Una xarxa ciutadana per politizar els drets a la informació i la comunicació

Estàndard

 

La Xarxa pel dret a la informació i la comunicació (XADIC) s’inspirava en la Coalición por una Comunicación Democrática d’Argentina però també en experiències similars a Brasil, Uruguai i altres països llatinoamericans. Aquests moviments reclamaven uns mitjans de comunicació independents i uns mitjans comunitaris promoguts pels moviments socials i per la ciutadania i en la majoria dels casos aquesta reivindicació es va concretar en una llei que ho regulava. L’objectiu a Catalunya era passar de la més clàssica i europa reivindicació de la regulació professional (amb mesures com ara la creació d’un carnet oficial de periodista, consell de l’audiovisual, comités professionals, estatuts de redacció, etc) a un concepte més integral de la informació i la comunicació com un dret ciutadà bàsic en democràcia tal i com s’estava impulsant des d’Amèrica Llatina.

Continua llegint

Periodistes sense redacció

Estàndard

Publicat a Media.cat el 23 d’octubre.

Fa uns dies vaig llegir en un comunicat de la Federació de Sindicats de Periodistes, que ha celebrat recentment el seu congrés estatal, l’expressió “periodistes sense redacció”. Aquesta fa referència als professionals que estan en procés de recerca constant de col·laboracions ja que no en tenen d’habituals: ara cerquen feina en un mitjà, ara en una agència de comunicació o, alhora, inicien projectes periodístics pel seu compte. N’havia sentit parlar de periodistes freelance, a la peça, col·laboradors, els independents o per lliure, els que treballen des de casa o teletreballen, però això de “periodistes sense redacció” em va sobtar. Sempre m’havia vist a mi mateix a partir del que tenia: era un autònom, un col·laborador o un periodista a la peça encara que canviés de mitjà constantment. Era conscient que en aquesta situació se solen perdre en drets laborals: no es té dret a l’atur, ni vacances pagades, ni a baixa, etc. Fins i tot, havia reflexionat al voltant que el fet de ser freelance et podia fer perdre força per plantejar els temes o els enfocaments més crítics. Es tracta de la precarietat de sempre agreujada per la crisi i la falta de feina. Però, ai! la redacció, ni hi pensava! Veure descrita la meua realitat professional a partir del que no tinc em va descol·locar: sóc un “sense redacció”! Quan ho vaig llegir em va fer pensar més enllà del propi concepte. Amb aquesta denominació dóna la sensació que ens han pres alguna cosa que era nostra. Llavors vaig acabar reflexionant sobre allò que t’aporta treballar en una redacció, assistir a les reunions i participar-hi proposant “temes” per fer reportatges, entrevistes o notícies, etc. De sobte, un altre cop l’opció d’estar en una redacció tornava a aparèixer a la meua vida, ni que fora per saber que no la tenia a l’abast. Per sort, he estat a algunes i puc dir que les enyore: et senties part d’alguna cosa i hi havia un creixement professional a partir d’un intercanvi de coneixements i parers amb els companys.

Continua llegint

El paper dels mitjans comunitaris

Estàndard

Publicat a Media.cat el 13 de setembre de 2013

Habitualment quan pensem en mitjans de comunicació ho fem en format d’empresa privada i amb ànim de lucre o també en mitjans públics. Cap dels dos són producte de la iniciativa col·lectiva, cívica o ciutadana: els mitjans privats amb ànim de lucre naixen a partir d’un o diversos inversors i els públics els creen les institucions. I si bé en tots dos casos són serveis públics que garanteixen el dret a la informació, bàsic en democràcia, hi ha el perill que els primers tinguen la pressió dels interessos comercials de l’empresa i els segons la pressió del govern de torn. Si bé des de qualsevol dels dos àmbits es pot exercir el periodisme amb independència professional, les limitacions són clares.

