La “indignació” no arriba al col·lectiu lgtb

Ni l’apropiació del 28 de juny per part de l’empresariat de locals i serveis per lesbianes, gais transexuals i bisexuals (lgtb) ni les polítiques de retallades en drets de les persones lgtb dels nous governs conservadors a Catalunya i Espanya no han fet despertar la consciència col·lectiva lgtb

 Article d’opinió publicat a Infogai gener-febrer 2012

ARTICLE D’OPINIÓ.

 Recentment ha sorgit el moviment dels indignats contra els excessos del capitalisme i les mancances de la nostra democràcia i ha donat lloc a manifestacions multitudinàries per tot el territori espanyol. La seva indignació va contra els polítics i banquers: contra uns per no controlar els excessos del capitalisme, i contra els altres per ser els màxims protagonistes d’aquests excessos. Un esperit que ha recorregut tota la societat i que desperta simpaties en més del 70% de la població segons la majoria de les enquestes.

Ha arribat al col·lectiu lgtb aquesta indignació? És de suposar que si, almenys referit al seu esperit general. Amb tot, de vegades sembla que no haja arribat, almenys pel que fa al seu propi àmbit de reivindicació lgbt. Tot sembla indicar que les persones lgtb no s’han indignat amb els excessos del “seu” capitalisme. El empresariat lgtb, reunit en ACEGAL (Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes) s’ha apropiat de la data reivindicativa del 28 de juny a Barcelona i l’ha convertit en una excusa més per al consum i la promoció de les seves empreses.

Ni tan sols les recents victòries de Governs conservadors a Espanya i Catalunya que anuncien retallades en els drets de gais, lesbianes i transexuals semblen haver despertat l’alarma entre la majoria d’aquest col·lectiu. La possible abolició del matrimoni entre gais o lesbianes, les retallades en l’assistència als afectats per la SIDA o per prevenir-lo, la paralització de les lleis antihomofòbia o que es buidi de contingut els programes de normalització social, sembla que no preocupen massa al col·lectiu lgtb. La venda d’un llibre per curar l’homosexualitat en el Corte Inglés, Amazon i la Casa del Llibre, recentment, és un clar reflex de la nova etapa conservadora on es protegirà més a l’homofòbia ultracatòlica que al col·lectiu lgtb.

L’apropiació empresarial del 28 de juny

El 19 de juny els indignats reuneixen a la capital catalana entre 75.000 persones segons les dades més baixes, 275.000 segons els convocants. En la manifestació del 25 de juny, pel dia de l’alliberament lgtb, organitzada per les entitats més polititzades i reivindicatives vinculades a la Comissió Unitària del 28 de juny, no es veu que aquesta indignació s’haja traslladat: ni contra les polítiques homofòbiques ni contra la mercantilització de la reivindicació lgtb. El 25 de juny van participar, a penes, entre 1.500 i 5000 persones, segons la font que es consulti. El 26 de juny, el Pride, esdeveniment organitzat pels empresaris lgtb i clarament mercantilitzat, i a la qual s’adhereixen també moltes entitats que tenen un paper secundari, aconsegueix entre 5.000 i 10.000 participants, segons la font que es consulti. Sense ser un resultat espectacular millora el de la manifestació reivindicativa. ACEGAL s’ha apropiat, simbòlicament, de l’espai reivindicatiu, que no els correspon, convertint-lo en una excusa d’autopromoció. Això ho porten a terme, a més, fent el buit a les entitats més lluitadores que participen en la Comissió Unitària del 28 de juny, amb el que danyen la defensa dels drets del col·lectiu lgtb.

Cal recordar que el 28 de juny es rememora que els gais de Nova York fa 43 anys es van rebel·lar contra els abusos policials donant lloc a dues setmanes d’altercats que va fer nàixer al moviment lgtb modern, pel qual ara podem tenir drets. I no es recorda la participació de patrocinadors, ni la celebració de festes de discoteca, ni que ningú fes negoci amb aquestes revoltes. A més, la mercantilització del 28 de juny afebleix la nostra reivindicació davant la societat i la converteix en alguna cosa superficial: en una inofensiva festa en temps que es prometen complicats. Les empreses destinades al públic lgtb han de reflexionar i cedir el protagonisme a les entitats, un protagonisme que sí tenien tot just sí fa tres anys.

