Josetxu Riviere: “Encara hi ha moltes barreres perquè els homes reconeguem la nostra vulnerabilitat”

ENTREVISTA

Entrevista publicada a Donesdigital.cat el 18 de desembre de 2012.

Josetxu Riviere, és un activista per la igualtat de gènere que ha abordat la relació entre la salut i la masculinitat. Ha escrit diferents articles sobre salut laboral en els quals ha plantejat que el masclisme podria ser un factor de risc per a la salut dels homes. Riviere reivindica l’aplicació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques de salut que planteja com un concepte integral. Quan parla de salut no només es fa referència a la salut física o al “deteriorament natural del cos al pas dels anys”, sinó que ho amplia a l’àmbit laboral, l’emocional o els consums. D’altra banda, Riviere participa de la xarxa d’homes per la igualtat de gènere estatal, formada per grups que desenvolupen un treball polític i personal per a qüestionar els models masclistes i impulsar la igualtat de gènere.

¿Com es traduïx el masclisme en termes de salut? Es pot dir que perjudica la salut dels homes?
Seguir el model hegemònic i tradicional de masculinitat té conseqüències per als mateixos homes: posa la seua salut en perill, però també els genera dificultats emocionals. Però tot això s’ha d’emmarcar dins d’un context en el qual mantenen molts privilegis. Per a tots aquells que estem en el moviment d’homes per la igualtat, tot i que posem sobre la taula els efectes sobre la salut dels homes que té el masclisme, sí que remarquem que no podem aparèixer com víctimes d’aquest sistema perquè no és així en general.

La negació de la vulnerabilitat i l’exaltació del risc i la resistència, quins efectes té sobre la salut dels homes?
He viscut situacions en les qual he parlat de la meua salut amb companys i m’han dit “jo pensava que era l’únic” perquè li donen molt importància, però és símptoma d’una cosa més profunda que demostra que no compartim la nostra debilitat i si ho fem busquem professionals. El model de l’esport és un exemple dels valors en salut del masclisme. Per exemple, el que més es valora d’un futbolista és que tinga una capacitat de recuperaciò i patiment major que l’habitual. Es ressalta molt que un esportista es recupere, per exemple, en quatre setmanes encara que allò habitual siga dos mesos. Això és un valor? Això no va a tenir conseqüències en la salut del futbolista? Això no ho critica ningú? Aquests comportaments visbilitzats generen models de referència per als homes i això afecta la seva salut. I encara que la majoria d’homes no fem aquests “heroismes” en el nostre dia a dia, si que es poden reproduir aquestes actituds en la vida quotidiana on valorem més el risc que la prudència.

Els homes som, com a col·lectiu, els que tenim un major índex d’accidents laborals i de trànsit . Quin paper té la identitat masculina?
En massa ocasions no es fa una lectura de les xifres amb perspectiva de gènere quan hi ha que són molt evidents. No fa gaires setmanes els mitjans de comunicació van destacar que el consum d’alcohol s’està igualant entre homes i dones, però no s’analitza perquè els homes tenen una actitud més compulsiva davant de les addiccions. Els referents socials que es construeixen al voltant de la masculinitat segueixen sent poderosament perjudicials per als homes perquè en funció d’aconseguir un model d’èxit i reconeixement poden posar en perill la pròpia salut i part del seu cos, i alguns no dubten. Només s’ha de veure com en èpoques com l’adolescència, on la identitat masculina s’està construint, les proves valor i exaltació del risc són molt presents. De fet, encara hi ha moltes barreres perquè els homes reconeguem la nostra vulnerabilitat davant d’altres homes però també de dones. Aquest factor, la minusvaloració del risc, influeix en que els homes tinguen un major nombre d’accidents de cotxe o laborals. I aquesta perspectiva s’hauria de tenir en compte de cara a les campanyes de prevenció de la Direcció General de Trànsit (DGT), però també en la prevenció de riscos laborals on la masculinitat tradicional s’hauria d’abordar com un factor més de risc i de forma específica. Els homes que segueixen el model sexista tenen moltes dificultats per gestionar les emocions i expressar els sentiments, sobretot els de feblesa. Això es manifesta fins i tot a l’hora de trobar solucions: quin gènere té més reticències a acudir a les teràpies o a rebre tractaments de salut mental?

Per tant, els homes i les dones vivim la salut de forma diferent, quina seria la dada que ho mostra més clarament?
La dada més evident és la diferència en l’esperança de vida entre homes i dones (78,87 i 84,82 anys respectivament). Una distància no justificada per la biologia i sí per les condicions de vida, la percepció del risc, l’autocura d’un mateix, les actituds vitals, els consums o la recerca de les solucions. Tot i això, el més important no és només tenir les dades sinó que s’aplique la perspectiva de gènere per deixar de tractar a homes i dones com a un valor homogeni i indiferenciat. La diversitat en salut per gènere obeeix a uns determinats factors, contextos i té connexió amb els models socials hegemònics del masclisme, i això s’ha de tenir en compte per a millorar la salut pública.

Els homes van menys al metge?
Els estudis que analitzen la relació dels homes amb la salut conclouen que hi ha menor l’assistència a consultes mèdiques i que hi ha un major índex d’abandonament dels tractaments abans que s’acaben. Tenim, com a col·lectiu, una relació més llunyana amb la medicina. Per a molts homes, la resistència a qualsevol dolor físic o emocional és un valor que forma part de la seva identitat masculina. Ens cuidem poc, però pot ser la sensació és una altra perquè hi ha la imatge que els homes ens cuidem més físicament perquè anem més al gimnàs, però la cura d’un mateix té a veure amb altres actituds i àmbits. De fet, anar tant al gimnàs per mantenir un tipus de forma física és no cuidar-se, és just tot el contrari.

En els teus articles deixes clar que parles de tendències i de models dominants en la masculinitat, i ressaltes que el masclisme és un factor més en la salut, encara que no l’únic. Perceps models alternatius de masculinitat respecte a la salut?
Crec que sempre hi han hagut diversitat en els models masculins, el que passa és que uns han estat més visibles que altres. Hi ha un model emergent que canvia la relació dels homes amb la salut i la cura: entre els pares més joves, aquells que s’impliquen en la cura dels fills i filles. Darrere d’això hi ha una filosofia de la cura, la voluntat de compartir i cooperar i la corresponsabilitat i suposa una esquerda en el model tradicional.

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Dones digital, Entrevista, Igualtat home-dona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s