Habemus LGTBfobia

Estàndard

vcanet

Ya tenemos nuevo Papa: Francisco I. Y no hay demasiadas novedades por lo que se refiere a la aceptación de los derechos del colectivo LGTBI. Y esto es así, pese al insistente mensaje sobre la supuesta voluntad de hacer frente a los “retos” de la Iglesia Católica del nuevo pontífice y sobre su austeridad. Además, se suceden las acusaciones, que van saliendo a la luz pública, de haber sido colaboracionista con la dictadura de Argentina durante los años 70. Los matices vienen de aquellos que lo limitan a pasividad, pero nunca hablan de clara oposición. No sabemos que hará Francisco I en su papado, pero sí que sabemos qué ha hecho cuando era líder de los católicos argentinos. Y los antecedentes que tiene, ciñiéndonos sólo a derechos del colectivo LGTBI, no son, precisamente, favorables. Y esto, siendo muy y muy suaves.

Continua llegint

Habemus LGTBIfòbia

Estàndard

vcanet

Ja tenim nou Papa: Francesc I. I no hi ha massa novetats pel que fa a l’acceptació dels drets del col·lectiu LGTBI. I això és així, tot i l’insistent missatge sobre la suposada voluntat de fer front als “reptes” de l’Església Catòlica del nou pontífex i sobre la seua austeritat. I això entre acusacions, que van eixint a la llum pública, d’haver estat col·laboracionista amb la dictadura d’Argentina durant els anys 70. Els matisos venen pels que ho limiten a passivitat, mai en parlen de clara oposició. No sabem que farà Francesc I al seu papat, però si que sabem que ha fet quan era cap dels catòlics argentins. I els antecedents que té, cenyint-nos només als drets del col·lectiu LGTBI, no són, precisament, favorables. I això, sent molt i molt suaus.

Continua llegint

Persépolis: una modernitat trencadora

Estàndard

La pel·lícula Persépolis trenca els models convencionals de gènere

CRÍTICA

Recentment he pogut tornar a veure la pel·lícula animada Persépolis basada en la novela gràfica del mateix nom de caire autobiogràfic i creada per Marjane Satrapi, a partir d’ara Marji. A la protagonista li toca viure els darrers moments de la dictadura del Xa de Pèrsia i la revolució iraní de 1979, i la posterior implantació del règim islamista encapçalat, aleshores, per l’aiatol·là Khomeini. És una història que aborda amb humor temes molt tràgics, tot i que també es pot arribar a posar seriosa, l’humor és la nota més destacada del filme. Es barregen els importants canvis polítics que pateix Iran a finals dels setanta i durant els anys vuitanta del segle passat amb la història personal de Marji, les seues relacions amb la família, amb els amics i amb l’amor. És un filme rodó -com es diu ara, “molt recomanable”- tot i que jo em centraré en aquesta crítica en la vessant més personal, alhora que política: és una pel·lícula d’una modernitat sorprenent respecte a l’abordatge de les relacions de gènere.

Continua llegint

‘Cairo 678’: el feminisme quotidià

Estàndard

La pel·lícula Cairo 678 ens mostra la situació de violència sexual encoberta que viuen les dones egípcies en la seua vida quotidiana

Cairo 678 és una pel·lícula rodona basada en fets reals. Una mostra de cinema social feminista. En aquest film es presenten tres històries de tres dones que viuen situacions d’assetjament sexual. Dues d’elles -Seba i Nelly- són de classe alta i duen una vida laica i equiparable a la de qualsevol dona occidental en el marc de famílies, aparentment, modernes. L’altra, Fayza, és de classe baixa i porta un estil de vida més religiós i conservador que li obliga a amagar el seu cos i, també, la seua cara amb un vel per evitar ser “provocativa”. Continua llegint

Té dret el Papa a visitar l’Estat espanyol?

Estàndard

Davant la visita del Sant Pare Benet XVI amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut, se succeïxen les mobilitzacions, declaracions o iniciatives a favor i en contra. Les xarxes socials bullen amb enllaços de vídeos, notícies i opinions. I un dels debats que més sorpresa m’ha causat és la defensa del dret del Sant Pare a viatjar a Espanya, com si algú ho negués, per part de gent, diguem, progressista. L’argument principal és que cal ser tolerant i deixar de protestar contra ell (que seria producte d’un anticlericalisme passat i fora de temps) per a passar a viure les seves visites amb total normalitat, sense protestes, ni estridències: a qui no li agradi el que diu, que no miri, sense més, però cal conviure pacíficament, seria el raonament. Darrere d’aquesta opinió, falsament liberal, s’amaga el desconeixement del poder real de l’Església, i una connivència, insconscient segurament, amb postures ultraconservadores i amb els privilegis de l’Església.

Continua llegint

¿Tiene derecho el Papa a visitar el Estado español?

Estàndard

OPINIÓN.

Cartel en protesta de la financiación pública de la Jornada Mundial de la Juventud

Cartel en protesta de la financiación pública de la Jornada Mundial de la Juventud

Ante la visita del Papa Benedicto XVI con motivo de la Jornada Mundial de la Juventud, se suceden las movilizaciones, declaraciones o iniciativas a favor y en contra. Las redes sociales hierven con enlaces de videos, noticias, opiniones. Y uno de los debates que más sorpresa me ha causado es la defensa del derecho del Papa a viajar a España, como si alguien lo negara, por parte de gente, digamos, progresista. El argumento principal es que hay que ser tolerante y dejar de protestar contra él (en lo que sería un anticlericalismo trasnochado y fuera de tiempo) para pasar a vivir sus visitas con total normalidad, sin protestas, ni estridencias: a quien no le guste lo que dice, que no mire, sin más, pero hay que convivir pacíficamente, sería el razonamiento. Detrás de esta opinión, falsamente liberal, se esconde el desconocimiento del poder real de la Iglesia, y una connivencia, insconsciente seguramente, con posturas ultraconservadoras y con los privilegios de la Iglesia.

Continua llegint

La difícil baja del catolicismo

Estàndard

Ser apóstata en España no es un derecho reconocido.

La apostasía es la única manera contemplada dentro del derecho eclesiástico para darse “de baja” del catolicismo tras haber sido bautizado. Con todo, es un camino difícil que no se encuentra regulado legalmente y que, en función del arzobispado, puede tener respuestas diferentes. En este sentido, el pasado 18 de octubre de 2007, por primera vez, se estableció precedente en la materia cuando la Audiencia Nacional reconoció el derecho de un bautizado a modificar sus datos presentes en los libros en qué se registra este acto de introducción al catolicismo. Continua llegint

La difícil baixa del catolicisme

Estàndard

Ser apóstata a Espanya no és un dret reconegut.

L’apostasia és l’única manera contemplada dins del dret eclesiàstic de “donar-se de baixa” del catolicisme després d’haver-se batejat. Amb tot, és un camí difícil que no es troba regulat legalment i que, en funció de l’arquebisbat, pot tenir respostes diferents. En aquest sentit, el passat 18 d’octubre de 2007, per primer cop, es va establir precedent en la matèria quan l’Audiència Nacional va reconèixer el dret d’un batejat a modificar les seues dades presents en els llibres en què es registra aquest acte d’introducció al catolicisme. Continua llegint