Continua llegint

Cogestió als mitjans públics catalans i participació ciutadana

Estàndard

vcanet

Publicat a Media.cat el 3 de juny de 2013

Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio han proposat un canvi en la gestió empresarial dels mitjans públics catalans i han proposat com a alternativa la cogestió –que té com a referent Alemanya- i que reparteix a parts iguals la direcció entre representants del Parlament i dels treballadors. És la primera vegada en la història de l’actual democràcia que es planteja en un mitjà de comunicació (en aquest cas públic) la participació dels treballadors en la seva gestió empresarial. La cogestió, tot i que no ho proposen explícitament, podria ser una eina per garantir l’autonomia dels professionals de la informació i, per tant, de la funció social del periodisme. En aquest sentit, només els anomenats comitès professionals n’han fet seguiment i defensa dels propis (i pocs) mitjans on existeixen. La seua funció ha estat elaborar informes sobre les línies informatives dels seus respectius mitjans (públics o privats), sense més efectes que els morals. La proposta dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio seria una oportunitat per garantir una veritable autonomia dels periodistes i uns mitjans públics al servei de la societat i no del govern de torn.

Continua llegint

Retallades, mitjans de comunicació públics i cohesió territorial

Estàndard

Publicat a Media.cat el 22 abril 2013.

Les darreres retallades posen en qüestió el sistema públic català de mitjans de comunicació que, tot i ser millorable, havia aconseguit cohesionar el territori amb una important xarxa de corresponsals i, fins i tot redaccions, arreu del país. TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies podrien acomiadar fins a una trentena de corresponsalies a comarques. Es diu que no hi ha diners i que quan hi hagi una notícia ja s’hi enviarà una unitat especial. El fet, però, és que sense corresponsals serà més difícil que la Catalunya que no és Barcelona esdevinga informació. Si seguim l’argumentació oficial, aquestes retallades semblen d’allò més lògiques, però si les analitzem una mica més a fons veiem que tenen implicacions que van més enllà de l’àmbit laboral i de l’estalvi . Aquests canvis afecten a la qualitat de les informacions que tindrem al voltant de nosaltres mateixos -més enllà de la capital-, al model del país i al dret a la informació. Un equilibri territorial, d’altra banda, que no és un caprici, és un mandat als poders públics que emana de la llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya de 2005.

Continua llegint

Habemus LGTBfobia

Estàndard

vcanet

Ya tenemos nuevo Papa: Francisco I. Y no hay demasiadas novedades por lo que se refiere a la aceptación de los derechos del colectivo LGTBI. Y esto es así, pese al insistente mensaje sobre la supuesta voluntad de hacer frente a los “retos” de la Iglesia Católica del nuevo pontífice y sobre su austeridad. Además, se suceden las acusaciones, que van saliendo a la luz pública, de haber sido colaboracionista con la dictadura de Argentina durante los años 70. Los matices vienen de aquellos que lo limitan a pasividad, pero nunca hablan de clara oposición. No sabemos que hará Francisco I en su papado, pero sí que sabemos qué ha hecho cuando era líder de los católicos argentinos. Y los antecedentes que tiene, ciñiéndonos sólo a derechos del colectivo LGTBI, no son, precisamente, favorables. Y esto, siendo muy y muy suaves.

Continua llegint

Habemus LGTBIfòbia

Estàndard

vcanet

Ja tenim nou Papa: Francesc I. I no hi ha massa novetats pel que fa a l’acceptació dels drets del col·lectiu LGTBI. I això és així, tot i l’insistent missatge sobre la suposada voluntat de fer front als “reptes” de l’Església Catòlica del nou pontífex i sobre la seua austeritat. I això entre acusacions, que van eixint a la llum pública, d’haver estat col·laboracionista amb la dictadura d’Argentina durant els anys 70. Els matisos venen pels que ho limiten a passivitat, mai en parlen de clara oposició. No sabem que farà Francesc I al seu papat, però si que sabem que ha fet quan era cap dels catòlics argentins. I els antecedents que té, cenyint-nos només als drets del col·lectiu LGTBI, no són, precisament, favorables. I això, sent molt i molt suaus.

