Josetxu Riviere: “Todavía hay muchas barreras porque los hombres reconozcamos nuestra vulnerabilidad”

Estàndard

ENTREVISTA

Entrevista publicada em Donesdigital.cat el 18 de diciembre de 2012.

Josetxu Riviere, es un activista por la igualdad de género que ha abordado la relación entre la salud y la masculinidad. Ha escrito diferentes artículos sobre salud laboral en los que ha planteado que el machismo podría ser un factor de riesgo para la salud de los hombres. Riviere reivindica la aplicación de la perspectiva de género en las políticas públicas de salud que plantea como un concepto integral. Cuando habla de salud no sólo se hace referencia a la salud física o al “deterioro natural del cuerpo al paso de los años”, sino que lo amplía al ámbito laboral, el emocional o los consumos. Por otro lado, Riviere participa de la red de hombres por la igualdad de género estatal, formada por grupos que desarrollan un trabajo político y personal para cuestionar los modelos machistas e impulsar la igualdad de género.

¿Cómo se traduce el machismo en términos de salud? ¿Se puede decir que perjudica la salud de los hombres?
Seguir el modelo hegemónico y tradicional tiene consecuencias para los mismos hombres: pone su salud en peligro, pero también les genera dificultades emocionales. Pero todo esto se tiene que enmarcar dentro de un contexto en el que mantienen muchos privilegios. Para todos aquellos que estamos en el movimiento de hombres por la igualdad, aun cuando ponemos sobre la mesa los efectos sobre la salud de los hombres que tiene el machismo, sí que remarcamos que no podemos aparecer como víctimas de este sistema porque no es así en general.

Continua llegint

Josetxu Riviere: “Encara hi ha moltes barreres perquè els homes reconeguem la nostra vulnerabilitat”

Estàndard

ENTREVISTA

Entrevista publicada a Donesdigital.cat el 18 de desembre de 2012.

Josetxu Riviere, és un activista per la igualtat de gènere que ha abordat la relació entre la salut i la masculinitat. Ha escrit diferents articles sobre salut laboral en els quals ha plantejat que el masclisme podria ser un factor de risc per a la salut dels homes. Riviere reivindica l’aplicació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques de salut que planteja com un concepte integral. Quan parla de salut no només es fa referència a la salut física o al “deteriorament natural del cos al pas dels anys”, sinó que ho amplia a l’àmbit laboral, l’emocional o els consums. D’altra banda, Riviere participa de la xarxa d’homes per la igualtat de gènere estatal, formada per grups que desenvolupen un treball polític i personal per a qüestionar els models masclistes i impulsar la igualtat de gènere.

Continua llegint

El paper dels periodistes (homes) en la igualtat de gènere

Estàndard

La nostra societat no és, encara, igualitària. Els nostres polítics i polítiques, l’empresariat o les entitats socials veuen el món, per inèrcia, des d’una perspectiva que invisibilitza la presència de les dones i les discriminacions que pateixen. Això, com no podria ser d’una altra manera, es trasllada també als mitjans de comunicació que no fan més que, en molts casos, ser un reflex dels valors socials dominants. Només cal repassar els diferents estudis que ho posen de manifest. Segons l’informe Les dones en els informatius de televisió, elaborat pel CAC i publicat el març de 2009, són dones el 27,5% de les persones que hi apareixen, una xifra molt propera al 28% que ofereix l’estudi Qui figura a les notícies, de 2010 i que es fa simultàniament a 108 països cada cinc anys des del 1995. Recentment, l’estudi Anàlisi del tractament del gènere i les dones als espais d’economia dels mitjans de comunicació ha afegit una nova dada: només un 20% de les persones que apareixen a les notícies d’economia són dones.

