Homofòbia viral o com fer-se una campanya gratis a partir de les esquerdes homofòbiques dels mitjans

La difusió del llibre “Comprender y sanar la homosexualidad” posa en evidència el poder que encara té l’homofobia a la societat i els mitjans

Article d’opinió aparegut a l’Infogai de març-abril de 2012.

ARTICLE D’OPINIÓ.

Un llibre que sota l'aparença de respectar la llibertat individual l'ataca

Algú s’imagina que es comercialitza un llibre dient que els negres o les dones són inferiors? O malalts? Veritat que no? Algú s’imagina que, a més, li feren una entrevista a l’autor del llibre explicant la seua versió racista o masclista a un diari de referència internacional com El País? Doncs això és el que ha passat amb el llibre “Comprender y sanar la homosexualidad” de Richard Cohen, un senyor que es defineix com a ex gai. Un dels problemes que té l’homosexualitat és que no ha estat assumida com a una part igual per tota la societat i amb els mateixos drets. Encara hi ha molta gent que es creu amb dret a opinar si és correcta, lícita o reversible, entre altres coses, per la manca d’autoestima i “orgull” d’un col·lectiu que no s’hi enfronta. El desig homosexual encara no és lliure, encara és jutjat i condemnable: encara està subjecte a examen. 

L’autor del llibre es basa en l’argument que un gai per ser lliure ha de poder optar si vol curar-se i esdevenir heterosexual, sempre que siga sense cap pressió i per voluntat pròpia. Una perspectiva individualista que obvia la influència que en les nostres decissions tenen els condicionaments socials. Aquesta afirmació, sota l’aparença de llibertat individual, no entén en què ha consistit l’opressió que han patit els homosexuals durant segles. A més de pel rebuig social, s’ha caracteritzat per l’obsessió per curar-se o negar-se a ells mateixos o amagar-se i tenir doble vida. Dir que un gai opta “lliurement” per “reconvertir-se” en heterosexual és pensar que l’homofobia ha desaparegut totalment de la societat i que ser gai no és mal vist: quan importants sectors socials (encapçalats per l’extrema dreta i l’integrisme cristià) encara rebutgen aquesta orientació de forma activa.

Perquè ha de voler un homosexual esdevenir heterosexual sinó és per la por a ser marginat? Que és allò que ha fet que milers d’homosexuals intentaren (casant-se) ser heterosexuals durant segles i els ha dut a la infelicitat? I per això no cal que algú et pressione directament, existeix la pressió social que fa que tu mateix t’amagues o et reprimeixis sense necessitat que ningú més t’ho diga directamente a tu: és l’autoodi, un mecanisme pel qual un assumeix com a propis els valors socials dominants que l’inferioritzen i intenta negar-se a un mateix volent ser allò que no és realment. En aquest cas volent ser heterosexual quan s’és gai. Vivim en uns temps que en nom de la lliberat s’estan començant a defensar moltes barbaritats: en nom de la llibertat s’està protegint el més fort i atacant el més feble, s’estan defensant els abusos i s’està culpabilitzant a les víctimes.

Casualment, la “reconversió” és de gai a “hetero” i no de “hetero” a gai. Casualment, també, l’opció sexual reprimida socialment i històrica ha estat la homosexual. Casualitat? Es fàcil veure la relació entre la repressió històrica de l’homosexualitat i la voluntat que poden tenir alguns, per tal d’evitar la repressió directa i l’hostilitat social, d’esdevenir “normals” amb esposa i fills per evitar que et discriminen. O fins i tot, aspirar a un model que és del tot aliè a ell mateix com a gai: una família heterosexual (quan hi ha, diguem-me, homofamílies). És més, el gai que vulga fer pràctiques heterosexuals no ha de curar-se, senzillament és lliure de fer-les: siguen només sexe o en parella o família. Qui es vol “curar” d’homosexual és que vol reprimir una part d’ell mateix, en aquest cas el seu desig sexual i això no pot ser defés en nom de la llibertat sexual, sinó tot el contrari, en nom del control social i la repressió.

