La perspectiva de gènere, una eina per la qualitat del periodisme

La perspectiva de gènere, una eina per la qualitat del periodisme . Publicat el 8 de març de 2012 a Media.cat

Les entitats professionals que aborden el gènere en el periodisme reclamen la visibilització de les aportacions de les dones en els mitjans de comunicació

La presència de les dones als mitjans no es correspon amb la seva presència real a la societat

REPORTATGE. 

Quan des d’una redacció s’elabora una notícia sobre, per exemple, la pobresa i la renda mínima d’inserció es pot enfocar només cap a una dada global o es pot parar atenció en si hi ha diferències entre gèneres. Si així es fa, es podrà observar que les dones són el 62% de les perceptores, segons les darreres xifres de 2009, un fet informativament rellevant del qual es poden investigar les causes. També es pot abordar un informe sobre la població reclusa a les presons exclusivament a partir del nombre total de persones que conformen aquest col·lectiu o analitzar si hi ha dades desagregades per sexes. Si es fa, es descobrirà que el percentage de dones està per sota del 10% i es podrà fer recerca al voltant de quines poden ser les motivacions. O quan s’informa de les retallades en la Llei de la Dependència i l’aturada del seu desplegament, es pot fer només a partir de les dades generals de la retallada o persones que no rebran la prestació. Un altra opció és buscar quines són les afectacions per gènere amb la qual cosa es pot descobrir que les grans afectades per les retallades en aquest àmbit són les dones, que s’encarreguen, encara ara de forma aclaparadorament majoritària, de la cura de les persones dependents. I així es poden posar molts més exemples. En això consisteix, en part, l’aplicació de la perspectiva de gènere al periodisme.

Es tracta, doncs, de fer recerca per incorporar a les informacions l’impacte diferenciat en funció del gènere, si és informativament rellevant, i analitzar el perquè. Això permet transmetre una visió més acurada de la realitat que reflecteixi les desigualtats per sexe que encara es produeixen a la nostra societat. I com és que no s’aprofundeix en aquest sentit? Perquè es parteix de la “falsa” idea que es pot fer “un periodisme universal i neutre sense tenir en compte que la societat en què vivim és patriarcal i la mirada que el periodisme dirigeix a la realitat és androcèntrica”, afirma Elvira Altés, professora a la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinadora a l’Estat espanyol de l’estudi Qui figura a les notícies emmarcat en el Projecte de Monitoreig Global de Mitjans d’àmbit internacional. Però, per què cal cercar les diferències entre gènere quan, en principi, s’aspira a aconseguir la igualtat? “Es parteix de la idea que la igualtat home i dona ja s’ha assolit” afirma Altés que afegeix que “es tracta de posar en evidència les desigualtats encara existents i investigar-ne les causes”.

Per tant, el periodisme elaborat des de la perspectiva de gènere aporta una visió més complexa i completa i amb més rigor i pluralitat. O això, almenys, és el que afirmen les entitats que la defensen: des de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) o la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, a les vocalies o secretaries de gènere de diferents entitats professionals com el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya -CAC– o el Sindicat de Periodistes de Catalunya. Però no es tracta només d’analitzar la variable de gènere en dades globals, sinó d’equilibrar fonts masculines i femenines, incorporar les diferents maneres de fer de les dones i visibilitzar les seues aportacions, contextualitzar aquestes desigualtats en el marc d’una societat masclista com un fet estructural i no anecdòtic i defugir dels estereotips i del llenguatge sexistes. I per què es proposa aquesta perspectiva? Perquè els mitjans no només “reprodueixen els estereotips (de gènere) de la societat, sinó que també en reforcen molts”, afirma Elena Tarifa, secretària d’Igualtat del Sindicat de Periodistes de Catalunya.

La presència de les dones als mitjans

Que les dones estan infrarrepresentades als mitjans respecte la seva presència social és un fet que confirmen diferents estudis. Suposen un 27,5% de les aparicions als mitjans audiovisuals catalans segons l’informe Les dones en els informatius de televisió elaborat pel CAC, publicat el març de 2009. Si analitzem les dades per temes, es pot observar com la presència de les dones només s’acosta a la dels homes en salut (47,4%), educació (33,9%) i societat (32,6%). En canvi, els àmbits on menys apareix la dona són: la política (10,9%), els esports (13,2%), l’economia (19,3%) i el treball (23,9%). L’estudi Qui figura a les notícies, que es fa simultàniament a 108 països cada cinc anys des del 1995, dóna dades molt similars. En aquest cas, els resultats situen la presència de les dones en un 28% en els mitjans espanyols i posa de manifest que les dones són citades com a expertes només en un 9% de les notícies.