Continua llegint

El cooperativisme com a eina per a un periodisme independent

Estàndard

Article publicat a Media.cat el 25 de gener de 2013

En un context de doble crisi –econòmica però també de prestigi del periodisme– el cooperativisme emergeix com una opció més per al sector de la comunicació. En concret, en l’àmbit estatal han sorgit en el darrer any diferents iniciatives que pretenen donar resposta a l’atur del sector amb l’emprenedoria i l’autoocupació social. Alhora, la gent que les impulsa pretén crear estructures més horitzontals que permeten mitjans controlats directament pels i per les periodistes i que siguen, per tant, més independents a l’hora de superar les pressions polítiques i econòmiques que tant han afectat la credibilitat dels professionals de la informació. Entre els projectes cooperatius més recents és remarcable, entre altres, la revista Alternativas Económicas, que ja està disponible online i que sortirà en paper en febrer, segons s’informa en una entrevista publicada en el blog de Silvia Cobo. Es tracta d’una cooperativa amb seu a Catalunya impulsada per, entre altres, Pere Rusiñol i que imita la revista francesa del mateix nom. Una altra experiència, d’àmbit estatal, és La Marea, que va sortir en paper en desembre. Està constituïda com a cooperativa de treballadors, i també d’usuaris, i neix arran d’una iniciativa d’extreballadors de Público. Finalment, a Andalusia sorgeix, impulsat per la Plataforma Andaluza de Periodistas en Movimiento, el projecte “Se buscan periodistas”. En procés de constitució, aquest projecte ha optat pel cooperativisme tant per fer la seua primera empresa de serveis i assessorament com per les futures empreses informatives que espera crear.

Continua llegint

L’autocrítica en els mitjans de comunicació

Estàndard

ARTICLE D’OPINIÓ

Publicat el 11 de desembre a Media.cat

Els i les periodistes tenen un poder immens: està sota la seua responsabilitat la imatge que de la realitat es faça la societat. Per això cal fer una feina rigorosa i s’ha d’investigar els fets més enllà versió oficial i la nota de premsa, però també s’ha de contextualitzar i ser plurals en les versions que es donen. S’ha de donar a la ciutadania les eines suficients per entendre la realitat, per poder interpretar-la i, a partir de les diferents informacions que se li aporten, perquè puga crear-se la seua pròpia opinió del que passa. Per això cal, diferenciar clarament i formalment la informació de l’opinió o de la publicitat. Malauradament en una part dels mitjans de comunicació la informació ha perdut pes i l’opinió envaeix el seu espai. Desenes de tertulians i tertulianes, moltes vegades sense expertesa en la matèria que aborden, van de mitjà en mitjà defensant les seues, lícites, tesis i en moltes ocasions amb la única voluntat de generar polèmica.

Continua llegint

El paper dels periodistes (homes) en la igualtat de gènere

Estàndard

La nostra societat no és, encara, igualitària. Els nostres polítics i polítiques, l’empresariat o les entitats socials veuen el món, per inèrcia, des d’una perspectiva que invisibilitza la presència de les dones i les discriminacions que pateixen. Això, com no podria ser d’una altra manera, es trasllada també als mitjans de comunicació que no fan més que, en molts casos, ser un reflex dels valors socials dominants. Només cal repassar els diferents estudis que ho posen de manifest. Segons l’informe Les dones en els informatius de televisió, elaborat pel CAC i publicat el març de 2009, són dones el 27,5% de les persones que hi apareixen, una xifra molt propera al 28% que ofereix l’estudi Qui figura a les notícies, de 2010 i que es fa simultàniament a 108 països cada cinc anys des del 1995. Recentment, l’estudi Anàlisi del tractament del gènere i les dones als espais d’economia dels mitjans de comunicació ha afegit una nova dada: només un 20% de les persones que apareixen a les notícies d’economia són dones.

