Publicat a Media.cat el 22 abril 2013.
Les darreres retallades posen en qüestió el sistema públic català de mitjans de comunicació que, tot i ser millorable, havia aconseguit cohesionar el territori amb una important xarxa de corresponsals i, fins i tot redaccions, arreu del país. TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies podrien acomiadar fins a una trentena de corresponsalies a comarques. Es diu que no hi ha diners i que quan hi hagi una notícia ja s’hi enviarà una unitat especial. El fet, però, és que sense corresponsals serà més difícil que la Catalunya que no és Barcelona esdevinga informació. Si seguim l’argumentació oficial, aquestes retallades semblen d’allò més lògiques, però si les analitzem una mica més a fons veiem que tenen implicacions que van més enllà de l’àmbit laboral i de l’estalvi . Aquests canvis afecten a la qualitat de les informacions que tindrem al voltant de nosaltres mateixos -més enllà de la capital-, al model del país i al dret a la informació. Un equilibri territorial, d’altra banda, que no és un caprici, és un mandat als poders públics que emana de la llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya de 2005.
Especialment, les delegacions comarcals de l’Agència Catalana de Notícies tenen una important funció: la de garantir l’equilibri territorial en la informació que no ens podem arriscar a perdre quan s’ha anunciat una retallada del 25% del seu pressupost. Aquestes delegacions arriben on no ho farà cap altre mitjà de comunicació públic i, especialment, o no hi arribarà mai cap mitjà privat. Els mitjans privats, i menys en l’actual context, no es faran càrrec de la informació del territori per una qüestió de despeses. Aquesta “deficiència” del mercat només la pot corregir el sector públic. La retallada de fins a 30 col·laboradors a tot el territori tant a TV3 com a Catalunya Ràdio també perjudicaran a la presència de les comarques. L’equilibri territorial informatiu no es pot regir per l’estricte benefici econòmic: ens hi juguem la cohesió del país i que les comarques s’hi sentin representades al model (comunicatiu) del país.
Les notícies que succeeixen a Barcelona acaparen els informatius i molts cops s’actua com si això fos suficient per informar sobre tota Catalunya. El fet de ser la capital i el centre del poder polític i econòmic, i que la majoria de mitjans d’abast nacional hi tinguen la seu, indueix clarament a aquesta confusió. Per això cal que el sistema públic català de comunicació vetlli per compensar aquest desequilibri que s’ha donat, fins i tot, en època de bonança econòmica. Només cal repassar algunes dades l’Informe de Pluralisme Territorial del Consell de l’Audiovisual de Catalunya de 2007 per constatar aquest fet, d’altra banda evident. Barcelona absorbeix molta més quota informativa de la que li correspon per pes poblacional i geogràfic. La capital catalana rebia entre el 57 i el 67% de l’atenció en els mitjans audiovisuals d’àmbit català com ara TV3, el circuit català de TVE o 8tv. Amb les retallades, que han provocat mobilitzacions dels professionals, aquesta situació es pot agreujar, i d’això n’ha advertit fins i tot el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
La macrocefàlia de Barcelona respecte a Catalunya -per motivacions polítiques, econòmiques, culturals i demogràfiques- és inevitable. Però, per això mateix, s’han de reequilibrar les informacions que rebem del país per poder tenir-ne una imatge que s’ajuste a la realitat. I si el sector públic no ho fa, no ho farà ningú. No són unes simples retallades de despesa, afecten i qüestionen el model i la cohesió del país en el que es refereix a la representació informativa del terrritori. Aposten, amb l’excusa de l’austeritat i sense explicitar-ho, per una visió centralista del país i veuen la informació més com una mercaderia que no com un dret ciutadà.
Periodisme social 