El cas d’Hervé Falciani: el wikileaks de l’evasió fiscal

Espanya reté com a testimoni protegit a Hervé Falciani, un informàtic que disposa d’informació per fer aflorar 6.000 milions d’euros de frau fiscal

Hervé Falciani, un enginyer informàtic italo-francés que treballava en la central de la filial suïssa del banc HSBC, va ser notícia a mitjans del 2009 per haver extret d’aquest banc les dades de milers de grans defraudadors d’arreu d’Europa. Una informació que va caure en mans de l’Estat francés quan Falciani va ser investigat a França pel requeriment de la fiscalia suïssa, que l’acusava de violació del secret bancari (un dret protegit constitucionalment en aquell país). L’administració francesa en comptes d’extraditar-lo, com demanava Suïssa, va usar la informació per a investigar el que sí que era delicte a França: l’evasió fiscal. En l’actualitat, i des de fa poc més d’un mes, Falciani és testimoni protegit de l’Estat espanyol, després d’haver estat detingut per la demanda suïssa des de l’1 de juliol de 2012 quan intentava entrar a Espanya. L’ex empleat de l’HSBC colabora amb la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), tot i que encara no s’ha decidit sobre la seua extradició.

Alguns veuen Falciani com el Julian Assange del frau fiscal, que destapa l’informació dels grans evasors d’impostos i el consideren gairebé com un heroi social. En canvi, des de Suïssa el presenten com un delinqüent que ha violat el secret bancari per fer xantatge econòmic als estats. Si bé el descobriment que ha fet Falciani sí que ha tingut repercussio mediàtica -tant la seva captura a Espanya com el llistats de defraudadors de què disposa- no han assolit, ni molt menys, l’atenció que han tingut, per exemple, Julian Assange a partir de wikileaks. I més tenint en compte volum que s’hauria defraudat: se suposa que podria descobrir més de 100.000 milions d’euros evadits amb 130.000 comptes i que afectaria a 18.000 evasors tan persones físiques com empreses. “Tot el que soni a desvetllar els privilegis de la banca, les grans empreses o les grans fortunes està vetat dels mitjans de comunicació, perquè en depenen financerament”, això és almenys el que afirma Roberto Gonpane, activista d’ATTAC Madrid.

Del llistat de 659 persones que el govern francés va facilitar a l’espanyol només han trascendit els noms d’Emilio Botin i la seua filla, Ana Patricia, que han pagat ja una multa de 200 milions d’euros. Segons les dades de què es disposen a l’Estat espanyol podrien aflorar més de 6.000 milions d’euros evadits fiscalment en els darrers 10 anys. En aquest sentit, l’organització ATTAC ha fet una campanya de suport públic a Falciani i consideren que la seua actuació posa en evidència el mal funcionament de les eines de control de l’evasió fiscal i l’existència de “paradisos fiscals”.“Es un pressoner molt incómode”, afirma Gonpane qui creu que ho és perquè “la població en general no veu tan mal” l’actuació de Falciani.

Permisivitat amb l’evasió de capitals

Per Gonpane les reclamacions de Suïssa o el paper del mateix Falciani són el menys important en aquest cas. Allò realment trascendental per a l’activista d’Attac és com combatre el frau fiscal. “L’existència de paradisos fiscals està en el cor de la crisi i és el que està provocant les creixents desigualtats socials i que estan portant a la fam a moltes persones i això s’ha de canviar”. El problema és que les grans fortunes poden evadir impostos perquè tenen on fer-ho, els paradisos fiscals, i poden fer-ho sense ser descoberts gràcies al secret bancari. Gonpane considera que allò fonamental, per tant, és “acabar amb la impunitat fiscal i amb la transacció brutal de riquesa dels salaris a les rendes de capital”. “Mentre personatges com Gerard de Pardieu puguen canviar de nacionalitat per no pagar els impostos marcats en el seu país, se’ns podran riure a la cara”, afirma Gonpane. L’activista també posa com a exemple estratègies com la d’Apple, que té la seu central a Irlanda, on la pressió fiscal es baixa, i, en canvi, té una filial espanyola que només fa d’intermediària. La central li ven el producte el més car possible a la filial perquè aquesta darrera obtinga pèrdues, que li permet no pagar impostos sobre els beneficis. Així els beneficis aconseguits per les vendes a Espanya apareixen comptablement a Irlanda on la pressió fiscal és bastant menor. Afirma que no només es tracta de controlar els paradisos sinó que també s’han d’investigar els forats fiscals existents en cada país a partir d’eines finaceres i comptables.

El ministre d’Economia, Cristobal Montoro, ja ha anunciat que el Govern vol publicar abans d’abril de 2013 una llista amb els principals defraudadors fiscals espanyols. Un dels problemes per publicar els noms de particulars és legal: tot i que a Espanya no hi ha secret bancari els noms dels defraudadors estan protegits per la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals a l’hora de fer-se públiques. En principi l’Executiu vol impulsar els canvis legals suficients com per poder fer-ho i donar a conèixer els casos més cridaners: reincidents o de quantitats superiors als 120.000 euros. Amb tot, almenys de moment Espanya està molt lluny de països com ara el Regne Unit o Irlanda fan servir llistes públiques de defraudadors fiscals per regularitzar la seua situació.

 Amb tot, Gonpane critica les llistes que s’han elaborat de presumptes defraudadors espanyols i que circulen per internet perquè són imprecises, i solen carregar les tintes en defraudadors “petits” comparats amb els 100.000 milions d’euros evadits que anuncia Falciani. “S’insisteix molt amb els polítics, però pot ser els mitjans s’haurien de central més trascendental: la permisivitat amb els defraudadors de grans empreses i grans fortunes que compten amb les eines suficients per seguir sent-ho”. Per això, creu que cal un canvi de mentalitat que faci, entre altres coses, que deixem de considerar Suïssa, i tots els paradisos fiscals, com un països honorables, quan el seu principal negoci és albergar els diners negres d’arreu del món- i i que li reconegui a Hervé Falciani els serveis prestats en la lluita contra el frau.

Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Economia laboral, Política, Reportatge i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s