Continua llegint

Els homes donen la cara contra la violència de gènere

Estàndard

Les concentracions, que se celebren des de fa sis anys, han tingut lloc a Barcelona, Lleida, Abrera i Sant Boi del Llobregat

Sota el lema “Trenquem el silenci. El silenci ens fa còmplices. Homes contra la violència masclista”, els homes igualitaris catalans han sortit al carrer contra la violència masclista el dia 21 d’octubre. A Barcelona s’ha celebrat l’acte central avui a les 19.30 h a la Plaça Sant Jaume i ha comptat amb la participació d’una setantena de  persones i la presència de la regidora de Drets Civils de Barcelona, Francina Vila. També hi ha hagut rodes d’homes convocades a Lleida, Abrera i Sant Boi del Llobregat, mentre que el barceloní barri de Gràcia n’acollirà una el proper 16 de novembre a la Plaça de la Virreina. També a Sabadell se’n farà una al voltant del 25 de novembre. Des de l’entitat convocant es destaca el paper d’aquestes concentracions anuals per visibilitzar l’existència d’homes per la igualtat de gènere i contra la violència masclista per generar referents positius.

Continua llegint

La implicació dels homes en la igualtat de gènere

Estàndard

Publicat al Setmanari Directa el 21 de març de 2012

Gimcana del Dia del pare igualitari. Foto de Periodisme Social

Gimcana del Dia del pare igualitari. Foto de Periodisme Social

Tot i que la igualtat entre homes i dones ha estat ben vista, almenys formalment, pels moviments socials en molts casos no ha estat considerada una prioritat. La reivindicació de la igualtat de gènere ha estat iniciada i impulsada per dones fins al punt que ha pogut semblar una qüestió exclusivament femenina. Les dones han hagut de crear espais polítics i de reflexió personal on el gènere fos prioritari de tal forma que permetés posar-lo en l’agenda del debat social i polític. El moviment feminista ha generat una de les revolucions del segle XX que ha possibilitat molts avenços en igualtat, tot i que encara insuficients. Amb tot, la igualtat no és una qüestió només de dones. A Catalunya existeixen diferents grups d’homes que aborden el gènere com a objectiu prioritari de transformació social i personal. En l’actualitat, estan començant a tenir repercussió pública i social a partir d’accions com el Dia del pare igualitari del 19 de març o la Roda d’homes contra la violència de gènere del 21 d’octubre. Homes Igualitaris és el grup més consolidat que treballa la igualtat des de l’àmbit més polític i reivindicatiu tot i que també des de la perspectiva personal.

Continua llegint

Gènere i periodisme

Estàndard

Gènere i periodisme. Article d’opinió publicat el 8 de març a Media.cat

ARTICLE D’OPINIÓ

Tenen les notícies gènere? El que sí que es pot afirmar és que hi ha una representació estereotipada, desequilibrada o esbiaixada del gènere, sobretot del femení. Existeixen multitud d’estudis que ho corroboren. Com a periodistes això ens hauria de preocupar i el dia de la dona treballadora pot ser un bon moment per reflexionar al respecte. Apostem per la perspectiva de gènere i cerquem si hi ha diferències d’impactes, afectacions o dades en funció d’aquesta variable? En molts casos pot donar la sensació que la perspectiva de gènere atorga preponderància a les dones, però cal recordar que han estat invisibilitzades durant molt de temps i equilibrar les seues aparicions als mitjans implica, necessàriament, major presència que la actual, però també sense estereotips.

Continua llegint

La perspectiva de gènere, una eina per la qualitat del periodisme

Estàndard

La perspectiva de gènere, una eina per la qualitat del periodisme . Publicat el 8 de març de 2012 a Media.cat

Les entitats professionals que aborden el gènere en el periodisme reclamen la visibilització de les aportacions de les dones en els mitjans de comunicació

La presència de les dones als mitjans no es correspon amb la seva presència real a la societat

REPORTATGE. 

Quan des d’una redacció s’elabora una notícia sobre, per exemple, la pobresa i la renda mínima d’inserció es pot enfocar només cap a una dada global o es pot parar atenció en si hi ha diferències entre gèneres. Si així es fa, es podrà observar que les dones són el 62% de les perceptores, segons les darreres xifres de 2009, un fet informativament rellevant del qual es poden investigar les causes. També es pot abordar un informe sobre la població reclusa a les presons exclusivament a partir del nombre total de persones que conformen aquest col·lectiu o analitzar si hi ha dades desagregades per sexes. Si es fa, es descobrirà que el percentage de dones està per sota del 10% i es podrà fer recerca al voltant de quines poden ser les motivacions. O quan s’informa de les retallades en la Llei de la Dependència i l’aturada del seu desplegament, es pot fer només a partir de les dades generals de la retallada o persones que no rebran la prestació. Un altra opció és buscar quines són les afectacions per gènere amb la qual cosa es pot descobrir que les grans afectades per les retallades en aquest àmbit són les dones, que s’encarreguen, encara ara de forma aclaparadorament majoritària, de la cura de les persones dependents. I així es poden posar molts més exemples. En això consisteix, en part, l’aplicació de la perspectiva de gènere al periodisme.