Continua llegint

14-N: motivos para una huelga global y europea

Estàndard

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Motivos para hacer huelga mañana #14N sobran y se añaden a los de 29 de marzo a causa de una reforma laboral aprobada por el PP, que deja sin apenas derechos y protección a los trabajadores. El PP perpetró un importante hachazo al estado del bienestar en julio, aunque también en fechas posteriores y que dió lugar a las mayores manifestaciones convocadas por sindicatos de los últimos años el 18 de julio y en la que había trabajadores, pero también comerciantes, profesionales y pequeños empresarios. Un recorte que no sólo afecta a lo laboral sino a todos los ciudadanos, porque cabe recordar que los derechos sociales son de la ciudadanía, lo que afecta a trabajadores pero también a profesionales y pequeños empresarios que pagan unos impuestos injustos y desproporcionado, mientras las grandes empresas y las grandes fortunas pagan, en proporción, mucho menos. Además, a parte de la injusticia de los impuestos cabe recordar que segun datos del Sindicato de Técnicos del Ministerio de Hacienda (Gestha), el 72% del fraude procede de las grandes empresas y fortunas. A todo esto hay sumar, el último gran hachazo que suponen los presupuestos para 2013, cuando se prevén recortar más 65.000 millones de euros concentrados en prestaciones sociales. Cabe recordar que el motivo de que la huelga sea mañana es que se tiene el objetivo de influir en el debate de los presupuestos de 2013 en las Cortes Generales españolas.

Continua llegint

Investigar els fets més enllà de la versió oficial

Estàndard

Una de les feines del periodista és anar més enllà de la versió oficial no només amb diferents declaracions sinó investigant els fets

Article publicat a Media.cat el 2 de novembre de 2012

ARTICLE D’OPINIÓ

Fa uns mesos publicava l’article Periodisme de fonts? Els mateixos deures ètics a Media.cat defensant que el periodisme de fonts té les mateixes obligacions ètiques que el de mitjans de comunicació. Si bé em mantinc en la mateixa idea, el motiu del present article és analitzar ara l’altra part: el periodisme de mitjans i la seua funció. Els gabinets de comunicació faciliten la versió de qui emet la informació, de la font, tot i això han de mantenir valors com ara l’honestedat, la veracitat i el respecte de la independència dels mitjans. Correspon als periodistes que estan als mitjans (als redactors, redactors en cap i directors) no empassar-se sense més crítica la versió de la nota de premsa que condueix a una interpretació favorable a l’emissor sinó és revisada. És dret de la ciutadania que el periodisme, el de mitjans, contraste, verifique i investigue les diferents notícies que publica i aporte noves visions crítiques més enllà de la nota de premsa. Forma part de la seva funció social, clau per a una democràcia sana, i més quan es refereix a la informació que difonen els diferents ens governamentals que té efectes directes en la societat. Continua llegint

El futur del periodisme

Estàndard

ARTICLE D’OPINIÓ. Publicat a Media.cat el 19 de setembre de 2012

De fa un temps, a diferents formats de trobades sobre el futur del periodisme, un argument que es repeteix sovint és que un dels motius de la crisi del sector té l’origen en què les empreses informatives són dirigides cada cop menys amb criteris professionals. Es diu que alguns dels propietaris dels mitjans de comunicació ja no “viuen” la professió: o bé no són periodistes o bé la de comunicació és una inversió més amb l’únic objectiu de treure’n beneficis econòmics. L’argument assenyala que hi ha mitjans que actuen com si la informació fos una mercaderia més, com si es tractés d’una fàbrica d’automòbils o cargols. I la conseqüència de convertir la informació en una mercaderia més es la pèrdua de prestigi de la professió i la degradació de la funció social del periodisme que l’abocaria a la mala qualitat, el sensacionalisme i la banalització.

Continua llegint

S’atrevirà la societat catalana a no pagar l’euro per recepta?

