Gandia cañí! El PP plena de “caspa” la ciutat valenciana

Pel camí que està duent a Gandia, el PP deixarà la ciutat irreconeixible

ARTICLE D’OPINIÓ.

Recentment, després de 32 anys de governs del PSOE -la major part d’ells en coalició amb els nacionalistes valencians de Compromís-, ha pogut guanyar el Partit Popular unes eleccions municipals amb majoria absoluta a Gandia amb l’empresari Arturo Torró com a cap de llista. Tot i que havia guanyat algun altra vegada, mai havia assolit la majoria absoluta necessària per a governar ja que el PP no té cap altre aliat polític. No sóc dels que pensa que hi haja diferències massa notables entre socialistes i populars i més ara amb la crisi en que apliquen allò que “els mercats” volen.  De fet, cada vegada la diferència que hi havia entre els dos partits està cada cop més esvaïda. Amb tot he de reconèixer que hi ha diferència entre PP i PSOE i que aquesta s’està notant en la política local gandiana de forma notable: la “caspa” s’ha apoderat de la ciutat dels Borja i d’Ausiàs March. Un fet que implica només el plànol simbòlic, dels referents culturals i socials de la ciutat, però que està deixant desconeguda la Gandia dels darrers 30 anys de democràcia.

Primer va ser, en ple estiu quan no feia ni un mes que Torró havia pres posessió de l’alcaldia de Gandia, el concert de Julio Iglesias, aquella vella glòria de la cançó  espanyola. Aquest “pepero” i conservador fins a la mèdula és un exemple de ric que “estima el seu país”, però paga impostos ben lluny de territori espanyol. No podíem sospitar alguns que la caspa de “Julio” es quedaria en poca cosa amb el que vindria després.  No s’ha d’oblidar que quan governava Eduardo Zaplana, el primer president del PP al País Valencià, “Julio” ja va ser “ambaixador” turístic de les terres valencianes. Un senyor que va cobrar una important suma de diners, sense que servira de gran cosa el seu paper per a millorar els resultats del turisme valencià.

El segon esdeveniment “caspós” es va produir a l’agost d’este any es va tenir lloc la primera correguda de bous dels últims 20 anys, amb la presència del sempre “caspós” i “rosa” Fran Rivera. L’aficció torera a La Safor, comarca de la qual es capital Gandia, ha estat, almenys en les dues últimes dècades, molt reduïda el que va dur que a de forma natural es deixaren de celebrar estos esdeveniments.

El 30 de setembre Isabel Pantoja va actuar a la Fira i Festes de Gandia. No es tracta de desmerèixer a la cantant o el seu estil, sinó de fer notar que hi ha una diferència abismal entre la Pantoja i la tradició de cantants que han vingut a la ciutat en la seua història per les seues festes. Un canvi que coincideix, casualment, amb un canvi polític al consistori gandià.

Tanta “caspa” s’ha “rematat” recentment en una convenció popular local el nou alcalde de la ciutat va definir el seu model de platja de Gandia dient: “Esperanza, la playa de Gandia es la playa de Madrid”, en referència a la històrica presència de turistes madrilenys a la ciutat durant l’estiu. Evidentment qualsevol tipus de turista és benvingut a la ciutat, madrileny o no,  el problema no és tan aquest com que el propi alcalde de Gandia despersonalitze la seua platja fins al punt de definir-la com “la platja de Madrid”. L’apel·latiu històricament ha estat impopular a la ciutat i té un origen franquista i en la part més rància dels visitants de Gandia procedents de la capital espanyola.

Grans esdeveniments

L’objectiu declarat d’aquesta nova política d’esdeveniments “casposa” és la promoció mediàtica de la ciutat: donar a conéixer Gandia com a localitat turística i impulsar el turisme i l’activitat econòmica. L’alcalde també ha indicat públicament la seua voluntat de crear algun parc temàtic amb l’objectiu de crear nova activitat econòmica. Una aposta que no deixa de ser un acudit de mal gust i un “remake” de la política de promoció, fracassada, del País Valencià encetada per Zaplana que té el seu màxim exponent, i fracàs, en la deficitària Terra Mítica.

