Investigar els fets més enllà de la versió oficial

Una de les feines del periodista és anar més enllà de la versió oficial no només amb diferents declaracions sinó investigant els fets

Article publicat a Media.cat el 2 de novembre de 2012

ARTICLE D’OPINIÓ

Fa uns mesos publicava l’article Periodisme de fonts? Els mateixos deures ètics a Media.cat defensant que el periodisme de fonts té les mateixes obligacions ètiques que el de mitjans de comunicació. Si bé em mantinc en la mateixa idea, el motiu del present article és analitzar ara l’altra part: el periodisme de mitjans i la seua funció. Els gabinets de comunicació faciliten la versió de qui emet la informació, de la font, tot i això han de mantenir valors com ara l’honestedat, la veracitat i el respecte de la independència dels mitjans. Correspon als periodistes que estan als mitjans (als redactors, redactors en cap i directors) no empassar-se sense més crítica la versió de la nota de premsa que condueix a una interpretació favorable a l’emissor sinó és revisada. És dret de la ciutadania que el periodisme, el de mitjans, contraste, verifique i investigue les diferents notícies que publica i aporte noves visions crítiques més enllà de la nota de premsa. Forma part de la seva funció social, clau per a una democràcia sana, i més quan es refereix a la informació que difonen els diferents ens governamentals que té efectes directes en la societat.

Això, que sembla de manual de primer curs de la llicenciatura de Periodisme, a la pràctica no està tan clar, o almenys no s’aplica tant com seria desitjable. Les preses, la precarietat laboral, les pressions i la dificultat d’abordar cada cop més els fets d’una forma profunda -per manca de temps o per entrebancs a l’accés de la informació- són alguns dels elements que dificulten l’exercici del periodisme. A més, les darreres reduccions de plantilles i una filosofia productivista que prima la quantitat de notícies front la qualitat, dificulta a la professió aprofundir més enllà del que diu la nota oficial de la font. La precarietat no permet, ni tant sols, arribar a aprofundir en la mateixa informació que facilita la font si, per exemple, facilita un dossier complet que compta amb algunes dades que s’oculten o minimitzen calculadament a la nota de premsa. La pressió per omplir planes o minuts d’emissió pot fer que, en algunes ocasions, no s’arribe ni a revisar completament la documentació oficial.

Els límits de periodisme de fonts i la funció del de mitjans
Els gabinets, tot i donar una versió favorable a l’emissor, ho han de fer amb uns límits ètics: no es pot ocultar o manipular la informació d’interès general. No és el mateix que una cadena de distribució alimentaria assegure que un producte alimentari és saborós -encara que no ho siga-, que ocultar que un producte alimentari és tòxic. El segon no és admissible, ni sota la perspectiva que els gabinets han d’afavorir a la pròpia font. Una manipulació d’aquest tipus seria més greu encara, en la meua opinió, si es tractés d’un gabinet vinculat a l’administració. I, malauradament, això és el que ha passat en algunes ocasions en les darrers informacions que ha donat el Govern espanyol sobre les retallades. Els populars no van anunciar el passat juliol en nota de premsa mesures que sí que s’inclouen en el Boletín Oficial del Estado (BOE): entre altres la retallada en salaris per a funcionaris, per a les persones que reben prestació per desocupació, la pujada de l’IVA o, l’encara gran desconegut, increment de l’IRPF del 15 al 21% per als professionals i autònoms. Quan reivindicava, en l’article abans citat, considerar periodisme la tasca dels gabinets ho plantejava perquè crec que això generaria obligacions ètiques i legals que, si més no, dificultarien que l’administració oculte i silencie informació de rellevància social i interès periodístic en les seues comunicacions.

Dit això, els mitjans de comunicació, a més, han de fer una feina d’investigació per proposar notícies que vagin més enllà de les oficials, però també exercir un control de la informació que reben dels gabinets. El periodisme no només s’ha de dedicar a recollir declaracions d’uns i altres un cop rebuda la informació de la font, sinó investigar i constatar per al seus lectors quina és la realitat, quins són els fets. El que va fer Ignacio Escolar al seu article Nos esperan más recortes és un exemple d’una tasca periodística que cal fer: aprofundir en aquella informació que es proporciona -i en la que no- més enllà de la nota de premsa. En aquest cas, llegir allò que apareix al BOE per corroborar quines són les retallades reals permet descobrir un desfasament de 8.500 milions entre el que diu el diari oficial i el que diu la nota de premsa.

Un altre exemple de periodistes que van (molt) més enllà de la informació de les notes de premsa, i que en realitat han generat un tema propi que apareix a les agendes política i dels mitjans, és el de Cafè amb llet. Han anat més enllà del discurs oficial de les “necessàries” retallades. Han fet públics presumptes casos de corrupció en la gestió de la sanitat pública catalana després d’una tasca d’investigació periodística de dos anys. Tot i que un mitjà com El País han agafat el testimoni en aquest tema, aquesta feina d’investigació i denúncia pública l’estan iniciant cada cop més petits mitjans de comunicació amb una clara perspectiva crítica i més motivació que recursos. Tot i ser redaccions petites poden difondre el seu missatge gràcies a les xarxes socials que permeten distribuir fàcilment el seu contingut. Malgrat les dificultats de defensar allò que es considera just, en aquest cas una multa de 10.000 euros als quals han estat condemnats a pagar, Cafè amb llet és un exemple del treball de contrast i investigació dels fets, més enllà de la font i del periodisme de declaracions, clau en el compliment de la funció social de la nostra professió.

Aquesta entrada ha esta publicada en Article d'opinió, Català, Media.cat, Periodisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s