Estàndard

En altres moments històrics la desobediència de lleis injustes ha permès que aquestes siguen derogades

ARTICLE D’OPINIÓ

Els ciutadans, el 99% que reclama el 15-M, només fan sentir la seua veu quan s’uneixen en grans masses. Les manifestacions o les vagues laborals són formes de pressió, però ni les úniques, ni, necessàriament, les més efectives. El 15 de setembre els sindicats majoritaris demanaran al Govern espanyol que convoqui un referèndum sobre les retallades i pot ser una oportunitat perquè la ciutadania mostre el seu malestar. Si l’Exectiu espanyol no convoca la consulta popular, amenaçen en convocar-la igualment des dels moviments socials. Existeixen, però més vies de fer pressió al poder per aconseguir una societat més justa i igualitària Algunes estan al debat públic en l’actualitat. Es tracta de no complir les lleis que es consideren injustes amb una finalitat política de denúncia de la seua injustícia i fins que siguen derogades: és la desobediència civil.

Hi ha exemples molt recents com ara les darreres accions a supermercats per donar accés a aliments a persones sense recursos econòmics o la resistència passiva als desnonaments organitzats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. ¿Arribaran els moviments socials a dur aquesta filosofia a altres àmbits? ¿Es factible usar la desobediència civil  i, per exemple, no pagar l’euro per recepta o altres copagaments sanitaris per aconseguir que es deroguen? Hi ha precedents que poden servir d’exemple, tot i que una condició necessària per al seu èxit seria obtenir un ampli seguiment social.

Continua llegint

Persecució política de l’homosexualitat i la transexualitat: Rússia no està tan lluny

Estàndard

Publicat a Infogai agost-setembre de 2012

Rússia sempre m’ha semblat un país amb molta mala sort en política, tot i que una anàlisi més profunda podria concloure que és un país on, en cap moment, les classes dominants han cregut en projecte democràtic. Els diferents intents per democratizar aquell país que han fracassat i han donat lloc a règims autoritaris que exercien un ferri control social i polític que ha fet impossible cap avanç social, democràtic o en llibertats. En aquest sentit, l’homosexualitat no se’n salva i si bé històricament s’havia patit repressió, aquesta va ser despenalitzada el 1993. En l’actualitat una aliança d’extrema dreta, nacionalisme rus i cristians ortodoxos està iniciant a Rússia una intensa ofensiva homofòbica.

Però Rússia, la situació russa, que ens pot semblar molt llunyana, i no només geogràficament també políticament, no ho és tant com ens pensem. Els sectors socials que s’han sumat a l’antiga república soviètica (extrema dreta i religiosa) hi són a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa, només que compten amb, almenys per ara, una escassa influència social. Però anem a pams.  Continua llegint

Un referéndum para detener los recortes sociales: del éxito en Eslovenia a la iniciativa social en España

Estàndard
  • Eslovaquia o Irlanda han sometido a referéndum aquellas reformas que modifican sustancialmente el estado del bienestar
  • En España, los sindicatos reclaman un referéndum sobre las políticas del PP que no estaban en su programa del 20-N

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Eslovenia rechazó en referéndum en abril de 2011 una reforma laboral, en junio del mismo año otra consulta paralizó la propuesta de retrasar la edad de jubilación a los 67 años.  En junio de este año Irlanda aprobó en referéndum los recortes sociales que se imponen desde la Unión Europea para “rescatar” financieramente a los países cercanos a la insolvencia. En España no se ha celebrado ningún referéndum al respecto, y los sindicatos mayoritarios, apoyados por más de 150 movimientos sociales, proponen un referéndum sobre los recortes del PP que hacen pagar la crisis a los más débiles, que cercenan la justicia social y los derechos sociales y laborales conseguidos. La celebración de un referéndum sobre las políticas que ha aplicado el PP sería muestra de estar en un estado avanzado desarrollo democrático, del que España carece.

Continua llegint

S’ho volen carregar tot… fins i tot el dret a la informació

Estàndard

Article d’opinió publicat a Media.cat el 19 de juliol.

ARTICLE D’OPINIÓ

“S’ho volen carregar tot… fins i tot el dret a la informació”. Sota aquest lema es van concentrar diferents sindicats de periodistes catalans a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona el passat 5 de juny, quan encara no es coneixien les darreres retallades anunciades per Mariano Rajoy, president del Govern espanyol. El motiu central de la protesta era denunciar els efectes que tenen la crisi i les retallades en el periodisme, especialment pel que fa a manca de pluralisme i, per tant, manca de qualitat democràtica.