Els grans esdeveniments, una política seguida per molts ajuntaments per posicionar les seues ciutats en el marc internacional, tot i ser criticable no deixa de ser una política que han dut a terme tant PSOE o PP. És un clàssic per promoure ciutats turísticament: Barcelona n’és un exemple clar, també València en els últims anys. El problema no és tant el fet de donar a conèixer la ciutat, com per quins referents se li dóna a conèixer. El PSOE havia apostat per referents propis de la ciutat com ara els Borja o escriptors com ara Joanot Martorell o Ausiàs March, a banda de les platges o la cuina autòctona. Tot i que només siga pels referents culturals,  queda clar que el PP recorre als més “casposos” però també als més aliens a la ciutat: res tenen a veure amb Gandia, Isabel Pantoja, Julio Iglesias, els bous o voler ser “la playa de Madrid”. Amb el que estan començant a promoure ara, els populars poden deixar Gandia senzillament irreconeixible

I el que queda…

I el que queda, que no fa 4 mesos que han arribat al poder i ja s’han fet notar. No em vull imaginar el que faran amb el Centre d’Estudis i Investigacions Alfons el Vell -referent intel·lectual de la ciutat-, o amb els notables avanços en la normalització lingüística del valencià que s’havien dut a Gandia. O amb la pertinença de la capital de la Safor a l’Institut Ramón Llull (una entitat de promoció de la llengua i cultura catalanes arreu del món). O anant a l’àmbit social, què en faran amb els serveis socials després d’anunciar polítiques com la privatització de les escoletes (tot i que això ho podria haver fet perfectament el PSOE).

Els referents i els actes simbòlics són importants per a la democràcia i indiquen el seu grau de vitalitat, tot i que hi ha altres temes com els socials i econòmics on PSOE i PP són cosins germans. Amb tot, un exemple de canvis simbòlics es va produir quan els socialistes van perdre el poder a l’Ajuntament de València el 1991 i la celebració del 9 d’octubre va passar a comptar amb un acte religiós amb presència de la màxima autoritat local, l’alcadessa Rita Barberà. Un acte que contradiu l’aconfessionalitat de l’Estat. Amb tot, per a la meua sorpresa, no és un fet només valencià: en les festes de la Mercè, la màxima autoritat i tots els regidors municipals de Barcelona hi són presents. Només Iniciativa per Catalunya, i des de no fa massa anys, no hi va per reclamar la laïcitat de les institucions. Tot i que, almenys fins al moment en que s’escriu aquest article, a la capital catalana s’està produint un fet molt diferent al de Gandia: no s’està notant gens en l’àmbit dels símbols el canvi al govern municipal dels socialistes als representants de Convergència i Unió encapçalats per Xavier Tries. I no sabria dir si el fet que no es perceba el canvi de govern és més demèrit dels convergents o dels socialistes.

Tornant a Gandia, estic patint pel que els espera als veïns de la ciutat que em va veure nàixer i criar i que m’estime. Només cal veure el que s’està fent a una altra ciutat històricament socialista, com Elx, i en les quals el 22-M van arribar els populars al govern municipal, per entendre el meu patiment: li van dedicar un carrer a un ex alcalde franquista. Espere poder ser més optimista en un proper post. Mentres, la meua nota per al nou alcalde de Gandia, d’una nova e irreconeixible Gandia cañí, és un suspens sense possibilitat de recuperar.

Aquesta entrada s'ha publicat en Article d'opinió, Català, País Valencià, Política i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Gandia cañí! El PP plena de “caspa” la ciutat valenciana

  1. laura ha dit:

    Sols afegir “¡Que Dios nos pille donfesaos!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s