Javier López: “Quan estàs a l’atur amb més de 50 anys et diuen molt clarament que no et contracten per l’edat”

Javier López és president de Asociación de Parados y Mayores Activos (APMA) de Santa Coloma de Gramanet. L’associació se centra en un dels col·lectius que, tot i no ser el de més atur, és un dels que més difícil ho té per buscar feina els majors de 50 anys que en molts casos són descartats per la seua edat i per als quals quatre anys més de crisi poden ser devastadors. Els membres fundadors d’aquesta associació han estat pioners en la creació d’una entitat d’aturats que tinga l’objectiu de trobar feina per als seus membres. I aixó ho fan convertint-se en un espai de recollida de currículums en el qual les empreses poden demanar professionals, però també han constituït, des de fa quatre mesos, una empresa que forma part de l’associació en la qual han pogut contractar fins a sis treballadors.

Teniu la sensació que s’abandona els aturats a la seua sort?

La gran majoria s’han cansat de buscar. S’han cansat de rebre negatives. Estan fastiguejats per fer el que se suposa que s’ha de fer i no trobar feina.

Que et diuen a les entrevistes de treball?

Et diuen que sí que estàs molt preparat però que has passat dels cinquanta. El problema és l’edat i t’ho diuen així de clar.

I com reacciones amb una resposta així?

Sents ràbia i impotència. T’emprenyes. I l’únic que pots fer és aixecar la veu quan aquests tòpics es posen sobre la taula. El que intento és aportar les coses positives que tenim els de més de cinquanta anys.

I quines serien?

La més important és l’experiència. Tu vas a dir-me a mi com he de fer la meua feina? A veure entent-me, sempre podem aprendre noves tecnologies, mesures de seguretat, però tenim un ampli coneixement.

I el pitjor inconvenient?

Tenim una gran estabilitat familiar i, per tant, no tenim mobilitat geográfica: no podem anar a 1.000 o 2.000 km a treballar.

Has pogut esbrinar quins són els tòpics sobre la gent de més de 50 anys?

En un fòrum al qual vam ser convidats vaig poder parlar amb empresaris que em van reconèixer que quan reben un currículum d’algú de més de 50 anys ni el consideren. Creuen que no poden oferir-li una feina de mil euros, perquè no ho acceptaran. El segon clixé és que poden plantar cara més fàcilment. I, finalment, creuen que tenen pitjor salut i estaran més cops de baixa que els joves i, per tant, no sortiran rendibles.

I quan no tens ni ganes de buscar feina, on vas?

Quan vam fer l’associació ens vam adonar que els companys que venien a deixar el currículum es pasaven hores parlant de la seua situació. Tenien ganes d’explicar la seua vida i se sentien còmodes amb nosaltres: som com ells, no érem professionals de l’orientació laboral.

I vau crear algun espai de suport?

Vam decidir ampliar un dia més l’horari d’atenció i reunir-nos divendres. L’objectiu era parlar de tot, del més bo i del més dolent, per desconnectar i per riure, de conversar de temes que no fossin només l’atur. Però al final acabava sortint i cadascú explicava al seva història.

Fa uns anys la formació semblava una eina suficient per sortir de l’atur.

No està ben orientada i no dóna resultats. No vull ser pesimista, vull ser realista, però crec que no serveixen de gaire. A més també el fan nois de 25 o 30 anys. Quines possibilitats tinc jo amb aquesta competència? Doncs que no m’escalfin el cap.

Hi ha por a que us treguen o redueixin les prestacions socials?

Clar que tenim por! Estem acollonits! El que menys porta una trajectòria laboral de 30 anys i se’ns poden anar a la merda tants anys de cotització perquè en els darrers anys serà quan menys cobrarem i són els que serveixen per al càlcul de les pensions. I això si tenim la sort de tenir feina.

Com veus el futur?

Sí, és cert, algún dia s’ha d’acabar la crisi, però si són 3 o 4 ays més jo ja em planto en els 58, i qui em contractarà a mi? Quan es passi la crisi hi haurà més opcions, però no per a nosaltres.

La idea de buscar feina col·lectivament és, si més no, poc habitual.

Ens va sorprendre a nosaltres mateixos ser la primera associació d’aturats amb l’objectiu de fer recerca activa de feina per als seus socis. Moltes altres el que fan, legitimament, és reivindicar.

I com cercàveu ocupació per a tanta gent?

Vam portar els currículums dels socis als polígons industrials i grans empreses de l’àrea metropolitana. Ens obrien les portes, però de seguida ens deien que no podia ser, que no hi havia feina. I així ens vam passar 6 mesos.

Vau pensar en abandonar?

La veritat és que sí. Vam arribar a un punt d’inflexió en el qual no avançavem i vam estar a punt d’abandonar. I se’ns va ocórrer l’opció de crear una empresa de serveis.

I per què de serveis?

Perquè els currículums dels nostres associats eren de fontaner, lampista, electricista, paleta, transportista, etc. I després de molt rumiar-ho ens vam decidir per crear una empresa a partir de l’associació.

I quin és el projecte d’empresa?

L’empresa es va crear a l’octubre de l’any passat i està dins de l’associació. Els beneficis han de revertir en la pròpia associació però també es poden invertir amb una Obra Social destinada als socis que estan en una situació més precària.

I com s’articula tot això de l’Obra Social d’una entitat?

Per ara és només una idea. Quan siga possible, quan hi hagi beneficis, es crearà una comissió de seguiment per atorgar els ajuts que, malauradament, seran limitats. Esperem que a unes quatre o cinc persones.

Quanta gent heu pogut contractar?

Hem aconseguit contractar a 6 companys de forma directa amb contracte laboral per obra i servei, durant tres mesos i amb uns salaris dignes. També hem aconseguit que tres treballadors siguen contractat per altres empreses.

I quines són les condicions per ser contractat?

Els que treballen per l’empresa han de ser associats, però no poden ser membres de la junta. De fet, les condicions per ser membre de l’entitat són: ser resident a Santa Coloma, major de 50 anys i associat. No hi ha quotes.

Ha estat fàcil?

No és impossible i es pot fer, però tampoc hi ha una vareta màgica. Cal molta constància. Hi ha hagut moments en els quals hem pensat en deixar-ho, però per ara aquí estem.