Persecució política de l’homosexualitat i la transexualitat: Rússia no està tan lluny

Publicat a Infogai agost-setembre de 2012

Rússia sempre m’ha semblat un país amb molta mala sort en política, tot i que una anàlisi més profunda podria concloure que és un país on, en cap moment, les classes dominants han cregut en projecte democràtic. Els diferents intents per democratizar aquell país que han fracassat i han donat lloc a règims autoritaris que exercien un ferri control social i polític que ha fet impossible cap avanç social, democràtic o en llibertats. En aquest sentit, l’homosexualitat no se’n salva i si bé històricament s’havia patit repressió, aquesta va ser despenalitzada el 1993. En l’actualitat una aliança d’extrema dreta, nacionalisme rus i cristians ortodoxos està iniciant a Rússia una intensa ofensiva homofòbica.

Però Rússia, la situació russa, que ens pot semblar molt llunyana, i no només geogràficament també políticament, no ho és tant com ens pensem. Els sectors socials que s’han sumat a l’antiga república soviètica (extrema dreta i religiosa) hi són a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa, només que compten amb, almenys per ara, una escassa influència social. Però anem a pams. 

El context polític té una certa importància per determinar en quina situació legal es troba l’homosexualitat i la transexualitat en un país. Tot i que l’homofòbia i la transfòbia té més a veure amb el masclisme que amb l’existència o no d’una democràcia, sí que és cert que en un context autoritari i amb forta influència del poder religiós no se sol acceptar l’homosexualitat, ni la transexualitat. En canvi, en un context democràtic i laic hi ha més possibilitats de llibertat sexual a partir del reconeixement dels drets de l’individu.

Si repassem la història política russa en aquell país hi ha hagut un regim monàrquic de caire feudal, autoritari i amb una Església ortodoxa força influent fins el 1917. La forta vinculació a l’Església Ortodoxa, que actualment reviscola, era un dels factors que feia que l’homosexualitat fos perseguida i mal vista durant aquell període, tot i que hi va haver èpoques de certa tolerància. Entre el 1917 i 1933, entre la revolució russa i la pujada al poder d’Stalin, va haver un període de lliberat en el qual es va abolir la penalització de l’homosexualitat i es va poder desenvolupar la subcultura de lesbianes, gais, bisexuals i transexuals (lgbt) que ja comptava amb entitats reivindicatives des de principis del segle XX. El 1933 l’homosexualitat va passar a ser considerada un “vici burgés”, un atemptat al sistema socialista i delicte. Llavors, en el marc de la Gran Purga estalinista, va començar la persecució política d’aquesta orientació sexual, i, de fet, de tot allò que sonara a dissidència. Tot i que posteriorment es va reduir el nivell de repressió, l’homosexualitat només va deixar de ser delicte fins el 1993, un cop finalitzat el règim soviètic. Tot just l’any en què Boris Ieltsin, llavors president rus, va bombardejar el Parlament del país i el seu sistema polític va derivar cap a un règim autoritari però formalment democràtic a l’estil de, fins no fa gaires anys, Mèxic o Marroc.

En l’actualitat, tot i que no hi ha penalització legal de l’homosexualitat ni la transexualitat, el fort pes polític que està adquirint l’Església Ortodoxa, i l’ascens de l’extrema dreta nacionalista estan promovent polítiques i iniciatives legislatives clarament homofóbiques. Una coalició homofóbica i ultraconservadora que ha prohibit a Moscou les manifestacions del dia de l’orgull lgbt des de 2006 i que des de 2012 ja s’ha fet extensible als propers 100 anys. Sí, sí, tal com sona, una prohibició de 100 anys. Una decissió ratificada per via judicial i que està pendent de recurs. Alhora, també s’han promogut lleis que penalitzen la “propaganda” lgbt a la ciutat de Sant Petersburg, però també a regions com ara Astrajan, Kostroma i Riazan. Sota l’excusa de “protegir els drets dels menors” i dels altres, es tracta l’homosexualitat o la transexualitat com una malaltia que es contagia i no com una opció més. Es penalitza amb multes la “propaganda” lgbt que segons aquesta llei és tot allò que no la considere com un fet menyspreable. Defensar que l’homosexualitat és una opció més, demanar drets o afirmar que no és pecat, ni delicte es converteix en “propaganda”: un clàssic ultraconservador. Si ets gai, lesbiana o transexual, almenys amaga-ho: és el missatge que traspua d’aquesta llei. Això impedeix, de fet, la defensa dels drets del col·lectiu lgbt ja que no es reconeix a les seues associacions ni el dret a reunió, ni la llibertat d’expressió.