D’altra banda, tot i que forme part de la consecució d’una major igualtat també als mitjans, la presència de dones a les redaccions no sembla que garanteixi, en opinió de la majoria de les entrevistades, l’aplicació de la perspectiva de gènere. I, si bé les dones solen estar més sensibilitzades que els homes en aquests temes, Altés indica que “ser dona no incorpora consciència de gènere”. Dolors Comas, consellera del CAC, afegeix que aquesta sensibilitat “té a veure amb la perspectiva amb al qual es treballa”. Amb tot, Comas recorda el “sostre de vidre” que impedeix una major presència de les dones en els llocs de comandament dels mitjans i que creu “que caldria solucionar”. L’informe Global Report on the Status of Women in the News Media, del 2011, amb dades d’àmbit estatal, assenyala que si bé hi ha un 40,7% de dones a les redaccions, n’hi ha menys d’un 20% als càrrecs directius. A Catalunya les dades més recents són del 2002, d’un informe elaborat per Juana Gallego a partir de l’Anuari de la Comunicació del Col·legi, amb resultats molt similars: les dones suposaven el 34,7% a les redaccions i el 22,7% dels càrrecs.

Les dificultats

Un dels problemes per aplicar la perspectiva de gènere és la falta de “consens” a la professió, apunta Tarifa, que posa com a exemple la immigració per afirmar que les redaccions van assumir les recomanacions dels organismes professionals al respecte. Això ha permés que hi hagués un tractament més acurat d’aquest col·lectiu i es deixés de parlar d’“il·legals” quan se’n feia referència, per exemple. En aquest sentit, Patrícia Agüera, del col·lectiu FEMTICC-Igualtat i tecnologies, afegeix que “pot existir certa autocensura de les dones periodistes i els escassos homes que estan sensibilitzats”. Hi ha un cert temor a ser identificat amb un feminisme “mal entès”, segons indica María José Gámez, professora del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I (UJI), de Castelló de la Plana. “S’han de combatre els estereotips que té el feminisme i recordar que és el que ha fomentat la igualtat entre gèneres”, afegeix la professora. “El mot feminista encara no és ben digerit, ni et suma punts per progressar en la carrera professional”, afirma Carolina Barber, presidenta de l’ADPC. La perspectiva de gènere és vista per una part de la professió com una falta de neutralitat, quan “no es tracta de prendre partit, sinó d’ampliar i complementar la mirada, de ser més rigorós i aprofundir més”, afirma Rosa Solbes, expresidenta de la Unió de Periodistes Valencians.

Assignatura de comunicació i igualtat

Totes les entrevistades coincideixen en la importància que la perspectiva de gènere s’inclogui com a part de la formació superior per a ser periodista i també de la formació continuada de reciclatge professional. En aquest sentit, Gámez anuncia que el curs vinent la UJI incorporarà al 4t curs dels graus de Ciències de la Comunicació l’assignatura obligatòria Comunicació per a la igualtat, cosa que senta precedent a les universitats del nostre territori. En el mateix sentit, Margarida Solé, vocal de gènere del Col·legi, assenyala que entre maig i juny tindran lloc tallers de gènere i comunicació a les diferents seus territorials d’aquesta institució professional, organitzats conjuntament amb el CAC i l’Institut Català de les Dones.

A més, hi ha una àmplia varietat d’eines per poder aplicar la perspectiva de gènere al periodisme: manuals, agències, cercador d’expertes, reculls de bones pràctiques, etc. Amb tot, Altés assenyala que “no serviran de res sinó es canvia primer la mentalitat i es comença a pensar que no es pot fer cap activitat, tampoc periodisme, sense donar valor a la presència de les dones i la seva participació a la societat” per la qual cosa cal implicar els homes, però també les direccions dels mitjans.

