“Su objetivo es convertir la educación pública en un lugar de excluidos para que las familias quieran llevar a sus hijos a la concertada y privada”

Estàndard

La educación pública en Catalunya y en todo el Estado español vive una situación de recortes permanentes que parece que no van a tener fin, al menos de forma inmediata. Esto provoca malestar en la comunidad educativa que se concreta en diferentes tipos de protestas y movilizaciones. Hablamos con Elisabet Bermejo, profesora de ciclos formativos de grado superior; Daniel Margarit, profesor de secundaria; y Pau Salvador profesor en una Escuela de adultos, sobre cómo se viven los recortes, qué movilizaciones se esperan, cómo afectan a los alumnos y a la calidad de la enseñanza y de si existen alternativas a las actuales políticas que se presentan como necesarias e inevitables. Para Elisabet Bermejo el objetivo del actual Govern de Catalunya está claro “convertir la educación pública en un lugar de excluidos para que las familias quieran llevar a sus hijos a la concertada y privada”.

Continua llegint

El preu de defensar allò que es considera just

Estàndard

Ni muts ni a la gàbia és la campanya de suport als encausats per presumptes delictes d’atemptat i desobediència a l’autoritat, i desordres públics en el marc de les mobilitzacions contra el Pla Caufec, un polèmic projecte urbanístic situat a Esplugues del Llobregat

REPORTATGE. Publicat a la revista Carrer a Setembre de 2012

Vivim en un país on els activistes socials poden anar a la presó per defensar allò que consideren que és just? Almenys, no ho tenen fàcil i poden patir, si més no, de repressió amb ànim dissuasiu. Com a mínim aquest és el punt de vista dels nou veïns d’Esplugues del Llobregat, amb peticions de condemna que sumen els 27 anys, acusats de diferents delictes comesos pressumptament en el marc de dues protestes en 2007 i 2009 per aturar el Pla Caufec en aquest municipi del Baix Llobregat. Aquest projecte urbanístic, aprovat inicialment el 1991, pretenia convertir els barris de Finestrelles i Can Vidalet en zones residencials amb pisos de luxe, i que incloïa un centre comercial, un parc empresarial i dues torres de 105 metres d’alçada. Un exemple més, ara aturat, de l’especulació urbanística que ha castigat aquest país durant els darrers anys. Una operació que va ser denunciada per les associacions de veïns afectades i els moviments socials del municipi i d’arreu de Catalunya. La crisi del sector immobiliari ha paralitzat el projecte de forma indefinida davant la fallida de l’empresa promotora.

Continua llegint

El futur del periodisme

Estàndard

ARTICLE D’OPINIÓ. Publicat a Media.cat el 19 de setembre de 2012

De fa un temps, a diferents formats de trobades sobre el futur del periodisme, un argument que es repeteix sovint és que un dels motius de la crisi del sector té l’origen en què les empreses informatives són dirigides cada cop menys amb criteris professionals. Es diu que alguns dels propietaris dels mitjans de comunicació ja no “viuen” la professió: o bé no són periodistes o bé la de comunicació és una inversió més amb l’únic objectiu de treure’n beneficis econòmics. L’argument assenyala que hi ha mitjans que actuen com si la informació fos una mercaderia més, com si es tractés d’una fàbrica d’automòbils o cargols. I la conseqüència de convertir la informació en una mercaderia més es la pèrdua de prestigi de la professió i la degradació de la funció social del periodisme que l’abocaria a la mala qualitat, el sensacionalisme i la banalització.

Continua llegint

S’atrevirà la societat catalana a no pagar l’euro per recepta?

Estàndard

En altres moments històrics la desobediència de lleis injustes ha permès que aquestes siguen derogades

ARTICLE D’OPINIÓ

Els ciutadans, el 99% que reclama el 15-M, només fan sentir la seua veu quan s’uneixen en grans masses. Les manifestacions o les vagues laborals són formes de pressió, però ni les úniques, ni, necessàriament, les més efectives. El 15 de setembre els sindicats majoritaris demanaran al Govern espanyol que convoqui un referèndum sobre les retallades i pot ser una oportunitat perquè la ciutadania mostre el seu malestar. Si l’Exectiu espanyol no convoca la consulta popular, amenaçen en convocar-la igualment des dels moviments socials. Existeixen, però més vies de fer pressió al poder per aconseguir una societat més justa i igualitària Algunes estan al debat públic en l’actualitat. Es tracta de no complir les lleis que es consideren injustes amb una finalitat política de denúncia de la seua injustícia i fins que siguen derogades: és la desobediència civil.

Hi ha exemples molt recents com ara les darreres accions a supermercats per donar accés a aliments a persones sense recursos econòmics o la resistència passiva als desnonaments organitzats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. ¿Arribaran els moviments socials a dur aquesta filosofia a altres àmbits? ¿Es factible usar la desobediència civil  i, per exemple, no pagar l’euro per recepta o altres copagaments sanitaris per aconseguir que es deroguen? Hi ha precedents que poden servir d’exemple, tot i que una condició necessària per al seu èxit seria obtenir un ampli seguiment social.

Continua llegint