L’autocrítica en els mitjans de comunicació

ARTICLE D’OPINIÓ

Publicat el 11 de desembre a Media.cat

Els i les periodistes tenen un poder immens: està sota la seua responsabilitat la imatge que de la realitat es faça la societat. Per això cal fer una feina rigorosa i s’ha d’investigar els fets més enllà versió oficial i la nota de premsa, però també s’ha de contextualitzar i ser plurals en les versions que es donen. S’ha de donar a la ciutadania les eines suficients per entendre la realitat, per poder interpretar-la i, a partir de les diferents informacions que se li aporten, perquè puga crear-se la seua pròpia opinió del que passa. Per això cal, diferenciar clarament i formalment la informació de l’opinió o de la publicitat. Malauradament en una part dels mitjans de comunicació la informació ha perdut pes i l’opinió envaeix el seu espai. Desenes de tertulians i tertulianes, moltes vegades sense expertesa en la matèria que aborden, van de mitjà en mitjà defensant les seues, lícites, tesis i en moltes ocasions amb la única voluntat de generar polèmica.

Tot i que els límits entre informació i opinió no sempre són clars i l’objectivitat és un concepte qüestionat, sí que hi pot haver pluralisme en les informacions que s’elaboren, que han de ser veraces, i una actitud honesta per part de l’autor o l’autora i els mitjans en què els publica. A més, també hauria d’haver pluralisme de línies editorials en els mitjans existents en un país, sinó la democràcia és més feble. Malgrat que l’ètica sempre marca quins són els límits per exercir dignament la professió, la precarietat i els interessos polítics i econòmics sempre pressionen en el sentit contrari: que el periodisme siga una “corretja de transmissió” de només determinades visions. Un periodisme com el que descriu l’article Més enllà de la mera denúncia, periodisme que mobilitza té una important funció social i un alt grau d’autonomia. Per sort, Internet i les seves possibilitats de difusió d’informacions “no oficials” i de mobilització i la capacitat crítica de la societat juga a favor del dret a la informació i d’un periodisme independent.

Tot i la important funció del periodisme i la crisi que està vivint, les empreses informatives no solen exercir l’autocrítica. Quan els mitjans reben crítiques negatives solen respondre sempre el mateix: la llibertat de premsa està per damunt de qualsevol altra consideració, una afirmació de vegades encertada però que de vegades amaga una defensa corporativista o de determinats interessos. Hi ha exemples de falta de rigor, de desinformació, de silenciament de notícies o d’altres que tenen algun biaix i també de condemnes judicials de periodistes que s’han excedit en l’exercici de la seua professió per usar el seu mitjà “altaveu” per insultar o difamar. Amb tot, la justícia és molt lenta i la defensa de la pròpia imatge tarda un quants anys en resoldre’s, sense que ningú faça res mentrestant. Un altre cas, ha estat el de l’escàndol del News of the world, un mitjà que s’ha extralimitat en la recerca de la informació. Tot i que el diari ha tancat i s’han demanat disculpes, a l’hora de recerca solucions, com l’organisme de regulació que ha proposat l’informe del jutge Brian Leveson, la majoria de mitjans s’han fet arrere en nom de la llibertat de premsa, com si no haguessen de donar explicacions o retre comptes a la societat. En Argetina la llei de mitjans, polèmica en l’apartat de concentració de la propietat dels mateixos, i una altra sobre la producció de paper generen reaccions similars. Qualsevol de les dues és, òbviament discutible, però en comptes de provocar un debat i l’autocrítica entre els mitjans o els i les periodistes ha fet que el grup Clarín, amb una considerable influència mediàtica en aquell país, opte per tornar referir-se a la llibertat de premsa com a excusa per defendre els seus interessos. Aquests són exemples, de problemàtiques molt diverses, que mostren que els mitjans no solen fer autocrítica i que remeten a la necessitat d’una major regulació de la professió.

Ja n’hi ha comités professionals en molts mitjans, un organisme que fa aquest paper autocrític que plantege, com també el Consell de la Informació o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, però tenen una capacitat d’incidència insuficient. No cal que ens esperem a que hi haja un escàndol com a Anglaterra o que constaten les mancances en el pluralisme editorial en els mitjans catalans perquè assumim que la llibertat de premsa també implica l’assumpció de responsabilitats i el retiment de comptes i que l’autocrítica no pot fer més que millorar la professió i la qualitat democràtica.

Aquesta entrada ha esta publicada en Article d'opinió, Català, Media.cat, Periodisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s