“El periodisme social explica els fets, les seues causes i planteja alternatives des del compromís social”

Entrevista realitzada per l’estudiant gandià de periodisme Camil Giner a l’editor del blog Periodisme Social.

Com definiries el periodisme social?

El periodisme social està compromès amb la societat i la justícia social. Normalment sol explicar punts de vista silenciats pels mitjans convencionals i hegemònics i està lligat als moviments socials o a les problemàtiques socials. El periodisme “alternatiu” o projectes com periodismohumano.com anirien en aquesta línia, però desconec si se’n senten vinculats a aquest concepte com a tal.

Amb tot, no es tracta de ser parcial ni de posicionar-se a favor de ningú, sinó d’aprofundir en les realitats socials, el les seues causes i en les seues afectacions en les persones. Quan s’expliquen uns fets s’és plural amb les fonts, però es cerca les causes dels fets i es plantegen, si s’escau, alternatives. No és un periodisme només de denúncia social, també dóna a conèixer tota aquella experiència de justícia social i visibilitza minories o plantejaments minoritzats. La diferència amb altres periodismes rau en les temàtiques i la perspectiva.

Podríem dir que és una nova disciplina?

El periodisme social ja fa temps que va pel món. Tal vegada el que passa és que hi ha diverses formes de denominar el mateix: periodisme alternatiu, social, de denuncia social, independent, etc i, alhora, el que passa és que és molt minoritari per això pot donar la sensació que és nou.

Cap on està enfocat aquest tipus de periodisme?

Com deia abans, el periodisme social aborda temes socials, moltes vegades plantejades pels moviments socials però no sempre, ni necessàriament. A més, s’aborden els temes des d’un punt de vista molt proper a les persones. No es tracta de parlar de grans xifres, i de grans personalitats, sinó dels efectes (negatius o positius) que tenen en les persones determinats fets, lleis, etc.

Xoca amb el periodisme de masses?

No és un periodisme més complex, és més profund perquè va a les causes i planteja alternatives però el llenguatge és el mateix i és igual d’accessible per a tota la societat. Amb el que pot xocar és amb el poder (polític i econòmic), per definició conservador, que és el que promou l’anomenat periodisme de masses.

Creus que la professió camina cap a noves formes de fer periodisme?

Per mi el futur del periodisme és construir nous mitjans lliures que no depenguen dels grans empreses ni del govern. Els mitjans actuals han perdut la credibilitat per diferents motius tal com explique a l’article El futur del periodisme, i crec que autoorganitzar-se serà la única manera de sortir-se’n. Això si, el gran repte pendent és com finançar aquests nous mitjans perquè el crowfunding té uns límits.

Tens la sensació que el periodisme està cada vegada més desprestigiat?

El periodisme actual n’està, en la seua immensa majoria, condicionat per determinats interessos: o la publicitat o la subvenció pública que el pressionen. El desprestigi ve per la falta de credibilitat ja que depenen de qui els financia (govern o grans empreses). Els periodistes tampoc no ens hem organitzat per defensar el dret a la informació de la ciutadania, i ens hem dedicat a deixar-nos arrossegar per una dinàmica que ens condiciona. Evidentment no tot el periodisme que es fa “està venut”, hi ha molts bons professionals i amb molta ètica. Això si l’empresa informativa pot ser pressionar i pressionar els seus treballadors perquè un contingut es publique o no, i com ix, més enllà de criteris estrictament professionals. A més, no es fàcil enfrontar-s’hi. Amb la crisi, però, hi ha més periodistes autoorganitzant-se.

En moltes ocasions, ens hem vist superats per la “llibertat” de les xarxes socials, i ho poso entre cometes perquè no és tal, també són empreses amb interessos, però si que permeten difondre informació no oficial molt ràpidament. S’ha de reconèixer que eines com Twitter o Facebook, amb les seues clares limitacions, han fet més evidents les servituds dels mitjans.

Destacaries alguna iniciativa en concret, i si pot ser de la zona?

Iniciatives n’hi ha moltes, tens diferents exemples a l’article El cooperativisme coma eina per a un periodisme independent. No sabria si ubicar-los com a periodisme social, però tots els exemples estan compromesos, intenten buscar les causes dels fets i plantejar les alternatives.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Català, Entrevista, Periodisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a “El periodisme social explica els fets, les seues causes i planteja alternatives des del compromís social”

  1. Pere F. ha dit:

    És molt bo que les inicatives del periodisme social comencin a arrelar-se. Però per això mateix, les arrels haurien de ser fortes i amb fondària. La pregunta és: com es pot aconsseguir?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s