguera consolidar-se a terres valencianes. Però el trencament de la coalició tot  just un any després de constituir-se i els pèssims resultats que obtenien per separat a  les generals   (2,7% EU i 1,1% Bloc) i europees (2,8% EU i 1,0% Bloc) feien augurar que al panorama polític valencià no hi hauria lloc per a res més que PSOE i PP.  Continua llegint

Persépolis: una modernitat trencadora

Estàndard

La pel·lícula Persépolis trenca els models convencionals de gènere

CRÍTICA

Recentment he pogut tornar a veure la pel·lícula animada Persépolis basada en la novela gràfica del mateix nom de caire autobiogràfic i creada per Marjane Satrapi, a partir d’ara Marji. A la protagonista li toca viure els darrers moments de la dictadura del Xa de Pèrsia i la revolució iraní de 1979, i la posterior implantació del règim islamista encapçalat, aleshores, per l’aiatol·là Khomeini. És una història que aborda amb humor temes molt tràgics, tot i que també es pot arribar a posar seriosa, l’humor és la nota més destacada del filme. Es barregen els importants canvis polítics que pateix Iran a finals dels setanta i durant els anys vuitanta del segle passat amb la història personal de Marji, les seues relacions amb la família, amb els amics i amb l’amor. És un filme rodó -com es diu ara, “molt recomanable”- tot i que jo em centraré en aquesta crítica en la vessant més personal, alhora que política: és una pel·lícula d’una modernitat sorprenent respecte a l’abordatge de les relacions de gènere.

Continua llegint

Los intereses de las eléctricas mantienen la central de Ascó

Estàndard
  • El ejecutivo español ha “alargado la vida” de la central nuclear de Ascó (Tarragona) 10 años más, pese a los peligros que entraña, pero deja a su sucesor el emplazamiento del almacén de residuos.
  • La renovación ha contado con un amplio rechazo social
  • La central sólo supone el 2% del consumo eléctrico español

NOTICIA

“Mantener Ascó (Tarragona) en funcionamiento es más peligroso cada día que pasa, puesto que el deterioro de una instalación nuclear es muy severo, dadas las extremas condiciones de presión, temperatura y radioactividad bajo las que funcionan”, indica Manuel Adelantado, miembro de la coordinadora Tanquem Les Nuclears. La entidad denuncia que el riesgo de accidente nuclear grave crece con los años, tras la renovación del permiso de funcionamiento por diez años más por parte del Gobierno, cuando ya supera los 25 años de uso para los que fue concebida la central. La plataforma ha realizado una amplia campaña para intentar impedir la renovación de la vida útil de la central nuclear tarraconense por diez años más, un hecho que Adelantado valora como “extremadamente peligroso e irresponsable”. Un total de 508 entidades y de 3700 personas a título individual han apoyado la campaña contra la renovación del permiso a Ascó. Han apoyado esta iniciativa asociaciones de todo tipo, desde formaciones políticas o sindicales, entidades comerciales, cooperativas o instituciones políticas o asociaciones ciudadanas, algunas de ellas de fuera de Catalunya. Continua llegint

Gandia cañí! El PP plena de “caspa” la ciutat valenciana

Estàndard

Pel camí que està duent a Gandia, el PP deixarà la ciutat irreconeixible

ARTICLE D’OPINIÓ.

Recentment, després de 32 anys de governs del PSOE -la major part d’ells en coalició amb els nacionalistes valencians de Compromís-, ha pogut guanyar el Partit Popular unes eleccions municipals amb majoria absoluta a Gandia amb l’empresari Arturo Torró com a cap de llista. Tot i que havia guanyat algun altra vegada, mai havia assolit la majoria absoluta necessària per a governar ja que el PP no té cap altre aliat polític. No sóc dels que pensa que hi haja diferències massa notables entre socialistes i populars i més ara amb la crisi en que apliquen allò que “els mercats” volen.  De fet, cada vegada la diferència que hi havia entre els dos partits està cada cop més esvaïda. Amb tot he de reconèixer que hi ha diferència entre PP i PSOE i que aquesta s’està notant en la política local gandiana de forma notable: la “caspa” s’ha apoderat de la ciutat dels Borja i d’Ausiàs March. Un fet que implica només el plànol simbòlic, dels referents culturals i socials de la ciutat, però que està deixant desconeguda la Gandia dels darrers 30 anys de democràcia.

Continua llegint