Uns banquers i corporacions massa avaricioses

La voluntat de qui escriu no és qüestionar la legimititat dels empresaris (dedicats a públic lgtb en aquest cas) per a generar activitats que els donen ingressos, un fet totalment legítim i moralment inqüestionable. Una activitat, per altra banda, que ja es produïx en infinitat d’altres esdeveniments, a part d’en la seva activitat diària: els Eurogames, Circuit Festival, Festival de Cinema LGTB de Barcelona, el Bearcelona, etc. Ni tan sols es tracta d’estigmatitzar al col·lectiu empresarial (en aquest cas lgtb) i atribuir-li el pecat “original” de no ser capaç de reivindicar en pro del col·lectiu al que pertany i que és el seu client o de només capaços de buscar l’interès econòmic. L’activisme lgtb no té perquè ser exclusiva de les entitats sense ànim de lucre creades a tal fi. Un empresari o empresària poden contribuir decisivament i ser més activista que molts dels clients habituals dels seus locals o serveis, però des d’un segon pla que cedeix el protagonisme a la reivindicació i que no busca vendre el seu producte aprofitant aquests esdeveniments.

Dos clars exemples d’esdeveniments patrocinats sense apropiació empresarial són la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) i la Mostra de Cinema Gai i Lèsbic organitzada, l’última, pel Casal Lambda. En ambdós casos, malgrat contar amb patrocinadors, aquests han sabut estar en un segon pla: apareixen al final dels llibrets i deixen l’organització de les activitats en mans de les entitats sense ànim de lucre. El resultat final manté el perfil reivindicatiu dels esdeveniments amb el suport, perquè no?, dels empresaris, això si, secundari.

Un empresari (en aquest cas lgtb) pot participar en una manifestació però sense voluntat d’acaparar-la, pot patrocinar, aportar capacitat d’organització i recursos, però (com part de la seva responsabilitat social corporativa) ho ha de fer sense esperar fer-se publicitat, ni generar ingressos directes per això. Pot ser legítim que patrocine els actes del 28 de juny, però no que tinga carrosses de promoció del seu local o serveis (que es fa amb una clara voluntat de treure rèdit econòmic, la qual cosa s’acosta més la utilització de l’esdeveniment que a la responsabilitat social). Tampoc és legítim que en el programa del Pride s’anuncien desenes de festes en discoteques que redundaran en la millora dels seus ingressos, i, menys encara, que no es convoque a la manifestació reivindicativa. Poden montar el seu “tinglado” una setmana després sense interferir en la reivindicació.

Enllaçant amb la crítica del 15-M, ningú critica que es genere activitat econòmica i haja ànim de lucre, sinó que aquest domine l’organització social, faci perdre drets socials i provoqui una crisi econòmica sense precedents. Aquí radica la crítica d’aquest article, una critica per la dignitat de la reivindicació gai: no podem ser l’únic moviment social que converteix el seu dia anual en una operació comercial. Algú imagina un dia de la dona, no solament patrocinat per Ausonia, Woman Secret o la revista Diez Minutos, sinó també organitzada per aquestes grans empreses en la qual convoque a desenes de festes en discoteques perquè els seus organitzadors generen ingressos i puguen captar més clients? Veritat que no?

Per una indignació lgtb

La crítica no afecta, però, només a l’empresariat, mentre el col·lectiu lgtb no s’indigne pel que passa i pel que passarà amb PP i CiU. La critica d’aquest article és també per als membres d’un col·lectiu adormit que ha d’indignar-se. Cap conquesta social està garantida sinó es lluita per ella. Indigneu-vos!!

Aquesta entrada s'ha publicat en Català, LGTB, Moviment d'indignats 15-M i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s