Continua llegint

Persépolis: una modernitat trencadora

Estàndard

La pel·lícula Persépolis trenca els models convencionals de gènere

CRÍTICA

Recentment he pogut tornar a veure la pel·lícula animada Persépolis basada en la novela gràfica del mateix nom de caire autobiogràfic i creada per Marjane Satrapi, a partir d’ara Marji. A la protagonista li toca viure els darrers moments de la dictadura del Xa de Pèrsia i la revolució iraní de 1979, i la posterior implantació del règim islamista encapçalat, aleshores, per l’aiatol·là Khomeini. És una història que aborda amb humor temes molt tràgics, tot i que també es pot arribar a posar seriosa, l’humor és la nota més destacada del filme. Es barregen els importants canvis polítics que pateix Iran a finals dels setanta i durant els anys vuitanta del segle passat amb la història personal de Marji, les seues relacions amb la família, amb els amics i amb l’amor. És un filme rodó -com es diu ara, “molt recomanable”- tot i que jo em centraré en aquesta crítica en la vessant més personal, alhora que política: és una pel·lícula d’una modernitat sorprenent respecte a l’abordatge de les relacions de gènere.

Continua llegint

‘Cairo 678’: el feminismo cotidiano

Estàndard

La película Cairo 678 nos muestra la situación de violencia sexual encubierta que viven las mujeres egipcias en su vida cotidiana

CRÍTICA

Cairo 678 es una película redonda basada en hechos reales. Una muestra de cine social feminista. En este film se presentan tres historias de tres mujeres que viven situaciones de acoso sexual. Dos de ellas -Seba y Nelly- son de clase alta y llevan una vida laica y equiparable a la de cualquier mujer occidental en el marco de familias, aparentemente, modernas. La otra, Fayza, es de clase baja y lleva un estilo de vida más religioso y conservador que le obliga a esconder su cuerpo y, también, su cara con un velo por evitar ser “provocativa”.

Continua llegint

‘Cairo 678’: el feminisme quotidià

Estàndard

La pel·lícula Cairo 678 ens mostra la situació de violència sexual encoberta que viuen les dones egípcies en la seua vida quotidiana

Cairo 678 és una pel·lícula rodona basada en fets reals. Una mostra de cinema social feminista. En aquest film es presenten tres històries de tres dones que viuen situacions d’assetjament sexual. Dues d’elles -Seba i Nelly- són de classe alta i duen una vida laica i equiparable a la de qualsevol dona occidental en el marc de famílies, aparentment, modernes. L’altra, Fayza, és de classe baixa i porta un estil de vida més religiós i conservador que li obliga a amagar el seu cos i, també, la seua cara amb un vel per evitar ser “provocativa”. Continua llegint

La perspectiva masculina de la igualtat de génere

Estàndard

Declaració de Barcelona resumeix el primer manifest reivindicatiu de les entitats d’homes per la igualtat de gènere de l’Estat espanyol 

El moviment ha crescut en els últims anys fins a organitzar l’I Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat de Gènere 

El manifest unitari reivindica “les diferents formes de ser home (…) superant la patologització, l’homofòbia i la transfòbia”.

El 21 d’octubre el moviment d’homes per la igualtat ha realitzat una “roda d’homes” contra la violència de gènere

Fòrum sobre política del Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat

Fòrum sobre política del Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat

CRÒNICA.

Els passats 7 i 8 d’octubre Barcelona ha acollit el I Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat de Gènere (CIME) organitzat per Homes Igualitaris, el referent català de l’Associació d’Homes per la Igualtat de Genero (AHIGE). Durant els dos dies s’ha debatut sobre igualtat de gènere des de la perspectives dels grups d’homes per la igualtat. S’ha parlat de masculinitats, ni si tan sols de noves masculinitats, perquè es considera que les formes de ser home són plurals i algunes han estat silenciades per les formes hegemòniques impulsades pel masclisme: les més emocionals, sensibles, cooperatives i igualitàries. Un congrés que marca dues fites per a aquest moviment: la realització d’un congrés d’àmbit internacional que agrupi experiències dels dos costats de l’atlàntic i la consecució d’un primer, i històric, manifest de reivindicacions comunes dels homes per la igualtat d’àmbit estatal: la Declaració de Barcelona.

