Article publicat a Media.cat el 25 de gener de 2013
En un context de doble crisi –econòmica però també de prestigi del periodisme– el cooperativisme emergeix com una opció més per al sector de la comunicació. En concret, en l’àmbit estatal han sorgit en el darrer any diferents iniciatives que pretenen donar resposta a l’atur del sector amb l’emprenedoria i l’autoocupació social. Alhora, la gent que les impulsa pretén crear estructures més horitzontals que permeten mitjans controlats directament pels i per les periodistes i que siguen, per tant, més independents a l’hora de superar les pressions polítiques i econòmiques que tant han afectat la credibilitat dels professionals de la informació. Entre els projectes cooperatius més recents és remarcable, entre altres, la revista Alternativas Económicas, que ja està disponible online i que sortirà en paper en febrer, segons s’informa en una entrevista publicada en el blog de Silvia Cobo. Es tracta d’una cooperativa amb seu a Catalunya impulsada per, entre altres, Pere Rusiñol i que imita la revista francesa del mateix nom. Una altra experiència, d’àmbit estatal, és La Marea, que va sortir en paper en desembre. Està constituïda com a cooperativa de treballadors, i també d’usuaris, i neix arran d’una iniciativa d’extreballadors de Público. Finalment, a Andalusia sorgeix, impulsat per la Plataforma Andaluza de Periodistas en Movimiento, el projecte “Se buscan periodistas”. En procés de constitució, aquest projecte ha optat pel cooperativisme tant per fer la seua primera empresa de serveis i assessorament com per les futures empreses informatives que espera crear.
Cal recordar, però, que el periodisme no ha optat habitualment per organitzar-se a partir del cooperativisme. No són comuns els mitjans de comunicació articulats al voltant d’una cooperativa de treball. Entre altres exemples destaquen, sense ànim de ser exhaustiu, dos projectes plenament consolidats, malgrat el tòpic que les cooperatives no són viables: el diari italià Il Manifesto i la revista francesa Alternatives Economiques. En l’actualitat, aquest model empresarial té un pes molt minoritari en el sector, una situació que pot canviar en un context de doble crisi econòmica i del periodisme.
Avantatges del model cooperatiu
Quins avantatges pot tenir el model cooperatiu per al periodisme? Una cooperativa és una aposta per un model d’economia social i, per tant, l’apropa a la seua funció social, que és clau en una democràcia. També l’allunya de la concepció que situa el “negoci” per sobre de les consideracions professionals, cosa que afebleix el periodisme a l’hora de ser independent. Dins la professió hi ha present la queixa que, en massa ocasions, els directius i gerents dels mitjans no tenen sensibilitat periodística i que les empreses informatives convencionals tracten la informació com una mercaderia més, sense tenir en compte que és un dret de la societat. Aquesta situació troba una explicació en el fet que les empreses informatives no deixen de ser un “negoci” i, per tant, tenen servituds i pressions econòmiques i polítiques. En canvi, una cooperativa permet que en tot moment el mitjà estiga en mans dels i les periodistes, que la composen com a socis i sòcies, i, per tant, que el criteri aplicat siga estrictament professional. Si bé això sol no garanteix que es faça un periodisme independent, sí que genera unes condicions que afavoreixen que es puga fer. En aquest sentit, també és determinant no dependre exclusivament de la publicitat, i la fórmula cooperativa obre a la possibilitat que els usuaris i les usuàries aporten capital i ajuden al finançament. Alhora, permet que tinguen veu i vot sobre el producte periodístic que s’hi fa, com és el cas de La Marea. Es tracta d’un model d’economia de proximitat que no només possibilita la interacció amb l’audiència, sinó que, a més, compta amb una participació activa d’usuaris i usuàries. Això genera un major contacte amb les demandes informatives de la societat i es converteix en un nou factor que promou l’autonomia de l’empresa informativa.
Dur endavant una iniciativa d’emprenedoria (social), és clar, no és tan fàcil com ens indica la propaganda oficial i, malauradament, no és una solució per tothom, ni tan sols per una majoria dels periodistes que s’han quedat a l’atur des de l’inici de la crisi. No és, ni molt menys, la solució a la crisi econòmica, ni a la crisi del periodisme. Ni l’única opció per fer un periodisme independent, tal i com indicava a l’article El futur del periodisme. Només pretenc plantejar que el cooperativisme és una possibilitat més que els i les periodistes hauríem de tenir en compte. Una opció més que pot donar resposta a molts dels reptes que es planteja la professió per complir la funció social que té, i que és cabdal per al sistema democràtic.
Periodisme social 