Es busca editor per impulsar un diari en català al País Valencià

La desaparició de l’Informatiu suposa un cop més a la pluralitat mediàtica valenciana on l’espai valencianista i progressista no hi té cap mitjà d’informació d’àmbit autonòmic

Article publicat a Media.cat el 6 de juny de 2012.

“Es busca editor, disposat a invertir a llarg termini, per impulsar un diari en català al País Valencià”. Aquest podria ser l’anunci per paraules que posarien les desenes de milers de valencians orfes d’un diari amb sensibilitat de país, d’àmbit valencià i en català. L’anunci hauria d’incloure que molts d’aquests lectors ho serien, entre altres coses, per fidelitat a la seua llengua. Això si, cal cercar quina és la fòrmula o la suma d’estratègies que permeten fer viable un projecte així. El darrer intent ha estat l’Informatiu , un diari digital en català, sensible al nacionalisme i d’àmbit valencià que ha acabat tancant el passat 31 de maig per dificultats econòmiques. Han plegat anteriorment projectes similars com ara el digital Pàgina 26, l’Avanç -un referent entre els mitjans alternatius de la nostra llengua- o l’edició valenciana d’El Punt, que es publicava setmanalment i que va intentar ser diària sense aconseguir-ho a partir de subscripcions.

Al País Valencià hi ha portals i revistes en català comarcals, supracomarcals, associatives, etc, però, sense l’Informatiu, no hi ha cap diari d’informació general i d’àmbit autonòmic. No hi ha cap mitjà que faça la funció de l’Ara, El Punt, o del que va ser l’Avui: que siguen en català, amb consciència de país i d’àmbit valencià. Tampoc hi ha un Diari de Balears (del Grup Serra que aposta per la segmentació de públics en funció de la llengua i que demostra que els mercats petits no són obstacle per a l’èxit si se sap fidelitzar). En l’àmbit audiovisual la situació millora gràcies a l’existència de mitjas públics d’àmbit autonòmic que emeten en català: Punt 2, Canal 9 24 h i Ràdio 9, ho fan només en la nostra llengua. Amb tot, Canal 9, l’emissora amb més audiència del grup, té la meitat de la programació en espanyol i no destaca per la seua pluralitat informativa. La única iniciativa d’una televisió privada estrictament en català i amb sensibilitat de país va ser InfoTV que no va poder superar els obstacles polítics i ara emet només per internet. D’altra banda, les emissores TDT tampoc no compleixen el requisit del 30% de la programació en català.

Dificultats per a la premsa en català

Però, què dificulta l’existència d’un diari valencià, “valencianista” i en català? Sincerament, no crec que siga la manca de públic objectiu. La societat valenciana està més que preparada per escoltar, veure i llegir mitjans en la nostra llengua. Després d’anys de normalització lingüística, amb totes les crítiques que es poden fer per les seues mancaces, no hi ha d’haver cap problema. Al sud de l’Ebre el foment de l’ús de la llengua s’ha produït més per l’impuls de moviments socials com ara l’Escola Valenciana o Acció Cultural o per mitjans com Vilaweb o El Temps que per l’acció de les institucions. Però s’ha de reconèixer que en aquesta normalització ha contribuit, malgrat tot, Radiotelevisó Valenciana i, d’altra banda, TV3 a més dels mitjans locals i comarcals que han apostat pel català i el creixement del model educactiu de l’escola en català. Actualment el problema no és tant la manca de possibles lectors com que el projecte que s’inicie puga arribar a ser rendible ja que són dos objectius diferents. El diari Público és l’exemple clar del que vull dir, un mitjà en paper que tanca l’edició impresa per falta de recursos econòmics, tot i que tinga una audiència considerable, consolidada i en creixement. L’Informatiu, sense haver tingut la mateixa plataforma de difusió, ni suport econòmic, ha aconseguit 200.000 usuaris únics al 2011, una quantitat gens menyspreable tenint en compte l’escassesa de recursos de què partien.

Hi ha, per tant, un espai clar a cobrir quant a mitjans al sud de l’Ebre. El mapa mediàtic valencià té mancances en pluralitat: hi ha un cert desequilibri entre mitjans amb una línia editorial conservadora i progressista, però el gran buit, quant a diversitat, el trobem en la inexistència d’un diari en català i “valencianista”, malgrat el pes assolit per aquest sector tant políticament com socialment. Una manca de pluralitat que s’accentua per la sobrerrepresentació de mitjans molt conservadors com ara Libertad Digital, Interecomia o PopularTV i pel tancament de mitjans crítics com ara Gandia TV o TV3.

Ara més que mai

En la meua opinió, és ara més que mai, des del punt de vista de demanda, quan més possible és desenvolupar un projecte així, quan més gent estaria disposada a seguir-lo. Vivim en un context en què creix el “valencianisme” social que impulsen entitats cíviques com Escola Valenciana -que reuneix 200.000 persones cada any- o Acció Cultural del País Valencià. La societat valenciana i les noves generacions ja coneixen el català i no rebutjarien, com pot ser haguessen fet dècades enrere, la possibilitat d’un mitjà en català. La vitalitat del català i la consciència de país a comarques -major que a les grans ciutats- crec que permet afirmar que un mitjà com el que descric en l’article tindria èxit.

I quines opcions n’hi ha? Hi ha la possibilitat de crear un nou diari cosa que sempre és costosa i que, segons ens mostren els precedents, pot comptar o bé problemes polítics o bé de finançament per tenir garantida la seua continuïtat. Un altra alternativa seria que algun dels diaris valencians ja existents, com ara el Levante-EMV, Las Provincias o El Periódico Mediterráneo de Castelló, fessin versions en català de les seues edicions en espanyol com ja han fet alguns diaris catalans. O que s’explorés la possibilitat de fer una edició valenciana de mitjans catalans i l’Ara és el que en té més possibilitats a mitjà o llarg termini. Potser caldria cercar vies complementàries de finançament com ara les subscripcions o les microdonacions (que tan bon resultat han donat per a l’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics de 2011). Un altre assumpte pendent, en aquest sentit, és el del suport institucional a partir de subvencions, inexistent al País Valencià, o de la societat civil a un tipus de projecte difícil però que compta amb base social suficient.

Malgrat el seu tancament, l’Informatiu és la mostra que aquesta demanda social, creixent, de què parle existeix i que només cal que algú o alguns s’hi decideixen a fer una aposta, no exempta de risc, per alguna de les múltiples opcions possibles.

Aquesta entrada ha esta publicada en Article d'opinió, Català, Media.cat, País Valencià, Periodisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s