Continua llegint

La perspectiva masculina de la igualdad de género

Estàndard
  • La Declaración de Barcelona resume el primer manifiesto reivindicativo de las entidades de hombres por la igualdad de género del Estado español
  • El movimiento ha crecido en los últimos años hasta organizar el I Congreso Iberoamericano de Masculinidades y Equidad de Género
  • El 21 de octubre el movimiento de hombres por la igualdad ha realizado una “rueda de hombres” contra la violencia de género
Fòrum de Política del Congrés Iberoamerica de Masculinitats i Equitat

Fòrum de Política del Congrés Iberoamerica de Masculinitats i Equitat

CRÓNICA

Los pasados 7 y 8 de octubre Barcelona ha acogido el I Congreso Iberoamericano de Masculinidades y Equidad de Género (CIME) organizado por Homes Igualitaris, el referente catalán de la Asociación de Hombres por la Igualdad de Genero (AHIGE). Durante dos días se ha debatido sobre igualdad de género desde la perspectiva de los grupos de hombres por la igualdad. Se habla de masculinidades, ni si quiera de nuevas masculinidades, porque se considera que las formas de ser hombre son plurales y algunas han sido silenciadas por las formas hegemónicas impulsadas por el machismo: las más emocionales, sensibles, cooperativas e igualitarias. Un congreso que marca dos hitos para este movimiento: la realización de un congreso de ámbito internacional que agrupe experiencias de los dos lados  del atlántico y la consecución de un primer, y histórico, manifiesto de reivindicaciones comunes de los hombres por la igualdad de ámbito estatal: la Declaración de Barcelona.

Continua llegint

Corto Circuit festival

Estàndard

Consumismo, formas de socialización, masculinidad y modelo hegemónico de cómo ser gay

Cartel promocional del Circuit Festival, evento gay del verano en Barcelona

Cartel promocional del Circuit Festival, evento gay del verano en Barcelona

OPINIÓN.

Otro año más Barcelona se vuelve a llenar de gays “guiris”, gracias al Circuit Festival, en busca  de una ciudad que se vende como “gayfriendly”: es decir, amigable con los gays. Se calcula, según datos de la organización, que pasaron por la capital catalana unos 60.000 o 80.000 gays. Nunca he llegado a saber como se hacen estas previsiones, pero, en este caso, bienvenidos sean. Si dos méritos tiene el Circuit es la capacidad de convocatoria y que permite crear mayor visibilidad y normalización del colectivo gay en la ciudad condal. Continua llegint

Hacia la igualdad entre hombres y mujeres en los países de mayoría musulmana

Estàndard

Hacia la igualdad, articulo publicat a Canvi 16 el 30 de setembre de 2007 i reproduït a Webislam.

Los países de mayoría musulmana y las comunidades islámicas que viven en Occidente se debaten entre los diferentes caminos para conseguir la igualdad entre el hombre y la mujer en un contexto hostil y de discriminación, siempre desafiando la amenaza del integrismo.

Continua llegint

La imatge de les dones als mitjans: el camí de la igualtat

Estàndard

Les associacions de dones periodistes es queixen de la invisibilització de tot allò femení a la informació periodística i els estudis sobre la matèria corroboren la infrarrepresentació d’aquest grup social

“Un clar exemple de la invisibilització en els mitjans de comunicació d’allò que li passa a la dona és la informació sobre el conflicte civil a l’Iraq. Evidentment, és terrible que diàriament morin 40 persones a l’Iraq en un atemptat, el problema és que de la situació de les dones en aquell país gairebé no se’n parla: el 20% de les dones iraquianes estan prostituint-se per mantenir a les seues famílies, però això no interessa a uns mitjans amb un biaix sexista”, diu Pilar López Díez, periodista i experta en gènere i comunicació, especialment en temes de violència de gènere.

Continua llegint