Continua llegint

Manifestaciones y un referéndum contra los recortes

Estàndard

Los sindicatos convocan manifestaciones contra los recortes

CCOO plantea un referéndum sobre los cortes  del PP

El gobierno aboca a trabajadores, clases medias y autónomos al empobrecimiento

ARTICULO DE OPINIÓN

Sencillamente insultante. Una estafa, El PP  ha hecho un fraude electoral hace apenas 8 meses, como denuncia el secretario de CCOO Ignacio Fernandez Toxo. Ya en marzo los electores andaluces hicieron pagar sus mentiras a los populares y perdieron la única posibilidad en toda la historia que han tenido de ganar unas elecciones en aquella comunidad. Lo que vino después, el pacto PSOE-IU, es cuestionable -porque también aplica recortes-, pero el resultado fué de claro retroceso para el PP: 420.000 votos menos que 5 meses antes, frente al tópico que la derecha no pierde votos. Esto no fue más que el preludio de lo que puede pasar en próximas elecciones. Diversas voces reclamaron #eleccionesgeneralesya, por sus mentiras, aunque no prosperó la demanda.  Lástima que las próximas elecciones -las gallegas y vascas- sean en 2013.

Continua llegint

Es busca editor per impulsar un diari en català al País Valencià

Estàndard

La desaparició de l’Informatiu suposa un cop més a la pluralitat mediàtica valenciana on l’espai valencianista i progressista no hi té cap mitjà d’informació d’àmbit autonòmic

Article publicat a Media.cat el 6 de juny de 2012.

“Es busca editor, disposat a invertir a llarg termini, per impulsar un diari en català al País Valencià”. Aquest podria ser l’anunci per paraules que posarien les desenes de milers de valencians orfes d’un diari amb sensibilitat de país, d’àmbit valencià i en català. L’anunci hauria d’incloure que molts d’aquests lectors ho serien, entre altres coses, per fidelitat a la seua llengua. Això si, cal cercar quina és la fòrmula o la suma d’estratègies que permeten fer viable un projecte així. El darrer intent ha estat l’Informatiu , un diari digital en català, sensible al nacionalisme i d’àmbit valencià que ha acabat tancant el passat 31 de maig per dificultats econòmiques. Han plegat anteriorment projectes similars com ara el digital Pàgina 26, l’Avanç -un referent entre els mitjans alternatius de la nostra llengua- o l’edició valenciana d’El Punt, que es publicava setmanalment i que va intentar ser diària sense aconseguir-ho a partir de subscripcions. Continua llegint

Uns mitjans de comunicació públics autònoms i desgovernamentalitzats

Estàndard

Uns mitjans de comunicació públics autònoms i desgovernamentalitzats. Article d’opinió publicat a Media.cat el 24 d’abril de 2012.

ARTICLE D’OPINIÓ

Els mitjans públics són un element d’equilibri per al nostre sistema mediàtic de caire mixt públic-privat per que elaboren una oferta audiovisual que pensa en l’interès general i compleix una funció social que va més enllà d’atendre les demandes del mercat com fan els privats. Són, o haurien de ser, autònoms del poder polític per garantir el pluralisme. En aquest sentit, les discrepàncies entre els partits polítics a l’hora de nomenar als directius de diferents ens públics que reflecteixen notícies recents (com ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals -CCMA- o Radiotelevisió Espanyola -RTVE-) generen desconfiança entre gran part de la ciutadania que ho percep com una lluita per quotes de poder. En ambdós casos s’havien elaborat lleis amb la voluntat de desgovernamentalitzar aquests ens públics. En les dues ocasions, però, els intents de dotar d’autonomia a aquests mitjans no se n’ha sortit i s’ha generat la sensació de què irremeiablement tots els partits miraran de fer-los servir com a eina de propaganda. S’ha generat un derrotisme entre una part important de la ciutadania que no veu alternativa a això.

Continua llegint