Curiosament, l’autor del llibre ha passat de gai a “hetero” perque “tenía el sueño de tener mujer e hijos” pèrò ell mateix reconeix que quan aspirava a això “reprimía los deseos homosexuales”, segons deia a l’entrevista d’El País, que era un tema que no havia resolt, indica. És això l’alliberament? És això sa? No podría haver-se plantejat tenir una homofamília? No és aquest un cas evident de l’autoodi que abans citàvem?

Tot i el discurs d’aparent llibertat individual de Cohen, que sembla voler respectar els homosexuals que “ho vulguin ser” conclou amb l’entrevista: “En las biografías de los famosos queda claro también: tuvieron experiencias similares. Rosie O’Donnell, Greg Luganis, Elton John, Ricky Martin, Ellen DeGeneres… todos tienen historias similares. Es algo clínico. Decir que alguien ha nacido así es contrario a la naturaleza”. Cal dir alguna cosa més?

Una perspectiva heterocèntrica

El llibre, però, malauradament, també molts dels enfocaments dels discursos socials, polítics i mediàtics sobre la homosexualitat són heterocèntrics: és a dir, el genèric és heterosexual, l’excepció és homosexual. L’homosexualitat és l’altre, l’exòtic, l’estrany, el desconegut i el fàcilment estereotipable que ha de donar explicacions. És el que també s’ha anomenat “pressumpció d’heterosexualitat”: qualsevol és heterosexual fins que es demostre el contrari. Això invisibilitza l’homosexualitat i és el que fa que pels homosexuals “hagen de sortir de l’armari”: algú els hi ha ficat. Una altra manera d’entendre la sexualitat humana que no pressuposés l’heterosexualitat sinó que fos més oberta i en la qual qualsevol pugués ser heterosexual, homosexual bisexual seria més igualitària.

Cohen analitza a l’entrevista d’El País perquè els gais ho són, un plantejament que pot semblar innocent però que en realitat es discriminatori. Parteix de la base de què ser heterosexual és el normal i ser gai és l’estrany. Per això ha investigat el perquè d’aquesta “raresa” per poder subsanar-la. Aquest plantejament parteix de la inqüestionabilitat de l’heterosexualitat. No cal investigar perquè la gent és o es fa heterosexual (és considera que és allò natural quant potser no ho és tant), ni si l’heterosexualitat o l’homosexualitat són categories que limiten la lliure expressió d’una sexualitat humana més àmplia. Una visió més progressista investigaria el perquè de les orientacions sexuals: com es configuren, quins elements influeixen i partiria de la base que l’ésser humà té una infinitud d’impulsos sexuals que es van moldejant a partir del control social i la repressió, però també d’allò que s’impulsa i que pot arribar a configurar l’opció sexual.

El debat no és tant si es naix o no gai (és naix hetero?) sinó quines formes utilitza la societat per a controlar la sexualitat de la gent, per a reprimir-la i reconduir-la cap a una norma social castradora: en aquest cas l’heterosexualitat però també (l’heterosexualitat és molt diversa) la monogamia i la constitució d’una familia com a finalitat única possible. I per mi està clar que investigar el perquè algú és gai té la darrera voluntat de “reconvertir-lo” i reprimir-lo.

Una bona reacció del col·lectiu

La reacció del col·lectiu a les xarxes socials va ser immediata i fulminant: una iniciativa a Actuable.es, la denúncia pública dels col·lectius, repercussió mediàtica i retirada del llibre entre alguns dels que el venien. Aquí el que han fallat és alguna part dels mitjans de comunicació que encara no estan compromesos amb la igualtat i de les distribuïdores que no rebutgen aquest tipus de llibres. No és bon periodisme, ni és bon llibre, el que dona veu a qui desinforma, i menys si ho fa un diari tan prestigiós com El País. El seu testimoni no té valor informatiu. Qui intoxica informativament sobre una opció sexual i li atribueix ser una malaltia no pot tenir tribuna als mitjans: com no ho tindría algú que defensés en un maltractament a les dones o l’extermini nazi. Mentre no tinguem un periodisme que siga rigorós, qualsevol oportunista i discriminador pot aprofitar-se d’aquesta esquerda homofóbica per fer-se una campanya de marketing viral via internet i gratuïta.

La homofobia no está protegida por la libertad de expresión

Aquesta entrada ha esta publicada en Article d'opinió, Català, Infogai, LGTB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s