Publicat a Media.cat el 3 de juny de 2013
Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio han proposat un canvi en la gestió empresarial dels mitjans públics catalans i han proposat com a alternativa la cogestió –que té com a referent Alemanya- i que reparteix a parts iguals la direcció entre representants del Parlament i dels treballadors. És la primera vegada en la història de l’actual democràcia que es planteja en un mitjà de comunicació (en aquest cas públic) la participació dels treballadors en la seva gestió empresarial. La cogestió, tot i que no ho proposen explícitament, podria ser una eina per garantir l’autonomia dels professionals de la informació i, per tant, de la funció social del periodisme. En aquest sentit, només els anomenats comitès professionals n’han fet seguiment i defensa dels propis (i pocs) mitjans on existeixen. La seua funció ha estat elaborar informes sobre les línies informatives dels seus respectius mitjans (públics o privats), sense més efectes que els morals. La proposta dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio seria una oportunitat per garantir una veritable autonomia dels periodistes i uns mitjans públics al servei de la societat i no del govern de torn.
La proposta, que també hauria d’incloure garanties a la neutralitat d’aquests mitjans, posa de manifest que els periodistes, per fi, s’atreveixen a ser subjecte de la seua feina, i no només uns assalariats (amb millors o pitjors les condicions de treball). És un pas previ per a que puguen complir la seua funció social de forma efectiva i amb eines suficients. En l’àmbit privat ja s’està produint un incipient corrent de periodistes que s’organitzen en cooperatives i recuperen el sentit i les regnes de la professió. Els periodistes hem estat “presos” de la “professionalitat” mal entesa: aquella que ens feia creure que no hi havia col·lectiu, sinó només individus i tot depenia d’un mateix. Han estat habituals en la professió els comentaris que afirmaven que no importava la precarietat, l’explotació o la limitació que suposa la por a un acomiadament per a una actuació professional autònoma. Els codis ètics remetien a l’acció individual del periodista i de declaracions de bones intencions que han donat el resultat que tots coneixem. La cogestió podria atorgar la suficient força als periodistes per defensar els seus drets col·lectivament, per exercir-los de forma efectiva i per permetre que fossen garants del dret a la informació de la societat.
Cogestió ciutadana?
La proposta de cogestió –que no ha tingut el ressò que es mereixia- és un pas positiu, però la funció social del periodisme no la garantim només els professionals: hem de retre comptes a la societat, i què millor que incorporar-la en la gestió dels mitjans públics? La participació en la gestió dels mitjans públics dels moviments socials seria la garantia definitiva de la seua neutralitat. Hi ha models com el britànic o l’alemany que treballen aquest aspecte a les empreses informatives públiques o a consells de regulació audiovisual amb poder de decisió o sanció i que permeten garantir la seua pluralitat i la independència amb la participació de la societat civil. Hi haurà qui diga que ja hi és amb els diputats del Parlament. Si bé cal remarcar que els partits polítics fan aquesta funció de representació, s’ha de dir que no són els únics, ni n’han de tenir l’exclusiva. Amb tot, la cogestió i la participació ciutadana a les empreses d’informació públiques són debats oberts en el fons i en la forma, però que s’han d’encetar. En el context de crisi, a més de resistir, s’han de plantejar, imaginar i debatre alternatives que milloren el sistema comunicatiu català. Només així es recuperarà el prestigi perdut per la professió.
Periodisme social 