L’Església Ortodoxa ha demanat que aquesta llei contra la “propaganda” lgbt tingui àmbit rus, fins ara sense èxit. L’aspiració de l’Església Ortodoxa és esdevenir més influent i religió d’estat, per això necessita que els seus principis siguin a les lleis civils. Vist això, només en el marc d’un estat laic i plenament democràtic el col·lectiu lgbt pot aconseguir un estatus de llibertat i normalitat. De fet, els estays on més avançats estan els drets del col·lectiu lgbt són, sense excepció, democràcies laiques. Per això, a part de la pròpia lluita del moviment lgbt rus per aconseguir drets, una de les esperances del col·lectiu és l’incipient moviment democratitzador que s’ha mobilitzat en els darrers mesos i que ha dut a la pressió a les cantants del grup Pussy Riot i el conegut jugador d’escacs Garri Kasparov. Un futur, però, a mitjà termini, mentre arriben els canvis polítics, els grups lgbt ja es defensen i han presentat un recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans contra la prohibició de la manifestació pel 28 de juny.

Però Russià, la situació russa, que ens pot semblar molt llunyana, i no només geogràficament també políticament, no ho és tant com ens pensem. Els sectors socials que s’han sumat a l’antiga república soviètica (extrema dreta i religiosa) hi són a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa, només que compten amb, almenys per ara, una escassa influència social. De fet, una repressió similar o pitjor a la que pateixen ara a Rússia era la que vivíem en aquest país no fa ni 40 anys. Cal recordar com a l’Estat Espanyol sota el franquisme -que s’autodefinia com a nacional-catòlic- ser gai o lesbiana era delicte penat per la Llei de Perillositat Social. En funció d’aquesta s’empresonava els homosexuals, se’ls duia a Centres de Reeducació de l’Homosexualitat Masculina per “reconvertir-los” en heterosexuals, se’ls apallissava o se’ls aplicava la lobotomia.

Amb tot, i, sorprenentment, la situació no era gaire diferent a països amb llarga tradició democràtica com els EUA, França o Gran Bretanya on es perseguia policialment l’homosexualitat i on era delicte. De fet, l’Organització Mundial de la Salut no va descatalogar l’homosexualitat com a malaltia mental fins un 17 de maig de 1990, tot plegat molt recent. Cal recordar que els drets per al col·lectiu lgbt són conquestes socials molt properes en el temps i, per tant, molt fràgils i fàcilment reversibles. La lluita lgbt russa és la nostra lluita: quan més països hi haja on estiguen consolidats els drets del col·lectiu lgbt més difícils serà revertir-los. I la dreta ultrarreligiosa pot esdevenir majoritària al nostre país sinó vigilem, tal i com passa als EUA des dels anys 80 on cada cop controlen més parcel·les de poder.

Per sort, no tot es negatiu. Ni es tracta que ens fem les víctimes o que no puguem gaudir del que ja tenim. També hi ha països com la India on es produeixen avenços i es va despenalitzar l’homosexualitat recentment. Es tracta que siguem conscients del que ens juguem, que tot pot tornar enrere, que els nostres drets no estan tan consolidats i que la lluita lgbt de qualsevol indret del món és la lluita de tots. No ens podem permetre ni un pas enrere enlloc del món.

Aquesta entrada s'ha publicat en Article d'opinió, Català, Infogai, LGTB i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s