Al llarg del nostre territori s’han elaborat diferents manuals de bones pràctiques o guies d’estil referides a mitjans de comunicació i gènere. El manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones és un dels més complerts i recents i ha estat una obra conjunta del CAC, el Col·legi i l’Institut Català de les Dones, entre altres. Va ser presentat a finals de 2011i està pensat especialment per a la formació. Un altra de les eines per a facilitar l’aplicació de la perspectiva de gènere és l’agència de notícies La Independent, nascuda el 2010 i que té com a objectiu visibilitzar les aportacions de les dones entre la societat civil, les institucions i els mitjans de comunicació. Fabiola Llanos, de l’agència, ens explica que els continguts són d’accés lliure i oberts, “tot i que els nostres usuaris són sobretot els governs locals i ONG”. No és la primera experiència en l’àmbit internacional però si en l’àmbit català. Llanos assenyala que també han desenvolupat tallers de gènere i comunicació per a ONG, administracions locals i redaccions de mitjans com ara Catalunya Ràdio.

Hi ha també altres iniciatives destacables com ara l’establiment d’una defensora de la igualtat a El Periódico des del 2010 o la incorporació de la perspectiva de gènere el llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

La perspectiva masculina

La perspectiva de gènere també afecta els homes i, de fet, pot fer visibles, entre altres elements, aquells efectes negatius de la masculinitat hegemònica o masclista. Almenys aquesta és una de les propostes de l’informe Els homes en els mitjans de comunicació, de Lucía Martínez Odriozola. Carme Freixa, psicòloga i periodista, afirma que “un dels problemes del periodisme sense perspectiva de gènere és que no es donen a conèixer els efectes negatius de la masculinitat hegemònica”. No es fa visible ni s’analitza per què els homes com a col·lectiu tenen un major nombre d’accidents laborals, de trànsit o a la escola. Martínez Odriozola parla d’actituds autolesives entre els homes, ja que el model masculí masclista fa que s’exposin més habitualment a situacions de risc. En aquest sentit, cita Josetxu Riviere, que ha estudiat el tema al País Basc vincula en un article Riscos laborals i identitat masculina.

El document de Martínez Odriozola analitza el tractament dels estereotips masculins als mitjans de comunicació i conclou que la masculinitat hegemònica o tradicional s’ha engolit les altres. Per això proposa que els mitjans també visibilitzin les masculinitats no hegemòniques: els homes que mostren les emocions i es mostren sensibles, els que tenen cura d’altres persones, els que reclamen el permís de paternitat, els que treballen en professions amb majoria de dones, els grups d’homes per la igualtat, etc. Amb aquesta anàlisi coincideix Juanjo Compairé, portaveu d’Homes Igualitaris, que considera, a més, que hi ha una mirada “ideològica masculina” en els mitjans que fa que la política i la macroeconomia siguin els temes forts i predominants, i que deixa de banda la part més humana: la vida quotidiana, les relacions personals o de cura i l’economia domèstica. En aquest sentit, fa menció del periodista Joan Barril com a referent per la seua reflexió sobre la paternitat al llibre “Condició de pare” i de qui diu que realitza un periodisme més proper a la vida quotidiana.

Més informació

Entitats i portals de dones i comunicació

Associació de Dones Periodistes de Cataluny

Dones digital

Xarxa Europea de Dones Periodistes

Xarxa Internacional Periodistes amb Visió de Gènere

Observatori de dones i mitjans de comunicació

Dones en Xarxa

FEMTICC

Manuals de gènere i comunicació

Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones, de l’Institut Català de les Dones, Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya

Llenguatge per la igualtat als mitjans de comunicació de l’Institut Balear de les Dones

Gènere i comunicació. Llibre de estil per al bon ús de la imatge de les dones als mitjans de comunicació de la Generalitat Valenciana.

Agències de notícies amb perspectiva de gènere

La Independent, Catalunya

Amecopress, Espanya

Cimac, Mèxic

Semlac, Amèrica Llatina

Artemisa notícias, Argentina

Altres webs d’interés

I Congrés Internacional de Comunicació i Gènere

Who makes the news. Web internacional del projecte Qui figura a les notícies? delProjecte de Monitoreig Global de Mitjans

Global Report on the Status of Women in the News Media

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Igualtat home-dona, Media.cat, Periodisme, Reportatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s